Per a la Intersindical, les línies mestre són les mateixes i les modificacions que s’introdueixen pretenen abaratir l’acomiadament, malgrat que el propi Executiu havia reconegut prèviament que aquesta mesura no crearia ocupació, i trencar els fonaments de l’Estat de dret i les garanties jurídiques, en tant que els empresaris podran modificar les condicions laborals i salarials de les seves plantilles tan sols al·legant pèrdues, independentment d’allò negociat amb els sindicats.
Els canvis més importants respecte l’esborrany inicial són, segons la Intersindical
- Es facilita la possibilitat que l’empresari realitzi acomiadaments
per raons objectives, amb un cost de 20 dies per any treballat (enlloc
dels 45 dies o els 33 dies en cas d’acomiadament improcedent, segons
tipus de contracte), al·legant dificultats econòmiques. En l’esborrany,
s’hi especificava que només podien fer-ho quan l’empresa mostrés
“pèrdues econòmiques no simplement fruit de la conjuntura”; els rumors
apuntaven que finalment això significaria que havien de tenir lloc 6
mesos seguits de pèrdues; però, en el decret final, només requereix que
acrediti pèrdues en un moment donat o una previsió de pèrdues futures.
- L’acomiadament s’abaratirà encara més perquè l’Estat el bonificarà
quan els treballadors i les treballadores tinguin un contracte
indefinit, fins i tot l’ordinari (que en un principi quedava exclòs de
la mesura). Els diners públics serviran per pagar 8 dies per any
treballat del total de dies a pagar com a indemnització.
- El contracte temporal d’obra i servei podrà durar fins a 3 anys amb
dret a un més si així s’acorda. En la proposta inicial només podia
allargar-se 2 anys, amb un tercer de negociable.
- Les ETT podran col·locar treballadors/es eventuals en les
administracions públiques, un terreny fins ara vedats per elles. En un
principi ja es preveia que també poguessin operar en el sector de la
construcció i que poguessin tramitar contractes indefinits, en
col·laboració amb el serveis públics d’ocupació, pràctiques fins ara
també prohibides.
- Els sindicats espanyols CCOO i UGT guanyaran certa representativitat
en els centres de treball on no hi tinguin presència, en especial
petites i mitjanes empreses, per tal de reforçar la seva majoria.
Aquestes modificacions afegides en el decret final tan sols carreguen
de més arguments les organitzacions partidàries d’una vaga general
unitària i combativa, en especial atenent a què el tràmit parlamentari
(que es pactarà previsiblement amb la dreta) pot endurir encara més la
reforma i que aviat es pot aprovar definitivament la reforma del
sistema de pensions i noves retallades en els serveis públics, en un
procés continuat cap a la seva privatització.
