Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Homenatge
20 anys de l'assassinat de Guillem Agulló

Diferents col·lecius han organitzat un homenatge al militant independentista assassinat en 1993, tindrà lloc a Burjassot i consistirà en una manifestació,  un acte en memòria del Guillem, un sopar i un concert

28/03/2013 Política

Vint anys es compleixen de l'assassinat del Guillem Agulló i Salvador, militant de Maulets i del Sharp que fou agredit per uns feixistes a Montanejos (Alt Millars) i que amb una punyalada posaren fia a la seua vida la matinada de l'11 d'abril de 1993. Els fets no van ser condemnats ni pel Partit Popular, ni tampoc per Unió Valenciana. En 1995 se celebrà el judici, i l'autor de les ganivetades, Pedro Cuevas, a penes va complir quatre dels catorze anys de presó als què estava sentenciat.

És per això, que quan es complexen dues dècades del seu assassinat des d'Arran, l'associació cultural Bassot , el Centre Social Terra de Benimaclet i la Comissió 20 anys sense Guillem Agulló han organitzat una jornada d'homenatge per al proper dissabte, 13 d'abril a Burjassot (l'Horta). Els actes consistiran en una manifestació nacional, a les 19 h. des de la plaça Emili Castelar, a les 20 h. tindrà lloc un acte en memòria del Guillem Agulló, una vegada acabat l'acte, es realitzarà un sopar popular, per al qual caldrà reservar al Centre Social Terra, Ca Bassot o bé adreçant-se a comissio20anyssenseguillem@gmail.com.

Per tancar la jornada tindrà lloc un concert a càrrec d'Obrint Pas, que actuarà en acústic, Feliu Ventura i Atzembla.

 

Guillem Agulló

Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, 1975 - Montanejos a l'Alt Millars, 11 d'abril de 1993) era un jove valencià, militant en moviments nacionalistes d'esquerres, que morí assassinat a mans d'un grup de militants de l'extrema dreta.

Concretament en Guillem militava a la seva mort al grup de l'esquerra independentista, Maulets de Burjassot (Horta).

La matinada de l'11 d'abril de 1993, Guillem Agulló va morir a Montanejos, a l'Alt Millars, assassinat d'una ganivetada, a mans d'un grup de joves. Nombroses organitzacions d'esquerres i independentistes van denunciar que el mòbil del crim havia estat polític, ja que els joves que van intervenir en l'assassinat eren coneguts per la seva ideologia nacionalista espanyola. Tots els partits polítics van condemnar els actes menys el PP i Unió Valenciana.

En el judici del cas, fet a Castelló de la Plana l'any 1995, el jutge condemnà un dels acusats, el confés i autor de les ganivetades Pedro Cuevas, a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre la resta del grup. Pocs dies després, un dels acusats, Juan Manuel Sánchez, participà en una agressió amb navalla al barri del Carme de València. Dels 14 anys de condemna, Pedro Cuevas en complí 4 a presó, i, per a les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 es presentà a les llistes del partit ultradretà Alianza Nacional en el número 4 per Xiva de Bunyol.[1]

El judici fou controvertit, i originà força polèmica entre els mitjans de comunicació valencians. El jutge acceptà un estrany testimoni ‘X’, presentat per la defensa, que declarà sota secret. Maulets (organització on militava Guillem Agulló), que exercia l'acusació popular, es retirà del judici.

Anys després es continuà homenatjant-lo i quan es compliren deu i quinze anys de la seua mort hi hagueren diverses manifestacions. D'altra banda, diversos grups de música han anat fent cançons per a homenatjar-lo, com ara: "No sé què sent" (Feliu Ventura), "No tingues por" (Obrint Pas), "Company Guillem" (Opció k-95), "11 d'abril" (Greska), "11 d'abril del 93" (Odi) o "Soldats catalans" (Orgull Roig).

Valora
Rànquings
  1. Alhora i la CUP
  2. L'empresari gironí Josep Campmajó s'exilia arran del cas Tsunami
  3. Sant Jordi era guerrer...
  4. Acte antirepressiu de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG)
  5. La “proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa”, del PP i VOX, empeny cap a la irlandització del valencià
  6. Ortésia Cabrera serà la cap de llista de les Terres de l'Ebre per la CUP
  7. La CUP–Defensem la Terra presenta la llista per les eleccions del 12 de maig per la demarcació de Girona, afirmant que surten a guanyar
  8. Agustí Barrera: "...el seu legalisme burocràtic no els va permetre entendre que una declaració d’independència és un acte revolucionari"
  9. Sergi Saladié encapçala la llista electoral de la CUP pel Camp i les Terres de l'Ebre
  10. La FAVB diu no a la Fórmula 1 al passeig de Gràcia
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid