Els assistents van modificat lleugerament el recorregut per arribar aviat al Casal Popular de Castelló, on es va llegir un manifest que recordava a Guillem, i denunciava les agressions que dia a dia pateixen els membres dels col∙lectius revolucionaris i feia un crit a la lluita contra el feixisme, segons informa l'Assemblea comarcal de la Plana de Maulets.
La jornada commemorativa ha finalitzat amb un sopar popular al Casal i amb l'actuació del cantautor de Torrent Pau Alabajos, a la qual han assistit una cinquantena de persones.
Manifest
16 anys després, no t'oblidem
L’11 d’abril de 1993, Guillem Agulló i Salvador moria assassinat per un grup de feixistes a la vila valenciana de Montanejos. Com tants militants independentistes i d’esquerres als Països Catalans, Guillem havia patit la coacció sistemàtica per part de la ultradreta més rància, en connivència amb els estats ocupants. Com tants, va decidir afrontar les circumstàncies socials i nacionals adverses amb la lluita transformadora, constructiva i coherent.
La diferència va ser que en aquell cas, les pressions i l’obsessió malaltissa de l’espanyolisme el va por tar a una mort dramàtica que va sacsejar les consciències de la societat valenciana i de tots els Països Catalans.
La complicitat de la “justícia” i dels partits governants en el moment: PSOE i PP, es va fer evident amb tota la seua naturalesa grotesca i odiosa.
Amb l’habilitat característica de les consciències conformistes occidentals la majoria ha
anat oblidant aquell succés, condemnantlo a l’ostracisme del calaix de les anècdotes
desagradables. El silenci ofensiu dels mitjans de comunicació al voltant de la impunitat de
què gaudeixen els assassins del Guillem, en contrast amb la repressió constant i
desmesurada contra l’independentisme revolucionari és una mostra evident del fet que la
suposada normalització política al nostre país, no pot considerarse tal cosa: la
sacralitzada transició als territoris catalans sota domini espanyol no deixa de ser res més
que una suavització de l’estat d’excepció permanent en què ens veiem sumides; tant
nosaltres com la resta de pobles d’aquest estat.
16 anys després, no podem dir que el feixisme, que el neonazisme torna: el feixisme mai
ha marxat, s’ha adaptat simplement a les circumstàncies, ha anat prenent o perdent
embranzida segons el context. Sense anar més lluny, fa pocs mesos dos militants de
l’assemblea de Maulets de la Plana van ser agredits juntament amb altres companys del
moviment antifeixista de Castelló, per una vintena de neonazis, conscients de la seua
superioritat numèrica. Aquesta és la única possibilitat d’acció política que li queda al
feixisme de carrer a la nostra ciutat. El feixisme institucional, per contra, segueix sent la
força dominant en aquesta terra, en què la diputació de Carlos Fabra no té problemes a
finançar amb diners de tots i totes publicacions que lloen el règim franquista.
En una situació política pareguda a la de fa 16 anys, amb PSOE i PP al capdavant, el País
Valencià és escenari diàriament d’intimidacions i atacs, de consentiment, complicitat i
impunitat, de criminalització cap a les idees independentistes i cap a la vertadera
esquerra. Els escamots de fanàtics ultradretans aprofiten una situació social complexa
marcada per les problemàtiques de la immigració per fer la feina bruta als carrers. La feina
bruta d’una classe política que no es molesta a ocultar o dissimular el seu odi cap a tot
allò que sone a subversiu. En temps de crisi econòmica i social l’espectre del feixisme es converteix en una amenaça encara molt més palpable.
A la Catalunya Nord, l’ultranacionalisme xenòfob del Front National pren característiques tràgiques. Al Principat i les Illes som espectadors de l’auge del discurs racista i totalitari d’organitzacions que s’autoproclamen independentistes catalanes.
La democràcia liberal permet i promou aquests moviments descaradament
antidemocràtics i els utilitza com a defensa preservadora del règim socioeconòmic
imperant.
Cal que tinguem ben present que només amb un canvi estructural, revolucionari i trencador podrem acabar amb aquest càncer, amb aquesta amenaça irracional vers el gènere humà; la xacra feixista només té sentit en un context d’explotació i opressió i el
nostre deure és aturarla: siga espanyola, francesa o catalana. No consentirem cap més
atac.
Avui tenim ben clar que el millor homenatge al nostre company és la victòria, la victòria de
la revolució independentista. I ho sabem, perquè avui totes i tots som el Guillem. 16 anys després ni oblidem ni perdonem. Cap agressió sense resposta!
Guillem Agulló, la lluita continua.
Per saber-ne més:
Actes d'homenatge a Guillem Agulló a Burjassot. Llibertat.cat
Homenatge antifeixista - 10 aniversari de la mort de Guillem Agulló
Commemoració del 16è aniversari de l'assassinat de Guillem Agulló a Castelló de la Plana. Llibertat.cat
Exhaurides les entrades per l'acte d'homenatge a Guillem Agulló a Burjassot. Llibertat.cat
Capvespre emotiu a Burjassot en homenatge a Guillem Agulló. Llibertat.cat
