La qüestió lingüística comença a tenir un protagonisme considerable. La situació en què ens ha posat el ministre Wert és d’emergència democràtica i nacional. Per tant la resposta és espontània i unitària. Sense gaire esforç ens trobam tots junts al carrer, desvetllades les consciències i encoratjades, les persones, a fer-nos respectar. Fins aquí hem arribat. El poble diu PROU!
La desigualtat de drets les comunitats lingüístiques de l’estat comencen a la constitució espanyola, quan tracta de forma diferent les llengües que en formen part. El castellà és llengua oficial a tot de l’estat i tots tenim l’obligació de conèixer-la i el dret d’usar-la. En canvi les altres llengües, anomenades a la constitució com a “modalidades lingüísticas”, són objecte de respecte i protecció i, segons els estatuts d’autonomia corresponent, són oficials als seus territoris però NO són d’obligat coneixement per part de la població. Per tant és aquí que comença la desigualtat i és aquí on es basen moltes de les sentències que consideram injustes.
És aquesta legislació injusta i desigualitària la que fins ara hem volgut canviar per evitar sentències contra l’estatut de Catalunya, contra la immersió lingüística, contra l’ús preferent de la llengua a l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes sentències són uns dels motius que empeny molta gent a demanar la independència i la secessió de la nació catalana respecte d’Espanya. Davant la proposta del nou model lingüístic escolar del ministre Wert i de les reaccions de l’espanyolisme radical és molta la gent que s’estima més la independència que qualsevol altre canvi que tanmateix veim que no es produirà. En comptes d’anar endavant en el procés democràtic i normalitzador de la llengua i la cultura, ara retrocedim en el temps i pretenen legislar la pèrdua de drets i llibertats del nostre poble.
El que nosaltres volem és poder viure en la nostra llengua dins el territori on és la llengua pròpia i diferent del castellà. I que totes les llengües de l’estat tenguin els mateixos drets. Volem la igualtat de drets de totes les comunitats lingüístiques de l’estat i d’Europa. Aquesta igualtat de drets passa per l’oficialitat i l’obligatorietat del coneixement de la llengua dins el territori on és llengua pròpia.
Per descomptat que la immersió lingüística en català i l´ús del català com a llengua vehicular de l’ensenyament són les dues eines que faciliten a l’escola que els infants aprenguin les dues llengües oficials i per això compten amb tot el nostre suport.
No volem renunciar a viure en la normalitat del que suposa que tots els infants i joves convisquin junts a la mateixa aula, tenguin les mateixes experiències i no siguin separats per raó de llengua. La inclusió social, el respecte i la convivència comencen a l’escola. Per una escola de tots: Ensenyament en català!
