El diari explicava que el passat mes de juny es va aconseguir un acord a tres bandes entre el govern socialista, el grup popular al Congrés i la Generalitat perquè el municipi de Zarra, localitat de 566 habitants de la Vall d'Aiora, havia d'acollir el futur Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) on es dipositarian tots els residus de les centrals nuclears espanyoles. La dimissió com a cap del Consell de Francisco Camps el 20 de juliol i la convocatòria d'eleccions generals, que va fer 9 dies després el llavors president José Luis Rodríguez Zapatero, van frustrar l'anunci de la decisió definitiva sobre l'emplaçament del MTC.
Un acord que, si no canvien de semblar els seus tres actors principals —PSOE, PP i Consell—, haurà de fer públic al més aviat possible el nou Executiu de Mariano Rajoy doncs cada dia que passa li costa 60.000 euros a l'exhaust erari públic. Aquesta és la quantitat que abona Espanya a França des del primer dia de 2011 per guardar els residus atòmics que ja no caben en les saturades piscines dels nostres reactors nuclears. És a dir, que fins avui, quan falten dos dies per acabar l'any, el Govern ja ha hagut de pagar 21,78 milions d'euros per utilitzar les sitges nuclears de l'estat francès.
'Ambaixador' del PP en el Consell
Segons ha pogut saber Levante-EMV el mediador d'aquesta triple entesa va ser l'exministre Federico Trillo, llavors i ara també diputat del PP per Alacant. Trillo, per ordre de Rajoy, va anar l'interlocutor del grup Popular al Congrés amb l'en aquell temps ministre d'Indústria, el socialista Miguel Sebastián, i qui va fer de pont entre el Govern de Zapatero i Camps. cal recordar que Trillo, coordinador de Justícia del PP, també va ser l'home al que Rajoy va designar perquè convencés a Camps que acceptés declarar-se culpable, pagar la multa i així impedir el judici que actualment afronta pels vestits que suposadament va rebre de la trama Gürtel.
Les negociacions pel MTC van començar a principis de juny i en amb prou feines dues setmanes, el dimarts 14, ja s'havia arribat a un acord. Aquest dia, la multinacional Ford va unir en un acte en l’*Hemisfèric de València al ministre i Camps. En aquesta trobada, en el qual la marca de l'oval va anunciar la major inversió en la història d'Espanya en el sector de l'automòbil en revelar que destinarà 812 milions d'euros a la planta d'Almussafes per a la nova generació del tot terreny Kuga i el vehicle comercial Transit Connect, va ser l'última vegada que van parlar en persona Sebastián i el llavors cap del Consell. Va ser allí, lluny de càmeres i periodistes, on tots dos van ratificar un pacte que anava a portar una altra inversió de més de 700 milions al Paí Valencià però aquesta vegada en forma de cementiri nuclear.
Amb la folgada majoria absoluta en les Corts obtinguda en els comicis autonòmics amb prou feines tres setmanes abans, el Consell no considerava una amenaça per a la seva popularitat el rebuig ciutadà a un segon complex nuclear proper a la central de Cofrents. Lluny quedava ja la precampanya electoral en la qual el llavors vicepresident tercer i conseller de Medi ambient, Juan Cotino, assegurava que la Generalitat «interposaria tots els recursos que siguin oportuns» contra el Ministeri d'Indústria si finalment tria a Zarra pel MTC.
Al juny la predisposició a negociar la ubicació de futur cementiri nuclear era molt diferent a la de 9 mesos abans quan el Consell de Ministres va ser a punt de prendre la decisió però la va deixar sobre la taula després de la negativa de la llavors vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega. La diputada socialista per València exigia que Sebastián arribés a un acord amb el cap del Consell.
Marxa enrere d'Alberto Fabra
Ara, en el recent traspàs de poders, Sebastián ha recordat al nou titular d'Indústria, José Manuel Soria, el pacte aconseguit al juny amb el PP i la Generalitat. No obstant això, el substitut de Camps al capdavant del Consell, Alberto Fabra, es va desmarcar el dimarts d'aquest acord sobre el MTC en declarar que «el posicionament de la Generalitat va ser molt clar en el seu moment i és que no volem —que Zarra- sigui utilitzat com a cementiri d'aquest tipus de residus». Negativa que Fabra assegura que ja ha traslladat al nou ministre.
