Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Un acte de l'ANC recordarà els 40 anys del naixement de l'Assemblea de Catalunya

 Avui fa 40 anys de la creació de l’Assemblea de Catalunya, la plataforma unitària que lluitava contra l’Estat franquista. Per commemorar aquesta efemèride i alguns seus punts programàtics que encara no s’han assolit, l’Assemblea Nacional Catalana (ACN) organitza  realitzarà un acte, a les 8 del vespre, a l’església de Sant Agustí de Barcelona, on es va portar a terme l’acte fundacional de l’Assemblea de Catalunya.

Es preveu que comptarà amb una conferència sobre el paper de l’Assemblea de Catalunya en la transició, a càrrec del professor Antoni Batista, autor del llibre “La gran conspiració”. 

07/11/2011 10:41 Política

I especialment amb la participació d’algunes de les persones que foren protagonistes en l’Assemblea de Catalunya (Jordi Carbonell, Ricard Lobo, Xavier Folch, Miquel Sellarès, Blanca Serra i altres). L’acte també recordarà la renúncia dels punts de l’aquesta plataforma per part de moltes personalitats i partits, que van prioritzar els seus interessos polítics i personals deixant enrere la ruptura democràtica i l’autodeterminació. 

També es portarà a terme una lectura del Manifest d’adhesió a l’acte i de reivindicació de la feina que encara tenim pendent: l’aprofundiment democràtic i l’exercici de l’autodeterminació, que anirà seguit del Cant dels Segadors.

Amb la consolidació de la reforma, que va reintaurar la monarquia borbònica i va deixar intactes els poder fàctics militars, financer i eclesiàstics,

 L'Assemblea de Catalunya va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme català en la lluita contra la dictadura del general Franco. Es va onstituir el 7 de novembre de 1971 a l'església de Sant Agustí Nou del barri del Raval de Barcelona, i ben aviat va agrupar la gran majoria de partits democràtics i populars, sindicats i organitzacions socials del país sota un programa de reivindicació de llibertat social i política, amnistia per als presos polítics i adopció d'un Estatut d'Autonomia per a Catalunya com a pas previ per a l'autodeterminació dels PaÏsos Catalans i l’establiment dels vincles amb els territoris del País Valencià i les Illes Balears, així com la coordinació amb la resta de l'estat en la defensa de la ruptura democràtica i els drets socials i les llibertats destruïdes per la dictadura feixista.

L’Assemblea de Catalunya va comptar amb el suport de la pràctica totalitat de les organitzacions polítiques del país des de la dreta nacionalista demòcrata fins a alguns sectors de l'extrema esquerra, passant pels diversos corrents nacionalistes (com els sectors vinculats al pujolisme, ERC, els carlins democràtics, etc.), independentistes (PSAN, PSAN-P FNC), socialistes (MSC) i comunistes (PSUC, Bandera Roja, trosquistes i molt altres petit partits), i amb la participació de  destacats intel·lectuals independents i dels sectors progressistes de l'església, l'Assemblea de Catalunya es va organitzar a nivell territorial del  Principat, comarcal i local possibilitant així una ampla participació de la ciutadania compromesa amb la lluita antifranquista.

 

Comunicat primera sessió de l'Assemblea de Catalunya (7 de novembre de 1971)

"Nosaltres catalans de diferents tendències pertanyents i no pertanyents a organitzacions polítiques, de diversos sectors de la població, obrers, camperols, estudiants intel.lectuals, professionals i ciutadans en general, de Barcelona i de comarques, reunits en Assemblea, malgrat que som conscients que les actuals circumstàncies dificulten d' esgotar les possibilitats de representació, formulem la present Declaració:


L' actual crisi del règim de la qual el procés de Burgos fou una manifestació sobresortint, la progressiva presa de consciència i la mobilització de les classes populars, i la necessitat d' oposar-nos fermament a la maniobra continuista d' instaurar Juan Carlos com a successor a títol de rei, del dictador, exigeixen l' adopció unitària d' una alternativa democràtica basada en els punts mínims acceptables per les forces i sectors representants a l' Assemblea, alguns dels quals tenen objectius divergents a llarg termini, però que coincideixen en l' objectiu immediat, però que coincideixen en l' objectiu immediat de l' enderrocament del franquisme. Aquests punts de coincidència són els següents:

1.- La consecució de l' Amnistia general per als presos i els exilats polítics.

2.- L' exercici de les llibertats democràtiques fonamentals: llibertat de reunió, d' expressió, d' associació - inclosa la sindical-, de manifestació i dret de vaga, que garanteixin l' accés efectiu del poble al poder econòmic i polític.

3.- El restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l' Estatut de 1932, com a expressió concreta d' aquestes llibertats a Catalunya, i com a via per arribar al ple exercici del dret d' autodeterminació.

4.- La coordinació de l' acció de tots els pobles peninsulars en la lluita democràtica."

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid