En aquest comunicat, l'Assemblea de Joves de La Costera fa balanç exhaustiu d'aquests 5 anys de lluita a La Costera i el valora "amb tots els matisos possibles el balanç és positiu. Han segut 5 anys d’experimentar, de construir, de començar moltes coses; 5 anys d’aprendre, d’avançar en alguns aspectes, de retrocedir en d’altres; 5 anys d’encerts i d’errors, de bones i males anàlisis i concrecions. Peròhan estat sobretot 5 anys d’il·lusió, d’energia, de lluita, d’organització... 5 anys mostrant amb la praxis quotidiana que existeix un altre model de joventut, que ens calen espais propis i estructures pròpies a la joventut, que la política va més enllà dels despatxos i que la mobilització social i la lluita ideològica (amb xerrades i conferències, debats, comunicats, etc.) són vessants imprescindibles per a qualsevol procés i doncs, que cal articular eixa mobilització social. 5 anys de molts esforços invertits i compartits, de diferent gent compartint el projecte; 5 anys que ja són part de la història col·lectiva del nostre poble".
Ara bé, remarca el comunicat que "el model d’Assemblea de Joves que hem dissenyat fins ara ja no és vàlid com a canal d’expressió i participació de la joventut". Entenen que les coses estan canviant i que a tots els pobles existeixen joves amb ganes de moure’s, de participar, d’organitzar coses i d’implicar-se en diferents àmbits: esports, música, oci, excursionisme, democràcia, estudis, treball, etc.
Per tant, consideren que ara és possible plantejar formes organitzatives més adequades per a la participació juvenil: assemblees de joves amples i plurals, colles excursionistes, circuits de grups de música, casals i centres juvenils, etc, etc. I la maduresa també els mostra que hi ha fórmules més adequades per a l’anàlisi, l’elaboració tàcticaestratègica, la formació, etc.
Parlen doncs, de la possibilitat i la necessitat de la creació d’una xarxa de col·lectius juvenils, organitzats de forma horitzontal, assembleària i participativa a nivell de cada poble de la comarca i que treballen en totes les qüestions que afecten i interessen la joventut, reunint totes les sensibilitat i inquietuds.
Tamabé manifesten que el model antic de sindicats i partits tradicionals ha acabat; les condicions han canviat. Ara bé, també a nivell social hi ha una sèrie de gent que té ganes de moure’s per diverses cosetes, treballar en col·lectius diversos, sobretot a nivell de moviments socials, per temàtiques concretes.
I se n'donen que es troben davant d’uns sectors de la societat que qüestionen el model, que es mouen per coses concretes, però que estan desorganitzats i mancats d’un projecte estratègic. Per això, apunten que els cal:
" - Creació i articulació d’un moviment popular. Això passa per la creació o reforçament de col·lectius en diferents àmbits: associacions culturals i ecologistes, col·lectius de dones, plataformes d’aturats o d’afectats per les hipoteques, col·lectius en defensa de la llengua, casals i ateneus, etc, etc. En definitiva, l’articulació d’una xarxa de col·lectius de base que siguen l’expressió organitzada de la societat. Un teixit social sobre els valors de pluralitat, democràcia, participació, solidaritat, respecte, diversitat, progrés, etc.
- Especialment importants són les estructures a nivell socioeconòmic, donada la duresa de la crisi a la comarca. Per això, cal consolidar espais com l’Assemblea Popular de Canals-15M o la Plataforma Ciutadana de Xàtiva així com crear estructures de participació similars a la resta de pobles. També començar a plantejar eines com Plataformes d’aturats o d’afectats per les hipoteques. El previsible augment de les retallades després del 20-N
-governe qui governe requereix d’un augment de les estructures que facen efectiu el rebuig i la resposta front les retallades.
- És necessària la constitució d’un col·lectiu per a l’anàlisi, el debat, la formació i l’elaboració tàctica-estratègica, format pels sectors més avançats i compromesos. La complexitat de la situació requereix de bones anàlisis i bones
apostes. Cal passar de la resposta a la proposta, dotant de contingut i perspectiva estratègica les diferents lluites sectorials que s’aniran desenvolupant.
- A mig termini, el repte fonamental és la vertebració de tots els sectors en lluita i de totes les reivindicacions sectorials: cal cohesionar tots eixos sectors, dotant-nos d’estructures unitàries de treball i articulació – partint de la màxima de la unitat des de la diversitat- i d’un projecte global i estratègic, més enllà de les reivindicacions a curt termini. En altres paraules, cal treballar en pro de l’articulació de tots els sectors progressistes de la societat des d’un projecte que s’opose a les retallades, defense els interessos de la classe treballadora i les classes populars (autònoms, xicotets negocis, etc.) i aposte per l’aprofundiment democràtic, la transformació social –amb canvi de mentalitat inclosa- i l’alliberament nacional. Eixa estratègia d’articulació de tots els sectors en lluita l’anomenem Unitat Popular.
En definitiva, manifesten que es troben davant l’oportunitat de generar les condicions per a un canvi de fase política. Passar d’una fase marcada per l’hegemonia absoluta del projecte espanyol-capitalista i l’immobilisme polític a una nova fase cap a la democràcia participativa. Ens cal, doncs, una estratègia efectiva d’acumulació de forces. I això, passa per la vertebració del Moviment Juvenil i de la Unitat Popular.
