Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
44 anys de l'assassinat de Che Guevara

Avui fa 44 anys bandes criminals dirigides per la CIA nord-americana van assassinar el comandant Ernesto "Che" Guevara. El Che, nascut el 1928 a Rosario (Argentina) fou un dels líders de la Revolució Cubana.
 
A la dècada dels anys seixanta s'establí amb un petit grup de guerrillers a Bolívia  i el 9 d'octubre del 1967 a La Higuera (Bolívia) fou capturat i executat de manera clandestina per l'exèrcit bolivià amb la col·laboració de la CIA. El Che va morir amb una arma a la mà, practicant la lluita armada i combatent el capitalisme i l'imperialisme.

09/10/2011 08:37 Internacional
Argentí de naixement, no va dubtar a lluitar on fes falta amb el seu fusell. Inflexible amb els buròcrates, era sobretot una persona compromesa amb la revolució socialista. Pòstumament, s'ha convertit en un símbol d'abast mundial; per als seus partidaris simbolitza la lluita contra les injustícies socials o la rebel·lió i l'esperit incorruptible.
 
Procedent d'una família de l'alta burgesia, Guevara estudià medicina. Traslladat a Guatemala, féu costat al president Jacobo Arbenz. Perseguit, s'exilià a Mèxic, on conegué Fidel Castro i s'uní als revolucionaris cubans. Participà en l'operació "Granma" i se significà en la lluita guerrillera contra les forces de Batista. Després del triomf de la revolució cubana (1959), ocupà alts càrrecs. Ministre d'indústria (1961), accelerà, planificà i centralitzà el procés econòmic de la revolució cubana i marcà el posterior signe de tota l'economia del país. A Punta del Este (1961) i a Alger (1963) féu una crida a la solidaritat de tots els pobles del Tercer Món per a combatre les forces imperialistes.
 
El 1965 se n'anà a les guerrilles del Congo, però tornà aviat a l'Amèrica Llatina. Incorporat a la guerrilla boliviana, fou capturat per forces especials bolivianes entrenades als EUA i morí d'una forma misteriosa. Escriví una autobiografia (1967), on se situa ideològicament dins l'ortodòxia marxista, però anteposa l'acció revolucionària a la formulació teòrica. Escriví, a més, Guerra de guerrillas (1960) i El socialismo y el hombre en Cuba (1968).
 
 
{youtube}6QfuOOJzByg{/youtube}
 
Per saber-ne més:
 
 
 
 
Rànquings
  1. Recuperem el discurs de Blanca Serra al Fossar de les Moreres l’Onze de Setembre de 1981
  2. «La revancha», l’article censurat de López Burniol que recorda les prediccions d’Alexandre Deulofeu
  3. Arbúcies ret homenatge a Blanca Serra i Puig i a Carles Benítez en la presentació de "La Revolució Pendent" el llibre del PSAN-P
  4. Nova intervenció policial al Pont de Santa Cristina d'Aro per impedir la presència d'estelades i pancartes
  5. La Intersindical porta als jutjats el Consorci de Biblioteques de Barcelona per la retallada de drets laborals
  6. Girona prepara una Diada amb actes al carrer, dinar popular i manifestació
  7. Recuperar l’independentisme combatiu i transversal
  8. Convoquen diversos actes polítics independentistes el matí de l'11 de setembre a Barcelona
  9. Les organitzacions de l’Esquerra Independentista convoquen la Diada al Camp sota el lema «Som un poble en lluita per una terra lliure»
  10. Les Corts homenatjarà Blanca Serra amb una setmana d’actes sobre el seu compromís polític, lingüístic i independentista
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid