Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
44 anys de l'assassinat de Che Guevara

Avui fa 44 anys bandes criminals dirigides per la CIA nord-americana van assassinar el comandant Ernesto "Che" Guevara. El Che, nascut el 1928 a Rosario (Argentina) fou un dels líders de la Revolució Cubana.
 
A la dècada dels anys seixanta s'establí amb un petit grup de guerrillers a Bolívia  i el 9 d'octubre del 1967 a La Higuera (Bolívia) fou capturat i executat de manera clandestina per l'exèrcit bolivià amb la col·laboració de la CIA. El Che va morir amb una arma a la mà, practicant la lluita armada i combatent el capitalisme i l'imperialisme.

09/10/2011 08:37 Internacional
Argentí de naixement, no va dubtar a lluitar on fes falta amb el seu fusell. Inflexible amb els buròcrates, era sobretot una persona compromesa amb la revolució socialista. Pòstumament, s'ha convertit en un símbol d'abast mundial; per als seus partidaris simbolitza la lluita contra les injustícies socials o la rebel·lió i l'esperit incorruptible.
 
Procedent d'una família de l'alta burgesia, Guevara estudià medicina. Traslladat a Guatemala, féu costat al president Jacobo Arbenz. Perseguit, s'exilià a Mèxic, on conegué Fidel Castro i s'uní als revolucionaris cubans. Participà en l'operació "Granma" i se significà en la lluita guerrillera contra les forces de Batista. Després del triomf de la revolució cubana (1959), ocupà alts càrrecs. Ministre d'indústria (1961), accelerà, planificà i centralitzà el procés econòmic de la revolució cubana i marcà el posterior signe de tota l'economia del país. A Punta del Este (1961) i a Alger (1963) féu una crida a la solidaritat de tots els pobles del Tercer Món per a combatre les forces imperialistes.
 
El 1965 se n'anà a les guerrilles del Congo, però tornà aviat a l'Amèrica Llatina. Incorporat a la guerrilla boliviana, fou capturat per forces especials bolivianes entrenades als EUA i morí d'una forma misteriosa. Escriví una autobiografia (1967), on se situa ideològicament dins l'ortodòxia marxista, però anteposa l'acció revolucionària a la formulació teòrica. Escriví, a més, Guerra de guerrillas (1960) i El socialismo y el hombre en Cuba (1968).
 
 
{youtube}6QfuOOJzByg{/youtube}
 
Per saber-ne més:
 
 
 
 
Rànquings
  1. En memòria de la Isabel Roura, una cristiana contra la tortura
  2. El fum d’Illa i el miratge del règim
  3. Barcelona serà el punt de partida de la flotilla internacional que vol trencar el bloqueig de Gaza
  4. La Fundació Reeixida recupera la figura de Jaume Martínez Vendrell
  5. Poble Lliure i la Forja Nord-Oriental anuncien la seva participació als actes per la commemoració de la Diada Nacional
  6. Les protestes pro-Palestina i independentistes marquen la sortida de la "Vuelta" a Olot
  7. El combat pels Països Catalans passa també per conèixer la nostra cultura, història i geografia en català
  8. Crida al mobilitzar-se per un independentisme vinculat a les lluites socials per a la Diada Nacional
  9. La independència com a procés de descolonització
  10. La CUP denúncia l’alcalde de l’Ajuntament de Santa Susanna i l’ACA
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid