Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Cas Palma Arena 2: L'Institut fantasma i els negocis daurats d'Urdangarín

Publicat a la secció "Reportatges" de Sirius.cat el 19 de setembre de 2011.

El Velòdrom fou construït a través d'un nou consorci. En data 14 de novembre de 2004, s'acordà la creació del consorci denominat Consorci per a la construcció del velòdrom de Palma. Fou publicat al BOIB al 17 de novembre de 2005. El consorci estava format per la Fundació per al Suport i la Promoció de l'Esport Balear (Illesport) i l'Ajuntament de Palma.

26/09/2011 20:16 Hemeroteca
La constructora FCC, l'accionista principal de la qual és la coneguda empresària Esther Koplowitz, membre destacat dels Legionaris de Crist fundats pel pederasta Maciel, s'havia adjudicat el 27 de gener de 2006 la licitació de l'obra gruixuda -fonamentació i estructura- del velòdrom, mitjançant una unió temporal d'empreses (UTE) amb la mallorquina Melchor Mascaró SA. L'oferta de la UTE FCC/Melchor Mascaró va obtenir la millor puntuació, rebaixant a tres mesos el temps previst dels treballs, i per un import de 9,8 milions d'euros.

Els arquitectes Luis i Jaime García-Ruiz Guasp, a través de la seva societat GR-1 S.L., juntament amb l'holandès Sander Douma i l'enginyer Miquel Àngel Verger, van assumir la direcció d'obra del Palma Arena arran de que el 23 de març de 2006 el Govern del PP va rescindir el contracte al redactor del projecte, Ralph Schürmann, per incompliment del mateix. A partir de llavors, el despatx dels dos primers va anar presentant periòdicament a l'Executiu factures en concepte de "honoraris a compte de la direcció tècnica".

Urdangarín i l'Institut Nóos

Entre les moltes trames del cas Palma Arena-Ibatur s'investiguen uns convenis entre l'Institut Nóos, d'Ignacio Urdangarín i sa dona Cristina de Borbón, la Fundació Illesport i l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) del Govern balear del PP entre 2005 i 2006 per crear l'Illes Balears Fòrum, una trobada internacional sobre esport i turisme i pel que Nóos va cobrar 1,2 milions d'euros gràcies als convenis auspiciats per Jaume Matas, l'anterior president del Govern del PP i principal encausat en el sumari del Palma Arena, la trama de corrupció al voltant del velòdrom, que va costar el doble de l'inicialment pressupostat, de 48 milions d'euros a uns 100 milions.

Al mateix temps, EUPV denuncià repetidament que l’empresa d’Iñaki Urdangarin, “podria haver-se embutxacat més de 5’5 milions d’euros de les administracions públiques valencianes al llarg dels darrers anys”. El jutge José Castro va demanar fa molts mesos al Cos Nacional de Policia que localitzés el domicili social o un telèfon o adreça electrònica de l'Institut Nóos, sense cap èxit fins ara.

2005

L'any 2005 Ignacio Urdangarín va rebre prop de 100.000 euros per les tasques per ell realitzades durant el primer Illes Balears Forum, segons informà el Diario de Mallorca (juliol 14, 2011). Ignacio Urdangarín va facturar els diners a l'entitat organitzadora de l'esdeveniment, l'institut Nóos d'estudis estratègics de patrocini i mecenatge, i ho va fer mitjançant la seva immobiliària i consultora Aizoon. L'institut Nóos va rebre en total 1,2 milions d'euros per a l"'edició" del 'Illes Balears Fòrum', de 2005.

Els anys 2005 i 2006, doncs, l'entitat organitzadora de l'esdeveniment, l'esmentat Institut Nóos d'Ignacio i sa esposa, va rebre 2,3 milions d'euros del govern de Jaume Matas, principal imputat pel cas Palma Arena, pel 'Illes Balears Forum', dels quals 1,2 milions van ser per a l'edició de 2005.

Francisco Camps (PP) anuncià llavors, junt a Urdangarin, la seva intenció que València es convertís en seu dels I Jocs Europeus per al 2010. Marina Albiol, diputada d'Esquerra Unida al país Valencià, demanà explicacions inútil i reiteradament al president de la Comunitat valenciana, sense cap resposta: "Entenem que, si no s’han fet però s’han desemborsat més de 3 milions d’euros, alguna explicació ens mereixem”, sol·licità la diputada d’EUPV.

Els pagaments es remunten a l'any 2005 quan Ignacio presidia l'entitat de la qual sa dona era secretària.

Aleshores, Urdangarín era president de l'institut Nóos, càrrec que va abandonar l'any següent col.locant a Diego Torres, el seu vicepresident, de testaferro i cap de turc.

2006


El 2006, Urdangarín va ser substituït com president de Nóos pel fins aleshores vicepresident de l'entitat, Diego Torres Pérez, que dilluns -11 de Juliol 2011- va declarar com a imputat pel cas Palma Arena.

Diego Torres, acusat de malversació de fons i falsedats, va explicar al jutge que havia facturat a Nóos, també a través d'una empresa pròpia, uns 80.000 euros l'any 2005 i la mateixa quantitat el 2006 i va assegurar que Urdangarín només havia cobrat per a la primera edició de l'esdeveniment.

La fiscalia anticorrupció sospita que en els dos esdeveniments es podria haver produït un desviament de fons. Diego Torres (foto), professor associat de l'escola empresarial dels jesuïtes, ESADE -dels que Urdangarín es exalumne-, va afirmar que els treballs pels quals s'havien rebut els 2,3 milions d'euros havien estat realitzats. En declaracions a Europa Press -l'agència de l'Opus Dei-, Torres va explicar la seva sorpresa per la decisió del jutge de citar-lo en el marc del cas Palma Arena, que investiga el desviament de més de cinquanta milions d'euros públics durant la construcció del velòdrom de Palma.

2007

El 29 de Març de 2007. Jaume Matas, en bicicleta, inaugura el pavelló esportiu Palma Arena, en què se celebrarà el Mundial de Ciclisme.

2008

L'agost de 2008. El jutjat número 3 de Palma i la Fiscalia obren la instrucció judicial que investiga la presumpta comissió de delictes de malversació de cabals públics, falsedat i suborn pel destí dels diners dirigit a la construcció en l'anterior legislatura (2003-2007) del velòdrom Palma Arena, que va costar el doble de l'inicialment pressupostat.

Sortida del cas a la llum


El 10 de juliol de 2008, el Diario de Mallorca va treure el cas a la llum

L'adjudicació de l'obra fou concedida a la UTE formada per FCC i Melchor Mascaró (el velòdrom i el pavelló multiusos) es realitzà per 46,4 milions d'euros.

El conseller de Joventut i Esports, en el moment de sortir el cas a la llum, Mateu Cañellas (UM), va ordenar a l'abril del 2008 als seus serveis jurídics analitzar tot l'expedient de construcció del velòdrom. Aquesta obra, un dels projectes estel·lars de l'Executiu de Jaume Matas (PP), va costar 90 milions d'euros, gairebé dues vegades més del previst. Aquest increment es correspon amb modificacions del projecte i afegits que no van ser adjudicats seguint el pertinent procediment, raó per la qual el Govern va voler determinar què va causar aquest desfasament i qui ho va ocasionar per, en aquest cas, prendre mesures judicials.

Els serveis tècnics d'Esports van passar mesos recollint tota la documentació disponible i van trobar indicis d'irregularitats, motiu pel qual van decidir enviar a la conselleria d'Hisenda i Economia. Des d'aleshores, són els funcionaris de l'àrea d'Intervenció de la Comunitat Autònoma qui revisen de forma detallada tots els dossiers per tal de confirmar si efectivament es van produir irregularitats.

Respecte al sobrecost de l'obra, cal recordar que a només sis dies de les eleccions de 2007, la junta rectora del consorci per a la construcció del velòdrom de Palma va acordar assumir les obres executades -sense pressupostar- per valor de 31 milions d'euros. Aquesta quantitat procedia de les modificacions del projecte que van ser acordades sobre la marxa, de manera verbal i obviant en molts casos la legalitat vigent pel que fa a contractacions de l'Administració. Afecten l'estructura del velòdrom i a detalls d'obra interior i instal·lacions. Així, per exemple, la modificació de la coberta, que inicialment havia de ser de fusta i al final va ser d'acer, va suposar un sobrecost de cinc milions.

Les irregularitats no han estat relacionades només amb l'obra, sinó també amb els usos de la infraestructura. Així, la Fundació Illesport, entitat dependent de la conselleria de Joventut i Esports i destinada a la promoció d'esdeveniments esportius, va pagar 2.076 euros, corresponents a la seguretat privada contractada per cobrir el míting central de Rajoy (Partit Popular) a Palma el 18 de maig de 2007.

D'altra banda, amb motiu de la batalla de les superfícies, partit de tennis que van jugar Nadal i Federer el 2 de maig de 2007, la Fundació Illesport, organitzadora del duel, va distribuir unes 1.200 entrades per valor de 37.530 euros. Cal recordar que el partit va congregar uns 6.800 espectadors. En aquest cas, la minuta fou emesa el 15 de maig de 2007, amb la peculiaritat que la fundació pública se la va facturar a sí mateixa sota el concepte "Invitacions partit "la batalla de les superfícies" 02.05.07". En cap cas s'especifica el nombre d'entrades ni qui es va fer càrrec de les mateixes.

L'actual equip va enviar la factura a Intervenció per rastrejar els comptes de la Fundació i intentar localitzar algun suport documental que dónes més llum sobre aquest dispendi. L'esdeveniment, que s'havia d'autofinançar, va tenir unes pèrdues de 851.090 euros.

Altres informacions del cas

Un dia més tard, el mateix diari, anunciava que la documentació de set mesos sobre la construcció del velòdrom Palma Arena no estava en possessió del Govern.
La Policia Judicial de la Guàrdia Civil va realitzar importants indagacions sobre el pavelló esportiu a instàncies de la fiscalia i va trobar que es van pagar sobrecostos molt importants en multitud d'ocasions. Els agents van repassar les factures pagades per alguns elements de la instal·lació, com el marcador central, unes grades retràctils, etc. En totes les ocasions s'ha comprovat que un equipament similar pot tenir un preu X de mercat i l'anterior Govern, a través de la Fundació Illesport, va pagar sumes molt més elevades. Posteriorment, el cas va passar a mans de la Policia Nacional.

Pocs dies després també es va sabre que Antoni Palerm, exdirector insular d'Esports, va facturar 11.400 euros en blocs per al velòdrom.
A l'anterior legislatura, Palerm va ser el director de l'àrea d'Esports de s'Institut (organisme a càrrec del PP dins el Consell de Mallorca), en virtut del qual actuava com a representant del Consell de Mallorca en la junta rectora del consorci que va portar a terme la construcció.

L'empresa familiar que regenta, amb seu principal a Porreres, facturà 11.423 euros amb 86 cèntims a l'UTE encarregada de les obres. Segons Palerm, aquesta quantitat va ser per una partida de blocs de cara vista, dels quals es van col·locar a la façana principal de l'edifici.

El 22 de maig de 2007 -cinc dies abans de les eleccions- es va reunir la junta rectora del consorci per a la construcció del Palma Arena, amb l'assistència entre d'altres d'Antoni Palerm. Al costat de Rafel Durán (ex Regidor de l'Ajuntament de Palma), Pepote Ballester (ex Director General d'Esports del Govern), Dulce Linares (ex cap del gabinet de Jaume Matas) i Antoni Serra (ex president de s'Institut, dependent del Consell de Mallorca), van acordar per unanimitat la recepció de les obres i autoritzar el pagament de 30.870.601 euros d'increment del cost del projecte, sobre el pressupost inicial de 48 milions. Aquest important desfasament va venir motivat per la multitud de modificacions fetes sobre la marxa, i saltant els procediments legals d'adjudicació, però que amb aquest acte de la junta rectora van ser validats.

A finals d'octubre de 2008, el magistrat del jutjat d'instrucció número 3 de Palma, José Castro, va decretar el secret de sumari sobre les diligències. Posteriorment, dia 19 d'agost de 2009, va aixecar el secret de sumari.

La seu secreta de l'Institut Nóos, a Barcelona o a Sant Cugat, no es troba pel lloc

16 de septembre 2010: La Policia diu que no troba la seu de l'institut Noos d'Iñaki Urdangarín, que va cobrar 1'2 milions del Govern del PP balear de Jaume Matas. La Policia portaria setmanes intentant localitzar la seu de l'Institut Nóos, entitat vinculada a Iñaki Urdangarín, duc de Palma, Gran d'Espanya i marit de Cristina de Borbón i Grècia. El jutge José Castro va demanar fa alguns mesos al Cos Nacional de Policia que localitzés el domicili social o un telèfon o adreça electrònica de l'Institut Nóos.

A Internet es pot trobar encara: Instituto Noos, Av. Corts Catalanes, 8. 08173. Sant Cugat del Vallès. Productos no perecederos.

La Policia ha informat al jutjat d'instrucció 3 que les indagacions realitzades fins el moment per posar-se en contacte amb Nóos han estat inútils. Els investigadors han bussejat a internet per intentar trobar pistes sobre l'institut que va presidir Iñaki Urdangarín i no han trobat res positiu.

Els agents van visitar una seu que l'entitat tenia a prop de Barcelona (a Sant Cugat del Vallès) i allà els van comunicar que Nóos fa temps que va abandonar l'immoble. També es va oficiar a companyies telefòniques amb idèntic resultat.

En el cas Palma Arena s'investiguen uns convenis entre Nóos i la Fundació Illesport i l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) del Govern entre 2005 i 2006 per crear l'Illes Balears Fòrum, una trobada internacional sobre esport i turisme.

Jaume Matas va auspiciar el Fòrum Illes Balears, a l'entendre, segons va declarar al març davant el jutge Castro, que es tractava d'un bon projecte: "No vaig ordenar que es fes, però sí aconsellar que es portés a terme, perquè era un bon projecte", va explicar l'ex president del Govern, defensat per Rafael Perera i Manuel Ollé. Gràcies a aquests convenis Nóos va cobrar 1,2 milions d'euros públics.

Des del actual Govern es va informar al jutge que no hi havia documents justificatius d'aquelles subvencions.

La Policia continua treballant per intentar trobar algun contacte amb Nóos que faciliti informació respecte a la destinació dels cabals públics. El jutge Castro investiga els convenis amb l'institut d'Urdangarín en una de les peces separades en què ha dividit el sumari del Palma Arena.

3 novembre 2010. EUPV denuncia els 3 milions de Camps a Urdangarin per no fer res: Més de tres milions d'euros va ser la quantitat que el president de la Comunitat Valenciana, Francesc Camps, pagà al marit de Cristina de Borbó i llavors president de l'Institut Nóos, Iñaki Urdangarín. La xifra pretenia influir en l'elecció de València com a seu dels Jocs Europeus. EUPV demana al Consell explicacions sobre aquests 3 milions d’euros que pagà a Iñaki Urdangarin per uns jocs a València que no s’han fet. I encara és pendent que la policia trobi l'empresa d'Iñaki a Mallorca i Barcelona, en relació amb altres assumptes de corrupció amb Jaume Matas.

La diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, ha sol·licitat al Consell que aporte explicacions amples sobre la informació apareguda a un mitjà de comunicació en el què es publica que el Consell pagà, al 2005, més de 3 milions d’euros a Iñaki Urdangarin, per promocionar la candidatura de València a uns Jocs Europeus que finalment no es feren: “Sembla que Urdangarin li clavà un gol a Camps i el paguen tots els valencians i valencianes que encara estan esperant els serveis oferts per Urdangarin per aquests preus. Camps, com Matas, pareix que té entre els seus interessos fer més grossos els negocis de la monarquia”.

Esquerra Unida ha anunciat que presentarà una pregunta al plenari de les Corts, “perquè el Consell explique amb tot detall el contingut d’aquestes informacions, per què es va pagar aquesta quantitat faraònica a l’empresa del gendre del rei –el conegut Institut Nóos-, què és el que va fer aquesta empresa si els jocs finalment no es feren, i on queda aquest projecte”, afirma Albiol.

La diputada manifesta que en aquest assumpte “tot fa un olor molt sospitós. Ens preocupen les relacions dels negocis dels membres de la monarquia espanyola amb els diners de les administracions públiques, no sols la nostra, també la de les Illes Balears, com hem sabut arran del cas Palma Arena”, recorda.

Albiol conclou: “Han passat 5 anys des que Camps anunciara junt a Urdangarin la intenció que València es convertira en seu dels I Jocs Europeus per al 2010. Entenem que, si no s’han fet però s’han desemborsat més de 3 milions d’euros, alguna explicació ens mereixem”, sol·licita la diputada d’EUPV.

El pagament dels més de tres milions es remunta a l'any 2005 quan Iñaki Urdangarín, gendre del rei Joan Carles, presidia l'entitat. L'operació està sent investigada en una peça separada del Palma Arena que investiga a la Comunitat Valenciana el desviament de fons públics en la construcció d'un velòdrom a Palma de Mallorca i l'increment irregular del patrimoni de Jaume Matas (PP).

El jutge que investiga la trama, José Castro, ha demanat a l'Institut Nóos que acrediti documentalment "haver rendit comptes dels fons rebuts", segons les mateixes fonts. L'aposta gairebé personal d'Iñaki Urdangarín per aconseguir que València albergués el 2010 els Jocs Europeus li va fer apostar al màxim, arribant a declarar que "la celebració d'uns Jocs Europeus a València és per a mi un repte personal que em vaig a prendre amb el màxim interès".

9 novembre 2010: EUPV demana es conegui el conveni del PP amb Urdangarín: La diputada d’EUPV Marina Albiol ha sol·licitat avui a la Conselleria de la Presidència el contingut del conveni signat, l’any 2006, entre l’Institut Nóos i la Societat Gestora per a la Imatge Estratègica i Promocional de la Comunitat Valenciana, un altre dels negocis de Iñaki Urdangarín: “Volem conèixer punt per punt quines han estat les relacions entre la Generalitat Valenciana i l’empresa del gendre del rei, relacionada amb el sumari del cas Palma Arena”.

A més, Albiol ha denunciat que, l’empresa d’Iñaki Urdangarin, “podria haver-se embutxacat més de 5’5 milions d’euros de les administracions públiques valencianes al llarg dels darrers anys”. Esquerra Unida sol·licita a la Conselleria de la Presidència que explique detalladament en què consistia el conveni signat entre l’Instituto Noos i la Societat Gestora per a la Imatge Estratègica i Promocional de la Comunitat Valenciana l’any 2006, en la mateixa època en que esclatava l’escàndol del Palma Arena a Mallorca.

“Els 382.000 euros que es va embutxacar l’empresa del gendre del rei amb el conveni del 2006 s’afegeixen als 2’4 milions d’euros que ja va rebre per les dues edicions de Valencia Summit, i a la xifra avui dia encara indeterminada que va rebre de Camps per uns inexistents Jocs Europeus”, afirma Albiol qui, a més, qualifica “d’absolutament escandalós que el Consell de Camps s’escude en la confidencialitat per a no confessar la xifra que va pagar a Urdangarín”.

Diversos mitjans de comunicació han xifrat aquest contracte entre 3 i 3'5 milions d’euros: “Si les xifres són correctes, en total Urdangarín s’hauria embutxacat dels comptes públics valencians la faraònica xifra de 5.782.203 euros”, ha denunciat Albiol.

“Resulta absolutament lamentable que el govern de Camps dilapide més de 5’5 milions d’euros en tèrbols negocis pilotats per membres de la monarquia espanyola”, indica la diputada d’Esquerra Unida. També ha recordat que l’empresa Instituto Noos ha estat relacionada amb el sumari del Palma Arena a les Illes Balears.

Biografia d'Ignacio Urdangarín Liebaert

Ignacio (Iñaki, dels eusk. Enneko) Urdangarín Liebaert, Duc de Palma de Mallorca i Gran d'Espanya (nascut a Zumárraga, Guipúscoa, 15 de gener de 1968) és el marit de la Infanta Cristina de Borbón y Grècia, Duquessa de Palma de Mallorca, filla menor del rei Juan Carlos de Borbón i la Reina Sofía de Grècia. Té el tracte de La seva excel.lència el Duc de Palma de Mallorca.

Va néixer de Juan Maria Urdangarín Berriochoa (Zumárraga, 19 de setembre de 1932), un basc espanyol i la belga (tant de Valònia com d'ascendència flamenca) Claire Liebaert Courtain (n. ca. 1945) i ha passat gairebé tota la seva vida a Barcelona. És el sisé de set germans: Ana, Baby, Cristina, Laura, Miche y Lucía (Cuca).
El germà gran, anomenat Miguel (Mikel) Urdangarín Liebaert (nascut el 1967) és solter i sense descendència, i sa germana Cristina és casada i amb quatre fills, i ara resideix a St Paul, Minnesota, EUA.

Els seus avis paterns Laureano de Urdangarín i Larrañaga (Zumárraga, 8 de setembre 1898 - Zumárraga, 29 de desembre de 1982) i la seva esposa Ana de Berriochoa i Elgarresta (Vila-real de Urrechu, 31 d'agost 1902 - Zumárraga, 27 de febrer de 1996) eren part de la nomenada "petita noblesa basca", és a dir tots els camperols lliures de pagar impostos doncs, segons els furs bascos com el de la Vall de Bazán, tothom era "fijodalgo" sense haver de demostrar-ho en el "judici contradictori" d'un llarg i costós pleit que portés al reconeixement reial i documentat d'una "executoria de hidalguía".

A mês, com es pot comprobar per les dades, el seu pare -rentista- Juan María Urdangarin Berriochoa (a l'esquerra de la foto), enginyer industrial i militant històric del PNV, presideix la Caja de Ahorros de Vitoria y Álava des de poc abans del matrimoni d'Ignacio.

Estudis primaris. Fins el 2º de BUP, estudià al col.legi dels jesuïtes de Casp, a Barcelona; 3er de BUP y COU, al col.legi dels marianistes de Vitoria. Ha estudiat Ciències Empresarials a ESADE, sempre de la mà dels jesuïtes, com el seu soci a Nóos, professor de l'organització ultradretana que copa les conselleries de la Generalitat de CiU amb els socis de l'IESE -l'Opus Dei-.

Li queden tres asignatures per terminar no se sap ben bé què.

El més il.lustre avantpassat del jugador és San Valentín de Berriotxoa. Dominicà, bisbe i mártir, mort pels vietnamites anticolonialistes al 1861. El 1905 va ser beatificat i canonitzat el 1988. Declarat segon patró de la Diòcesi de Bilbo, Bizcaia, poc després, per a que fos obligadament conegut, tot només per casualitat, evidentment!

Valentín de Berriochoa (Elorrio, Biscaia) 1827 - † Hai-Duong, Vietnam, 1861), Balendin Berriotxoa en euskera, va néixer en el Palau de Arriola (Elorrio - Biscaia) el 14 de febrer de 1827 i va ser executat a Hai-Duong, Vietnam, l'1 de novembre de 1861. El seu nom de naixement va ser Valentí Faustino de Berrio-Ochoa.

Es va formar en el seminari de Logronyo, de la Diòcesi de Calahorra i va ser posat de bisbe a Filipines i Tonkin (Vietnam). En aquesta localitat vietnamita va ser decapitat l'1 de novembre de 1861, pel que és proclamat com a màrtir per l'església catòlica. A Vietnam el serv colonial era publicitat com Vinh, "el victoriós".

Dels jesuïtes a Juan Antonio Samaranch, i tiro perquè em toca… el COI

A l'edat de 18 anys, al 1986, Iñaki va ser contractat com a jugador d'handbol professional amb el FC Barcelona (al 1988 casualment el seu avantpassat és fet sant per Roma), on va romandre fins a la seva jubilació el 2000. Va jugar 14 temporades i va arribar a ser -segons la premsa a sou- el més reeixit jugador d'handbol d'Espanya, guanyant més de quaranta trofeus, ell sol, segons sembla…

Iñaki tenia una fitxa anual de 15 milions, els drets d'imatge i les primes de la selecció nacional, més el que obtenia del seu restaurant. Mentrestant, va estudiar a l'Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses (ESADE, del jesuïta) de Barcelona, d'on va Rebre un mestratge en administració d'empreses.

"Li agrada la novel.la històrica i la velocitat (té una moto Honda Africa Twin 750 cc i un cotxe Audi). Li encanta el besuc i cuinar per als amics".

Membre de l'equip d'handbol espanyol, va participar en el 1992, 1996 i 2000 als Jocs Olímpics, i com a capità de l'equip en el 2000. Urdangarín ha estat membre del Comitè Olímpic Espanyol des del 4 d'abril de 2001, i va ser elegit vicepresident primer el 16 de febrer de 2004. El 2001, el Duc de Palma va rebre la Gran Creu de l'Ordre Reial espanyola del Mèrit Esportiu (Real Ordre del Mèrit Esportiu).

Va ser al 1996 als jocs a Atlanta, on es diu que va conèixer a Cristina de Borbón, amb qui es va casar a Barcelona el 4 d'octubre de 1997. Tenen quatre fills, tots nascuts a Barcelona.

* Joan Valentí de Tots Sants Urdangarín i de Borbón (nascut el 29 de setembre de 1999)
* Pau Nicolau Sebastián de Tots Sants Urdangarín i de Borbó (nascut el 6 de desembre de 2000)
* Miguel de Tots Sants Urdangarín i de Borbón (nascut el 30 d'abril de 2002)
* Irene de Tots Sants Urdangarín i de Borbón (nascut el 5 de juny de 2005)

Aizoon SL, una companyia immobiliària que va crear Iñaki Urdangarín el 2003, juntament amb la seva esposa, Cristina de Borbón va ser la primera fallida financera coneguda de la parella. Aizoon es dedicava a la compravenda i lloguer de béns immobles i a la consultoria i assessorament en gestió d'empreses. L'any 2007, l'empresa va guanyar uns 280.000 euros, però els números es van tornar vermells un any més tard, quan va perdre més de 4.000 euros. La companyia encara no havia presentat els comptes el 2009. Mentre Urdangarín era l'administrador únic i president d'Aizoon SL, Cristina de Borbó n'era la secretaria general.

Vivien a Barcelona, on Urdangarín era "director de planificació i desenvolupament" de Motorpress Ibèrica -del grup multinacional editorial Bertelsman- i soci fundador de Nóos Consultoria Estratègica, l'empresa que la Guàrdia Civil no sap trobar en lloc encara. Després dels negocis estranys amb Jaume Matas i Francisco Camps són de vacances permanents a EUA, on la "justícia" treballa a preu fet.

Negocis reials d'Ignacio Urdagarín

Ignacio Urdangarín va ser nomenat membre del Comitè Olímpic Espanyol, el vell club aristocràtic global dels dilettanti aristocràtics amb diners públics, un mes després d'abandonar l'handbol professional, per Juan Antonio Samaranch, qui fou president fins ser expulsat per frau als comptes i acceptació de suborns del seu equip directiu del COI. Més tard, Urdangarín seria fitxat com a director de planificació i desenvolupament de l'empresa Octagon Esedos SL, dedicada a la promoció d'espectacles esportius.

També és administrador conseller de Motorpress Ibérica SA, editora de diverses revistes d'automobilisme -del grup multinacional alemà Berstelman (Muy Interesante, Ser Padres, Círculo de Lectores, Antena 3, Onda cero…), on el director executiu és José Luis Samaranch Sáenz de Buruaga (parent de Juan Antonio Samaranch, president d'honor vitalici del Comitè Olímpic Internacional i dels Sáenz de Buruaga, militar traïdor a la república i facciós que manava tropes de l'exèrcit feixista en el setge de Madrid, com també d'un conegut bisbe nazionalcatòlic).

De fet, Urdangarín i José Luis Samaranch Sáenz de Buruaga van coincidir a Octagon Esedos SL, de la qual aquest últim va ser conseller. A més, el gendre del rei va participar en Dentipartnes SL, Odont Mad SL, Sport i Rormacziones SL i Enveitg XXI SL.

Urdangarín presidia l'Institut Nóos d'Estudis Estratègics fins el 2005 però es va veure obligat a renunciar al seu càrrec i cedir-lo al seu vicepresident el 2006, després de la denúncia del PSOE segons la qual l'anterior Govern balear del ara imputat Jaume Matas (PP) va abonar 1,2 milions d'euros a l'entitat presidida per Urdangarín per tres dies de conferències.

Un mes i mig després el gendre del rei aterrava a Telefónica Internacional SA com a administrador conseller amb un sou de 1.000.000 d'euros anuals, gentilesa de l'antiga companyia pública privatitzada per Aznar i regalada als amics d'escola i classe. Telefónica tendia (més) ponts amb la monarquia espanyola: El 2003, Fernando Almansa, ex cap de la casa reial ja havia passat a ser membre del seu consell d'administració.

Després del nou fitxatge, Urdangarín es va anar a Washington amb la infanta Cristina De Borbó i Grècia (directora de l'àrea social de la Fundació La Caixa) i la seva prole, lluny d'escàndols i de la casa reial, com l'altre gendre defenestrat, Jaime de Marichalar, però amb un sou d'un milió d'euros anuals gentilesa de l'antiga companyia pública Telefònica, del mateix Alierta (a la foto) a qui acullien a EUA rebent un premi per guanyar-se el sou.

Exili daurat a Nova York

10/06/2010. NOVA YORK- La princesa espanyola Infanta Cristina de Borbó i el seu marit, Iñaki Urdangarin, posaren per assistir a la cerimònia del premi Societat de les Amèriques celebrada a Nova York, el 9 de juny de 2010. El President de Telefónica, César Alierta, i l'empresari panameny Stanley Motta, van ser premiats amb la Medalla d'Or de la Americas Society.

També és administrador únic Urdangarín de l'empresa d'assessoria i consultoria Aizoon SL, creada el 2003. No obstant això, els ingressos de la seva empresa, establerta a Barcelona, resulten més aviat modestos (700.000 euros el 2007) enfront dels més de 58 milions ingressats per Motorpress Ibérica SA -del grup multinacional alemà Berstelman- el mateix any.

L'amic José Luis Samaranch

Desde diciembre de 2006 José Luis Samaranch presidia la joint venture entre Motorpress Ibérica (de la que també és 'Consejero Delegado)' y G+J España, GPS (Gestion de Publicaciones y Publicidad). "Hoy tiene responsabilidad sobre más de 30 grandes cabeceras".

El Grup Bertelsmann a Espanya:

A Espanya, el Grup Bertelsmann té presència en grans empreses a través de les seves cinc divisions:

RTL Group: A Espanya, RTL té participació a Antena 3 Televisió i Onda Cero.
Random House: Plaza & Janés, Mondadori, Grijalbo, Lumen, Debatem Debolsillo, Collins, Electa, Montena, Rosa desl Vents, Editorial Sud-amèrica.
Arvato: Eurohueco, Printer, Rotedic, Cobrhi, Rodetic, Arvato Services, Sonopress Ibermemory.
Direct Group: Cercle de Lectors.
Grup G+J Espanya: G+J Espanya, MPIB (Motorpress-Ibèrica) i GPS (Gestió de Publicacions i Publicitat).

"Premios ARI 2007. Como todos los años desde hace 9, la Asociación de Revistas de Información distingue a sus mejores. En la ceremonia de entrega de galardones, José Luis Samaranch, elegido Editor del Año 2007. José Luis Samaranch, nacido en 1956, es licenciado en Ciencias Empresariales y en Filosofía por la Universidad de Barcelona. Empezó en el negocio con dos pequeñas revistas de poesía (Serena) y pensamiento (Mantra) en la Barcelona todavía libre (sic) de finales de los 70.

I, per això -per controlar mes de 30 grans capçaleres-, va se premiat Jose Luis Samaranch, parent del falangista i "Jefe del Movimiento" a la Catalunya sociovergent de Pujol-Narcís Serra i/o Montilla-Mas.

Aquell vell franquista de variat vestuari, Juan Antonio Samaranch, va colocar en Iñaki i na Cristina a cobrar -a més- del COI, amb diners públics, com els que Madrid gasta en promocionar-se per a altres jocs any rera any, mentre ses senyories cortesanes recorren els hotels i restaurants de cinc estrelles cap a dalt, promocionant-se i fent negocis amb diners públics.

El Cas Palma Arena i els seus implicats: Una xarxa de crim organitzat des del franquisme balear fins...

http://lacasaeuropa.blogspot.com/2010/04/narcis-serra-samaranch-y-la-corrupcion.html

http://lacasaeuropa.blogspot.com/2010/04/carlyle-group-david-rubinstein.html

http://elcolomimissatger.blogspot.com/2010/06/millet-1972-pujol-banca-i-renta.html

Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,


 

Font:
http://sirius.cat/
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2023 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid