Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Un quart de segle sense Pere Quart

La cultura del nostre país celebra enguany el 25è aniversari de la desaparició de l'escriptor Joan Oliver i Sallarès, Pere Quart, nat a Sabadell el 29 de novembre del 1899 i mort a Barcelona el 18 de juny de 1986.

Sota el pseudònim de Pere Quart, Oliver va aportar a la literatura catalana contemporània un llenguatge rigorós, imaginatiu i creador a través d'una obra que planteja les tensions dialèctiques entre l'home i la història, entre la realitat i els somnis, i entre el pessimisme i l'esperança, tot tenint, com a teló de fons, la mutilació del temps i la irrisorietat de la vida.

25/06/2011 21:05 Cultura
Pere Quart rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1970, i el 1979, el premi Ciutat de Barcelona pel conjunt de la seva obra. En homenatge a la seva obra, la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi, que refusà. Un home coherent socialment -recordem El burgès, poema on denuncia "l'ofici" de "menjar, jeure i no fer res" de la burgesia- i també nacionalment -recordem Corrandes d'exili, un poema que expressa el dolor de l'exiliat en abandonar la seva terra. I és que Pere Quart mantingué sempre intacte el compromís amb la causa republicana i l'exili consegüent.

La seva obra presenta unes constants d'una gran coherència: la postura crítica permanent contra el poder polític i el conformisme social, una ironia propera de vegades al sarcasme, un model de llengua tan planer com depurat i una actitud contrària a les pretensions i els transcendentalismes. Format els anys del noucentisme i les avantguardes, Oliver va decantar-se a partir de la guerra cap al realisme i el compromís, si bé mitjançant un humor punyent, un esperit iconoclasta i sovint individualista, i uns marcats pressupòsits ètics; aquests últims, però, en condicionar-li la poètica van afavorir-lo tant els anys seixanta com, sens dubte, perjudicar-lo després, amb l'eclosió de moviments més interessats en l'autonomia del fet literari respecte de les contingències ideològiques.

El web Lletra de la UOC ofereix una extensa biografia de l'autor, així com un tast de la seva obra, i un recull del ressò que se n'ha fet la xarxa. També agrupa cançons i vídeos sobre la seva obra i figura.

{youtube}BP9yhXoBwnM{/youtube}


Rànquings
  1. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  2. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  3. Mor en combat un dirigent històric del Front Polisario enmig d'un conflicte cada cop més invisible
  4. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  5. Garzón es presenta com a víctima a TV3 i dona lliçons de democràcia
  6. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  7. L'Hospitalet rememora el segrest de la Mare de Déu de Núria, una acció de resistència contra el franquisme
  8. L'aplec del Canigó, la primera cita per a la regeneració de la Flama
  9. La vaga indefinida de Biblioteques suma suports sindicals i socials
  10. Commemoració del 60è aniversari del segrest de la Mare de Déu de Núria
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid