La CUP considera que es tracta d’un seguit de
mesures i normes que haurien de ser un mínim en la política d’habitatge
municipal, malgrat la limitació competencial que hi ha en aquesta
matèria.
El principal objectiu de les mesures és fer de l’habitatge un dret accessible i no pas una mercaderia, ja que es tracta d’un bé de primera necessitat. És per això que persegueix fer de Barcelona una ciutat lliure de desnonaments per motius econòmics. També vol acabar amb els pisos buits que són en mans d’especuladors, entitats financeres i immobiliàries amb l’objectiu de mantenir els preus en xifres desorbitades.
Algunes de les principals mesures proposades són :
Frenar la venda i alienació de sòl públic per tal de destinar-lo a polítiques d’habitatge.
Creació d’un Parc Públic d’Habitatge en règim de lloguer social que no superi el 10% de la renda anual.
Creació d’un cens d’habitatges buits per tal d’aplicar les mesures previestes a la Llei del Dret a l’Habitatge i expropiar-ne l’usdefruït per passar al règim de lloguer social.
Destinar sòl públic a la cessió d’ús per a cooperatives d’habitatge.
Crear un registre de desnonaments per motius econòmics així com mesures per evita-los i, en tot cas, unc compromís de reallotjament perque ningú hagi de viure al carrer.
D’altra banda, el text també preveu instar l’estat i el Parlament per tal que es modifiqui la Llei d’Arrendaments Urbans, la Llei d’Habitatge i la normativa de cessió obligatòria en operacions urbanístiques.
Es tracta doncs, d’un seguit de mesures que, ni són totes les possibles ni són suficients per posar solució al problema actual de l’habitatge, però que representen el mínim que hauria d’assumir l’Ajuntament per començar a construir polítiques públiques de justícia i equitat social.
El principal objectiu de les mesures és fer de l’habitatge un dret accessible i no pas una mercaderia, ja que es tracta d’un bé de primera necessitat. És per això que persegueix fer de Barcelona una ciutat lliure de desnonaments per motius econòmics. També vol acabar amb els pisos buits que són en mans d’especuladors, entitats financeres i immobiliàries amb l’objectiu de mantenir els preus en xifres desorbitades.
Algunes de les principals mesures proposades són :
Frenar la venda i alienació de sòl públic per tal de destinar-lo a polítiques d’habitatge.
Creació d’un Parc Públic d’Habitatge en règim de lloguer social que no superi el 10% de la renda anual.
Creació d’un cens d’habitatges buits per tal d’aplicar les mesures previestes a la Llei del Dret a l’Habitatge i expropiar-ne l’usdefruït per passar al règim de lloguer social.
Destinar sòl públic a la cessió d’ús per a cooperatives d’habitatge.
Crear un registre de desnonaments per motius econòmics així com mesures per evita-los i, en tot cas, unc compromís de reallotjament perque ningú hagi de viure al carrer.
D’altra banda, el text també preveu instar l’estat i el Parlament per tal que es modifiqui la Llei d’Arrendaments Urbans, la Llei d’Habitatge i la normativa de cessió obligatòria en operacions urbanístiques.
Es tracta doncs, d’un seguit de mesures que, ni són totes les possibles ni són suficients per posar solució al problema actual de l’habitatge, però que representen el mínim que hauria d’assumir l’Ajuntament per començar a construir polítiques públiques de justícia i equitat social.
Per saber-ne més:
