Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
L'Esquerra Independentista es mobilitza per commemorar el 9 d'Octubre

Un any més, s'acosta la diada del 9 d'Octubre, on es commemora l'entrada de Jaume I a la ciutat de València.

Les organitzacions Endavant (OSAN), MauletsCAJEI, SEPC, COS i Alerta Solidària sortiran plegades en un bloc  sota el lema "Prou retallades socials i nacionals: construïm els Països Catalans!", a la manifestació del proper dissabte que començarà a les 18h a la Plaça de Sant Agustí.

06/10/2010 12:15 Política
El manifest que subscriuen les organitzacions per a la Diada, denuncien la corrupció al País Valencià  com a "una xacra de dimensions considerables que es menja els pressupostos públics. Tant el PP com el PsoE comparteixen responsabilitats i servituds". També remarquen que "El projecte polític de l’Esquerra Independentista no passa per la transversalitat ja que està fet des de i per a les classes populars". 

 

Manifest:

Davant les retallades socials i nacionals… construïm els Països Catalans! 

A hores d’ara els reptes que se’ns plantegen als i les valencianes no són escassos. Ens ha tocat viure una situació de crisi profunda en l'àmbit econòmic, polític i institucional, on les falses dreceres proposades per governants poc assenyats ens volen fer creure que callant i atorgant-los la paraula a ells és l’únic camí per fer les coses. Intenten convèncer-nos perquè cregam que hi ha un encaix possible amb el regne d’Espanya, ens diuen que només cal reformar el capitalisme, que cal que ens apretem el cinturó. Actuen com si d’una obra de teatre es tractara, a voltes per escenificar un fals enfrontament entre ells.

La realitat és una altra. El model econòmic del PP al País Valencià ens ha conduït a les 500.000 persones aturades, ha destruït el litoral i ha arruïnat la indústria i l’agricultura.. El govern del PsoE a l’Estat espanyol no ha dubtat en llançar un greu atac contra els interessos de les classes populars mitjançant grans retallades de drets laborals i socials (reforma laboral, congelació de pensions, privatitzacions…). L’encaix famós no arriba, ni arribarà, clar les peces no es corresponen i ni llimant-les es pot fer que encaixen. Les polítiques antivalencianes del PP impedeixen, any rere any, que desenes de milers d’estudiants i estudiantes valencianes puguen accedir a l’ensenyament en la nostra llengua. 

La corrupció ja és un escàndol i no pareix que vaja a aturar-se. Al País Valencià és una xacra de dimensions considerables que es menja els pressupostos públics. Tant el PP com el PsoE comparteixen responsabilitats i servituds. 

La pràctica política de la tercera via es demostra dia a dia com a inútil per poder dur a terme a l’emancipació nacional. Els polítics regionalistes, més preocupats en ocupar poltrones i posicions de poder que en atendre les necessitats de les persones treballadores, li fan el joc als partits estatals, boicotegen des de dins qualsevol intent d'organització i mobilització de les classes treballadores, i intenten diluir les reivindicacions de justícia i llibertat del nostre poble.

El País Valencià no té futur dins del regne d’Espanya.

Enfront de tot això, cal dir ben fort que denunciarem sense descans la corrupció que assola la nostra terra. Que l’Esquerra Independentista d’aquest país no va a renunciar ara ni mai a la territorialitat. Que davant de l’enrevessada argumentació de les diferents velocitats (grans diferències de velocitat n'hi ha també al Principat de Catalunya) que alguns sectors “sobiranistes” llancen contra la construcció nacional de l’Esquerra Independentista no cedirem ni un pas. El projecte polític de l’Esquerra Independentista no passa per la transversalitat ja que està fet des de i per a les classes populars.

Es fa necessari doncs, contraposar a Espanya el projecte emancipador de l’Esquerra Independentista construïnt una Unitat Popular que siga el reflex dels interessos de la classe treballadora i faça de la independència l’eina per a la defensa dels nostres drets socials i laborals mitjançant la construcció del socialisme.

Per caminar tots plegats en aqueix sentit cal, però, ser conscients que dins de l’Europa del Capital (Unió Europea) no és possible dur a terme veritables polítiques d’emancipació social i nacional, que el Fons Monetari Internacional no pot dirigir o censurar les polítiques de pobles i estats. No hi han dreceres en el camí cap a la independència i el socialisme.L’Esquerra Independentista aposta per l’alliberament personal, social i nacional dels Països Catalans.

Davant les retallades socials i nacionals: construïm els Països Catalans!

Visca València! Visca el País Valencià! Visquen els Països Catalans!

Esquerra Independentista

CAJEI, Maulets, SEPC, Endavant, COS, Alerta Solidària

València, Països Catalans, 9 d’Octubre de 2010

 

Manifest de l'Escarot, l'Assemblea de Joves de la Costera

9 d'octubre:  Per la Terra i el treball: seguem cadenes!


    El 9 d'octubre és una data assenyalada per a aquells que ens sentim valencians, ja que commemorem l'entrada de les tropes catalanes a la ciutat de València i la implantació dels Furs de València l'any 1238, que ens donaria una identitat
cultural, comuna amb la resta dels Països Catalans, fins a l'actualitat. No obstant això, en aquesta data tant assenyalada que teòricament hauríem de celebrar com a poble viu i respectat tant en l'aspecte cultural com en el social, vivim un altre 9 d'octubre lamentant la precària situació nacional i social del nostre poble.
    Som un poble i com diria el mestre Fuster: un sol poble.  Un poble situat a l'est de la Península Ibèrica, delimitat al nord per l'eix dels Pirineus - fins l'estany de Salses i la serra de les Corberes -; a l'oest per les valls que baixen fins a l'Ebre i les muntanyes que voregen l'altiplà castellà; al sud, el riu Segura; a l'est, cap al mar, les illes properes. Som Països Catalans. El 9 d'octubre ens recorda el nostre origen com a poble, ens recorda aquestos lligams; les institucions espanyoles intenten negar-los.

    Tot i ser un poble posseïdor d'una llengua i una cultura mil·lenàries, l'Estat espanyol -amb els seus partits d'Estat (Pp-PsoE) i els seus mitjans de comunicació "oficials"- nega eixa particularitat com a poble i nega la nostra unitat. Som un poble perseguit culturalment per les institucions espanyoles. Aquestes institucions s'encarreguen de discriminar i perseguir la llengua, fomentant el conflicte lingüístic, la substitució lingüística i  el sentiment d'auto-odi.  No és casual que no tinguem mitjans de comunicació en valencià, que retallen les línies de valencià a les escoles, que els polítics abracen el castellà, que a les ràdios no puguem escoltar la música en català, que acollim immigrants en castellà... Quin poble normal faria un ús tan covard de la cultura pròpia?
 
    Cal fer menció també a la delicada situació social que patim com a poble, provocat per un sistema econòmic precari,injust i explotador; recolzat per l'Estat espanyol i per les classes dominants burgeses. Podem dir que el Capitalisme i Espanya funcionen com una única força opressora sobre els i les treballadores del nostre poble.

    Davant d'aquest precària situació nacional i social, des de l'Escarot, l'Assemblea de Joves de La Costera, creiem que és necessària la implicació  juvenil en tots aquells problemes que ens trobem com a poble oprimit i com a classe explotada. Creiem que la implicació dels i les joves és necessària per aconseguir objectius nacionals i socials, perquè som el present i el futur del nostre poble.
   
Joves, perquè som el futur, hem de començar a revertir aquesta situació. Com?
-      Utilitzant la llengua a tot arreu. Parlar-la, ensenyar-la, difondre-la; a classe, al treball, al carrer, a casa, a les festes... Acollim immigrants en la nostra llengua; ensenyem-los la riquesa dels Països Catalans, per a que tots participem del projecte històric del nostre poble.
-   A La Costera, organitzant-nos amb l'Escarot- l'Assemblea de Joves de La Costera i altres col·lectius i plataformes juvenils potenciant tota la capacitat de crítica, d'acció, de creació, de formulació i materialització d'alternatives dels joves, perquè el futur és a les nostres mans!
-    Organitzant-nos al sindicat d'estudiants -SEPC- promovent un ensenyament que estiga adaptat a la nostra realitat com a poble.
-   Als llocs de treball, promoure la llengua, ensenyar-la, i organitzant-nos en sindicats i plataformes i treballar per un model econòmic adaptat a les necessitats dels i les treballadores del nostre poble.
-    Formar grups de música de tot tipus i circuits musicals que normalitzen la producció nacional.
-    Produir programes de ràdio, pàgines web, revistes i demés publicacions fomentant la llengua i l'esperit de lluita del nostre poble.
-    Criticar i participar al nostre entorn: no quedar-nos callats quan un professor ens parla en castellà quan hauria de fer-ho en català; no acceptar la marginació lingüística; lluitar contra el tancament de línies en valencià;
reivindicar l'ús normalitzat de la llengua del país.
 
    Per tot açò, apostem per la constitució d'un Estat propi, al considerar que és l'única via possible per a garantir la supervivència i el ple desenvolupament dels Països Catalans, en harmonia i solidaritat amb la resta de pobles del món. I apostem per un país on siga la classe treballadora qui controla els mitjans de producció. Perquè és el nostre dret legítim, perquè és la nostra via cap a l'emancipació social i nacional.

Organització, intel·ligència, entusiasme,força, creativitat, acció...En una paraula: JOVES.

Amb l'Escarot, el futur a les nostres mans!

 

Manifest del Moviment de Defensa de la Terra (MDT)

Adéu Espanya cap a la República Socialista dels Països Catalans

La important resposta del conjunt de la classe treballadora en la vaga general del passat 29S té almenys una triple dimensió. Primer, un nivell de respostaque els governs i la patronal no esperaven i que torna a posar en el debatpolític la centralitat de la classe treballadora i la lluita de classes. Segon, aquesta resposta va molt més enllà del que havien pactat les copules sindicals de CCOO i UGT, ja que el dia de vaga va convertir-se en una autènticajornada de lluita anticapitalista que exigeix una continuïtat en el calendari de les mobilitzacions. I tercer, la dialèctica torna a mostrar-nos com per molt endar-rerit que estiga en un moment donat un territori o un sector popular, endeterminades circumstàncies pot fer passes de gegants i posar-se al nivelldels sectors més avançats.

L’any passat ja dèiem que en amplis sectors de la nostra societat el con-venciment de la inutilitat i la falsedat de totes les promeses de reforma, una afirmació que enguany s’ha revelat més veritat que mai. Així, hem vist coms’han esvaït les promeses de reforma per controlar el capital financer, a qui tothom assenyalava com a culpable, per exemple, que un milió quatre-centes de catalan(e)s estiguen a l’atur, que un altre milió es vegen obligats a ser autò-nomes i que quasi un 30% dels i les treballadores siguen precaris.

Per contra, la fracció dominant del capital ha mostrat qui té el veritablepoder en aquest sistema i ha obligat els diferents governs a prendre unseguit de mesures contra la classe treballadora (reforma laboral, reformade les pensions, retallades de sous i de les prestacions socials, etc.). La lliçó que caldria extreure’n és clara: el capitalisme és irreformable i esdevé urgentapostar per un model societat que el superi.

D’altra banda, la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l’es-tatutet de Catalunya, així com l’enfonsament de l’autonomia valenciana, tanten l’aspecte econòmic com social, farcit a més a més d’escàndols econòmicscomesos per polítics (fins i tot el President de la Generalitat) tant del PP com del PSOE, ha certificat la mort definitiva de l’autonomisme i de les sevespropostes reformistes, cosa que es fa més palés al País Valencià on el nivellde consciència, d’autoorganització i lluita és més feble, Aquestes propostes produeixen una gran decepció i només serveixen, tant al Principat com al PaísValencià, per mantenir-nos subjugats a l’Estat espanyol.


Sortosament, en aquest àmbit els sectors més conscients del nostre poble hanpres la iniciativa i al llarg del darrer any han mostrat quin és camí per alliberar-nosde l’ocupació i l’espoli: la Ruptura Democràtica per la Independència.

Les consultes celebrades a centenars de municipis i la manifestació del passat 10 de juliol i la vaga general del 29S han estat un exemple d’autoorganitzaciópopular que ens assenyala que en el camí cap al nostre alliberament nacio-nal no hi ha lloc ni per als miratges populistes ni per a les falses dreceres.

En aquest context de corrupció generalitzada i d’agressions constants a la clas-se treballadora i d’avenços en el procés cap a la ndependència, les tasques immediates i prioritàries de l’Esquerra Independentista són:

• Treballar per aconseguir que la vaga general tingui continuïtat en lluites, mobilitzacions i nivells d’autoorganització de la classe treballa-dora.

• Augmentar el nombre de candidatures de la CUP que es presentin a les properes eleccions municipals.

• Construir un moviment popular per la independència de base, queorganitze arreu dels Països Catalans l’espai de la Ruptura Democràtica per la Independència.

• Aconseguir que la CUP assumisca sense complexos el paper del referent polític de masses al servei del poble català en la seva lluita perla independència i la transformació social.

Països Catalans, 9 d’octubre de 2010

 

Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid