Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La gestió dels residus als Països Catalans

El 60% dels municipis principatins recullen de manera separada els residus orgànics, malgrat que el sistema de recollida específica dels residus orgànics no està implantat a tota la població.

Al País Valencià no s'implanta cap política de recollida separada de la fracció orgànica, amb la conseqüent mala qualitat del compost obtingut a partir de residus barrejats.

Les Illes Balears produeixen 1,6 quilograms de residus per habitant i dia (dades corresponents a 2008), una mitjana que està per sobre de l'europea (1,4).

27/01/2010 16:32 Territori

 

Principat de Catalunya

La normativa vigent preveu que al llarg del 2010 la recollida selectiva de la matèria orgànica s'estengui fins a arribar a una "implantació total" als municipis del Principat de Catalunya que tinguin més de 5.000 habitants.

Aquells que no ho facin tot i tenir una instal·lació de tractament d'aquestes deixalles en el seu àmbit territorial, hauran de pagar un cànon addicional de 10 euros per tona d'escombraries en el destí final.

 

D'aquests municipis, només sis no han respost a les peticions de l'Agència Catalana de Residus -alguns han planificat aquest tema a través d'ens supramunicipals com consells comarcals i mancomunitats.

 

L'objectiu de Catalunya -que juntament amb els tradicionals contenidors blau, groc i verd ha començat a instal·lar els marrons per recollir la matèria orgànica-, és que es recuperi el 55% dels residus d'aquest tipus el 2012.


El 2008 es van recollir així més de 315.000 tones, fet que suposa el 20,5% del total generat. Al seu torn, es calcula que la matèria orgànica representa el 36% del total de les escombraries que es genera anualment a Catalunya.


Per donar sortida a aquest augment previst de la recollida de residus orgànics, la Generalitat preveu l'ampliació de 9 plantes de tractament de les 20 ja existents, a més de la construcció d'altres nou, gràcies a la inversió de 113 milions d'euros per part de Medi Ambient.

País Valencià


Al País Valencià, el Pla Integral de Residus (PIR) aprovat el 1997, ha quedat obsolet i amb la major part de les seues previsions incomplertes. Al desembre de 2000, la Llei Valenciana de Residus va deixar la iniciativa de la planificació al sector privat, que no va aportar cap solució pràctica al problema. Ara el nou PIR, pendent d’aprovació, considera "imprescindible” la construcció de tres incineradores després de constatar el fracàs en la implantació de noves infraestructures de tractaments de residus.

Al País Valencià tampoc hi ha una bona recollida selectiva: segons les dades oficials de 2004, la recollida selectiva de vidre, paper-cartró i envasos lleugers va representar únicament el 4% del total (el REAL DECRET 252/2006 imposa un objectiu de recollida del 60 % en pes del vidre i del paper-cartró). En aquest moment, el País Valencia compta amb vuit abocadors, tres d’ells ja saturats, i amb sis plantes de tractament (i dues més provisionals). Aquesta situació fa que algunes localitats exporten les seues escombraries fora de l’àmbit del seu Pla Zonal, fora de la comunitat.

L’inventari de residus de la Comunitat estableix una producció de residus urbans per habitant i dia en augment continu: 1,56 Kg en 2002, 1,59 Kg en 2003 i 1,63 Kg en 2004. Paradoxalment, l’esborrany de PIR de la Conselleria de Medi ambient preveu una generació per habitant i dia de 1,11 Kg, una xifra si més no discutible si abans no s’implanten polítiques eficaces de reducció.

Respecte a les incineradores de residus, algunes associacions, com Ecologistes en Acció, han denunciat que les seues emissions tòxiques suposen un important risc per al medi ambient i la salut, a més de fer molt difícil qualsevol iniciativa sostenible de reducció, reutilització i reciclatge. A més, creen un fort rebuig popular, com es va constatar en el projecte de la incineradora de Vall d’Alba (Castelló), patrocinat per la pròpia Conselleria que va haver de fer marxa enrere en el projecte, després de la crisi que es va produir en el “Pacte sobre residus” aconseguida pel PP, PSPV i Bloc.

També exigeix que els plans de gestió tinguen en compte els principis de precaució, de proximitat i que qui contamina paga. Quant a la reutilització, el PIR valencià oblida totalment els “Sistemes de Dipòsit, Devolució i Tornada”, previstos en la Llei d’Envasos i Residus d’Envasos i el foment dels quals seria una mesura eficaç per a reduir els residus.

Illes Balears

Cal tenir en compte que les Illes Balears suporten una afluència turística d’uns 11 milions de persones anuals. Sense aquesta població flotant, la mitjana balear seria inferior a l’europea.

Els Sistemes Integrals de Gestió (SIG) són agrupacions de productors que, per complir la responsabilitat a la qual els obliguen normatives estatals i europees, s’uneixen per organitzar la recollida i el reciclatge dels seus productes amb el mínim cost.


Entre els SIG que operen a les Illes Balears, Ecoembes és l’encarregat de la recollida i selecció d’envasos lleugers i paper-cartró. L’any 2008, Ecoembes recollí 11.714 tones d’envasos lleugers (un 17,2 per cent més que l’any 2007), la qual cosa suposa una mitjana d’11,4 quilograms per habitant i any.


En paper-cartró, Ecoembes recollí a les Illes Balears durant l’any 2008 un total de 16.358 tones (un 2,4 per cent més que el 2007), la qual cosa suposa 16 quilograms per habitant i any.


Pel que fa al vidre, gestionat per Ecovidrio, les dades ens indiquen que, de gener a octubre d’enguany, les Illes Balears han recollit 25.524 tones, per la qual cosa en 10 mesos ja s’han superat les 23.554 tones recollides durant tot l’any 2008.


En línies generals, els percentatges de llars de les Illes Balears on es fa recollida selectiva és alt: així ho es pot comprovar en paper-cartró (un 77 per cent de les llars de les Illes Balears fa recollida selectiva d’aquests materials), vidre (76 per cent), piles (72 per cent), medicaments (66 per cent) i envasos lleugers (54 per cent).
Associacions


A les Illes Balears és sobretot el teixit associatiu el que engega campanyes de conscienciació sobre el fet de reciclar.

Amics de la Terra és precursor en la promoció del compostatge a Mallorca. Des de l’any 1999 realitzen una forta aposta pel compostatge domèstic com una forma eficaç de reduir substancialment els residus orgànics. Més de 1200 famílies han participat en tallers i cursos de compostatge organitzats per Amics de la Terra amb la col·laboració de diversos ajuntaments i institucions insulars.

Paral·lelament, la recollida selectiva, aliena al retrocés de la generació de residus, va assolir les 86.627 tones a les Balears, un 13,7% més que l’any anterior, producte de l’impuls mostrat pel vidre (25,6%) i els envasos lleugers (20,1%), mentre que la recollida de paper i cartó va incrementar-se amb més moderació (5,3%). Com a conseqüència d’aquest fet, la proporció de residus urbans recollits de manera selectiva va avançar a totes les illes, especialment a Menorca, que un any més fou líder en termes absoluts (19,1% vs 16,5%, 2007). Seguidament se situà Mallorca, amb un 10,8% del total de residus recollits selectivament (vs 8,8%, 2007), i les Pitiüses, amb un registre del 9,1% (vs 7,4%, 2007).

 

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid