x Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Addictes a l'era global

Per Alex Romaguera. Publicat a Illacrua núm.164

Una de les característiques de la globalització és la presència generalitzada de les noves tecnologies en les relacions humanes. Un fenomen que ha canviat els nostres hàbits, sobretot entre els adolescents, atrapats en la febre consumista i en la seducció que proporcionen aquests aparells. Cada dia hi ha més víctimes de l’abús del mòbil, d’internet i dels videojocs, les addiccions del segle XXI.

24/03/2009 09:54 Hemeroteca

Fa vint anys amb prou feines hi havia telèfons sense fil i càmeres digitals. I encara menys internet, llavors reservada als utòpics de la ciència. Tampoc no existia la televisió per cable ni podíem emmagatzemar 300 cançons en un artefacte de butxaca. Ens havíem de conformar amb el disc compacte, mentre que els jocs electrònics anaven comprimits en disquets d’alumini. Parlar de modernitat significava tenir fax i algun Macintosh d’última generació, alhora que associàvem la ludopatia amb un bevedor compulsiu o amb l’individu que llança els diners en una màquina escurabutxaques.

Han passat vint anys i, amb les tecnologies associades a la globalització, la manera de relacionar-nos s’ha capgirat dràsticament. Cada cop més, el contacte amb els altres el fem a través d’internet i del telèfon mòbil, sense els quals sembla impossible funcionar. Són tant presents que algunes persones el necessiten fins a extrems malaltissos. Es tracta dels ludòpates del segle XXI, víctimes dels canvis culturals i tecnològics registrats en les últimes dècades, que malgrat que no provoquen problemes físics destacats, ens aïllen i ens causen greus trastorns arran del seu ús descontrolat.

Malalts de bits

La proliferació d’aquests aparells s’ha disparat als països del nord, amb un ordinadorde mitjana per família i tants mòbils com habitants censats (45 milions d’unitats a l’Estat espanyol). La sensació que donen seguretat, permeten difondre idees, comprar productes i interactuar amb altres persones, fa que passem hores jugant, mirant webs o enviant missatges sms.

Un dels artefactes estrella és el mòbil, sobre el qual tothom coincideix que “ens ajuda a mantenir els vincles afectius i a  sentir-nos recolzats”. Així ho analitza el Departament de personalitat, avaluació i tractament psicològic de la Universitat de Granada, segons el qual “el problema rau en l’abús que en fa la gent, especialment els joves”. Una etapa de la vida en què és difícil controlar els impulsos, hi ha poca tolerància a la frustració, som vulnerables a la publicitat i el sentit crític respecte del consum és mínim.

No és casual que el 40% dels adolescents passin quatre hores trucant pel cel·lular cada dia, i fins i tot més hores, sobretot els que tenen l’autoestima baixa i dificultats per relacionar-se amb els altres. Són aquests adolescents, necessitats d’estar en contacte amb els altres, que se n’acaben penjant fins a patir ansietat, alteracions del son   problemes digestius. Trastorns psicosomàtics que també afecten els addictes a internet, el principal mitjà de relació amb què els adolescents s’evadeixen i reforcen la seva identitat grupal. Només cal veure com dels 10,5 milions de persones que s’hi connecten cada dia a l’Estat, un 30% són susceptibles de desenvolupar convulsions virtuals, mentre que el 8% pateix símptomes greus o és víctima de l’addicció.

En general, doncs, la televisió ha quedat substituïda per l’ordinador, un aparell que, a diferència de la petita pantalla, té un ús estrictament individual, amb el risc de quedar-hi atrapats davant la possibilitat de baixar-nos jocs, comprar articles i establir diàlegs fins a altes hores de la nit. D’aquí ve l’efervescència dels cibercafès, escenaris d’aquesta persuasió de la qual tothom pot dependre en un moment o altre. Ara bé, són les persones amb greus problemes afectius les més propenses a caure-hi, ja que “l’addició va lligada a factors de risc, no al caràcter addictiu d’internet”, insisteixen els especialistes.

També els videojocs, el tercer aparell en l’entreteniment, pot induir a la dependència pel benestar que proporciona, però també són els adolescents amb conflictes emocionals els més propensos a enganxar- s’hi. I, igual que passa amb els altres aparells, qui en depèn manifesta alteracions psicosomàtiques, actituds agressives, l’abandó de les seves obligacions –siguin laborals o acadèmiques– i el distanciament amb el seu entorn més immediat.

Teràpia global

En poc temps, la medicina s’ha trobat amb el repte de respondre a aquestes addiccions, per les quals cada any són tractats una trentena de joves a l’Hospital de Bellvitge. La majoria en la unitat del joc patològic, que també ha rebut persones majors de 30 anys víctimes de l’ús irrefrenable del mòbil o dels xats d’internet, causants “d’un impacte emocional, acadèmic i sociolaboral similiar a l’experimentat pels enganxats a l’alcohol o a les drogues”, diuen els metges.

De fet, els afectats per aquestes tecnologies tenen la síndrome d’abstinència, disminueixen el rendiment a l’escola o a la feina, es tornen malhumorats i canvien els hàbits quotidians. Una deixadesa de responsabilitats que provoca molèsties com el sobrepès o dolors musculars, a més de fatiga, ansietat i greus trastorns de la conducta.

De moment, el percentatge d’adolescents que han ingressat a l’Hospital de Bellvitge no sobrepassa el 5% del miler de casos tractats en dos anys. Però la tendència va en augment, tal com han comprovat els facultatius d’altres centres especialitzats. És el cas de la unitat de ludopaties de l’Hospital de Santa Caterina de Salt, l’únic servei públic d’aquestes característiques a les comarques gironines, on la dependència patològica a internet, als telefòns mòbils i a les videoconsoles ha crescut de forma exponencial. “És significatiu que al llarg de 2007 tractéssim cinc casos en total, mentre que el 2008 n’hàgim tractat tres de mitjana cada mes”, explica Mercè Soms. La responsable de la Unitat de Luodpaties, formada en psicologia clínica, considera que “el problema no és tant els diners ni les hores que s’hi passen els afectats, sinó el patiment i l’aïllament que els causa l’addicció”. Segons ella, en haver esdevingut el mòbil un article fàcil d’adquirir, i l’ordinador un mitjà de treball i d’oci recorrent, les possibilitats que augmentin les persones que n’abusen des de la infància creixen vertiginosament.Si ens fixem en les últimes dades, veurem que un 47% dels adolescents dels Països Catalans d’entre 12 i 14 anys presenten alts graus de dependència dels telèfons mòbils, dels xats d’internet i dels videojocs. Tecnologies que, segons els psicòlegs, estan substituint la televisió però també el consum de tabac com a element d’autoafirmació personal. Fins al punt que, a banda de facilitar comunicació directa i una gran sensació de seguretat, esdevenen una necessitat ineludible de la qual algunes persones n’han perdut el control.

Actuar contra aquestes dependències, però, no resulta fàcil. I és que les receptes del passat són innòcues davant del domini que internet i la telefonia mòbil tenen sobre les nostres vides. L’efecte aïllador i la quantitat d’inputs que proporcionen ha convertit els humans en espècies vulnerables davant aquests artefactes, tant interessants i alienadors com la mateixa globalització.

 

DE LA DEPENDÈNCIA AL CONTROL SOCIAL

 

L’addicció a les noves tecnologies ha afavorit el control sobre les persones que hi estan connectades. No únicament perquè se les atrapa amb jocs interactius i imatges encisadores; també perquè l’oferta telemàtica amb què es troben els impulsa a consumir béns materials i a exhibir-se davant els seus interlocutors.

Així, és habitual que molts adolescents confessin les seves vel·leitats a través del mòbil, les trucades del qual poden ser interceptades amb mitjans tècnics, mentre que els amants d’internet solen registrar-se a pàgines on deixen dades que poden ser utilitzades amb fi nalitats il·lícites.

Un dels webs més llaminers, Facebook, ha estat denunciat per la manca de privacitat dels seus usuaris, la informació dels quals es ven a les empreses a canvi d’una suma important de diners. El resultat és el bombardeig constant de correus electrònics amb anuncis publicitaris i tota mena de missatges persuasius.

El més preocupant, però, és que a Facebook, la principal xarxa de relacions al costat de MySpace i Hi5, les persones amplien el seu cercle d’amistats mentre posen a la vista fotografi es, comentaris, vídeos o les seves afinitats ideològiques. Operacions per a les quals destinen una colla d’hores i que els delata davant altres usuaris, siguin col·lectius que en treuen profit, o gent que ho aprofi ta per localitzar-los. Això mateix està passant a Mèxic, on algunes bandes han perseguit les seves víctimes després de trobar-les pel Facebook, a la vegada que moltes empreses utilitzen aquest portal per conèixer la vida dels seus treballadors o dels aspirants a ser-ho, com ha ocorregut els últims mesos a Austràlia, als Estats Units i a diversos països europeus. Un ús fraudulent que perjudica els individus davant de la “dictadura de la pantalla”, especialment els que s’hi enganxen fins a extrems patològics. pa

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
Introdueix les teves dades si vols rebre el butlletí
Vull donar-me de baixa
(cc) 2006 - 2017 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid