La CAL considerem que la demanda de la màxima autoritat de la llengua a França
que es retiri l'esmena que permetrà incloure a la Carta Magna la frase
que 'les llengües regionals són patrimoni de França' és retrògrada i
incomprensible si tenim en compte la marginació que han patit la resta
d'idiomes al territori sota administració francesa durant segles.
Per a la CAL, l'actitud jacobina de l'Acadèmia Francesa es posa de manifest quan
assenyala que “durant més de cinc segles, la llengua francesa ha forjat
França' i que la Constitució reconeix que “la llengua de la República
és el francès”. El més surrealista de tot plegat és que l'entitat
fundada pel cardenal Richelieu l'any 1635 tem que aquest reconeixement
pugui provocar "desigualtats" en aspectes com "l'accés a
l'administració o a la justícia".
Des de la CAL es vol denunciar l'afany
centralista d'aquesta institució i el seu poc respecte a la pluralitat
cultural existent més enllà dels Pirineus. Tot i que considerem
insuficient el reconeixement de les llengües minoritàries a la
Constitució i que cal seguir treballant per aconseguir la llunyana
normalització del català, l'èuscar o el bretó al territori francès,
volem manifestar el nostre rebuig frontal a aquesta ingerència de
l'Acadèmia Francesa per mirar de cooaccionar la decisió de l'Assemblea
Naciona aprovada democràticament.
