Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Atacs turcs al Kurdistan meridional

Creix l'animadversió kurda respecte els Estats Units.

Les accions encobertes no haurien de ser considerades accions missioneres", aquesta lapidària frase, pronunciada per l'antic Secretari d'Estat, Henry Kissinger, l'any 1975, continua ben present entre els dirigents kurds d'avui en dia. Una altra notícia que també ha ajudat a enrarir l'ambients entre els kurds i la resta de l'Iraq, ha estat l'ajornament del referèndum sobre la integració dels territoris de majoria kurda a l'autoritat del GRK.

27/12/2007 11:24 Internacional
El més que controvertit polític americà es referia a les reaccions kurdes de rebuig a l'Acord d'Alger signat aquell any entre l'Iran del Xa Reza Palevi i l'Iraq baasista, en virtut del qual, com a contrapartida a diversos acords fronterers, Iran -i els Estats Units- es comprometien a deixar d'ajudar de sotamà a la resistència kurda a l'Iraq. La conseqüència fou immediata, l'Iraq, llavors amb Saddam Hussein encara com a número 2 del règim, va llançar una ofensiva en tota regla que portà al llavors líder kurd, Mullah Mustafà Barzani i a 30.000 peshmergues i llurs famílies a cercar refugi en estats veïns.

Els kurds de l'Iraq, probablement han estat un dels pobles que més han estat emprats per l'administració americana com a peons en la política internacional. Se'ls ha donat suport en determinades ocasions, però no s'ha vacil.lat en abandonar-los a la seva sort, quan així ha interessat. Una sort, que sovint ha donat pas a autèntics genocidis per part de l'Iraq, sobretot sota el mandat de Saddam Hussein.

Probablement ara estem assistint a un altre episodi semblant. Les cada cop més agosarades incursions militars turques, bàsicament aèries, però també terrestres, en territori del Kurdistan meridional, i en conseqüència, sota sobirania iraquiana, estan posant en risc l'aliança estreta que des del 1991 es manté entre Washington i els líders kurds de l'Iraq.

Turquia està portant a terme un seguit d'operacions militars contra suposades bases operatives, logísitiques i d'entrenament de la guerrilla del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), organització que lluita per l'alliberament dels kurds del Nord, és a dir, del Kurdistan sota la dominació de Turquia. En les darreres setmanes, l'activitat militar turca en la zona fronterera iraquiano-turca, no ha fet més que augmentar, i, de moment, el punt més culminant, ha estat l'atac efectuat el passat dia 16 de desembre, i el balanç del qual s'ha conegut, una setmana després. Sempre segons l'exèrcit turc, aquell dia va matar 175 guerrillers del PKK i va destruir dos-cents objectius més: 3 centres de comandaments, 2 de comunicació, 2 d'entrenament, 9 logístics, 182 amagatalls, 10 punts de defensa anti-aèria i 14 magatzems de munició.

Més enllà de la veracitat d'aquestes dades, les autoritats turques van posar molt l'èmfasi en el fet que aquestes operacions havien comptat amb la col.laboració nord-americana, que hauria proporcionat la informació necessària sobre la localització dels objectius a destruir, aconseguida a través dels seus sistemes de satèl.lit o d'avions espia sense tripulació, tipus Predator o similar.

Tant les autoritats iraquianes, com les del Govern Regional del Kurdistan (GRK), han reaccionat negativament i han exigit el cessament de l'actuació militar turca al nord del país. Sense cap mena de dubte, la resposta més contundent va ser la negativa del President del GRK, Massoud Barzani, d'entrevistar-se amb la Secretaria d'Estat nord-american, Condolezza Rice, en protesta pels bombardejos. Altres reaccions han estat l'exigència que les tropes kurdes desplegades al centre i a l'oest de l'Iraq, fora, doncs, del Kurdistan, siguin reubicades a la frontera amb Turquia i actuin com un factor dissuassiu, amb el consegüent impacte que això suposaria en el desplegament militar. Finalment, els líders kurds no s'han estat de recordar que la Coalició Kurdistan (CK), amb 55 diputats, és el segon grup en importància dins el parlament iraquià, i té un paper clau en el suport al govern iraquià actual encapçalat pel xiïta Nouad al-Maliki. Una caiguda d'aquest govern, complicaria sobremanera el panorama polític iraquià, fet que és contemplat amb horror pels Estats Units.
 
 
Kirkuk: referèndum ajornat
Una altra notícia que també ha ajudat a enrarir l'ambients entre els kurds i la resta de l'Iraq, ha estat l'ajornament del referèndum sobre la integració dels territoris de majoria kurda a l'autoritat del GRK, entre els quals hi ha la rica en petroli ciutat de Kirkuk, i també Mosul.


Segons l'article 140 de la constitució iraquiana del 2005, el referèndum havia de tenir lloc abans del 31 de desembre del 2007. Però al.legant raons tècniques i logístiques, el representant especial del Secretari general de l'ONU a l'Iraq, Steffan de Mistura, va demanar a les autoritats iraquianes i kurdes, un endarreriment de sis mesos per tal de solventar-les.

A hores d'ara només queda pendent la ratificació per part del parlament kurd, que sembla fet, un cop el propi govern kurd se'n va mostrar favorable. Això no obstant, el president del parlament kurd, ja ha declarat que només hi haurà un ajornament i que aquest serà aprofitat per portar a terme dues mesures clau: la sortida de població àrab dels territoris en disputa, molta de la qual va ser deportada al Kurdistan, en ple procés d'arabització, decretat pel règim baassista, i el correlatiu retorn de 250.ooo kurds deportats al centre i sud de l'Iraq. Aquest pas permetrà elaborar l'actualment inexistent cens de votants que han de prendre part en el referèndum.

Josep Sort
 
 
 
 
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid