Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
1936 Buenaventura Durruti és ferit mortalment a Madrid

1936 Buenaventura Durruti és ferit mortalment a Madrid, on combatia les tropes feixistes; moria el dia després

19/11/1936 Tal dia com avui
Retrat de Durruti en una revista de l'època Retrat de Durruti en una revista de l'època

Buenaventura Durruti ( Lleó, 1896–Madrid, 20 de novembre de 1936 ) fou un sindicalista i revolucionari anarquista.

Nascut a Lleó, era mecànic-ajustador i va treballar en el sector ferroviari. Es va trasllladar el 1920 a Barcelona, on s'afilià a la CNT (Confederació Nacional del Treball). El 1922 formà juntament amb Joan García Oliver i Francisco Ascaso el grup Los Solidarios, al qual se li imputà, un any més tard, la mort del cardenal Juan Soldevila y Romero. Va fugir a Argentina, Uruguai i altres països llatinoamericans i europeus.

En 1931 torna a Espanya, i es va integrar a la Federación Anarquista Ibérica (CNT-FAI) —bel·ligerant amb la II República— i participà amb les insurreccions de 1932 i 1933.

En esclatar l'anomenada Guerra Civil el 1936 promogué la creació a Barcelona del Comité de Mil·lícies Antifeixistes, encapçalà una columna de milicians enviada al Front d'Aragó i el novembre d'aquell any marxà a Madrid —on fou ferit en combat (en una situació no aclarida), morint a l'hospital el día 20— a contenir l'ofensiva de les tropes sublevades (batalla de Madrid).

Per saber-ne més:

Durruti en la revolución española (vídeo basat en la biografia escrita per Abel Paz, Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo)

Rànquings
  1. 40è Aniversari de la mort de l'independentista i comunista Quim Sànchez
  2. Poble Lliure llança la proposta d’aplegar les forces de l’independentisme d’esquerres
  3. Dues mobilitzacions a l’Hospitalet contra la visita de Felipe VI en ple centenari imposat pel PSC-PSOE
  4. Protestes i crítiques a Girona per l’acte de la Fundació Princesa de Girona amb presència d’Illa
  5. L’estat espanyol reconeix Txiki i Otaegi com a víctimes i anul·la el seu Consell de Guerra
  6. Xirinacs i la força de plantar-se: 1975 i 2017, la mateixa lliçó
  7. 50è aniversari de la plantada de Xirinacs per l’amnistia
  8. Una cita per pensar el futur del país sota l’horitzó de la ruptura
  9. En memòria de Glòria Aguilera, companya i referent
  10. FETAP-CGT aporta un nou informe que assenyala greus fallades de la Generalitat en la gestió de la DANA del 2024
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid