La revolta de les barretines fou un aixecament popular del camp català contra Carles II al 1688. La provocà la declaració de guerra contra França i les despeses que això representava per a la pagesia: allotjament de tropes castellanes, tributs de guerra...
La situació al camp era econòmicament dolenta des que el 1687 una plaga de llagosta havia malmès les collites a quasi totes les comarques. Després d'uns quants avalots esporàdics (abril i estiu de 1688) , la situació empitjorà quan es decretà el cobrament d'un nou sistema de tributs que havia de recaptar la noblesa. La revolta esclatà al pla de Llobregat (1689) i els revoltats, capitanejats per Enric Torras, de Sant Quirze de Safaja, i un ric pagès de Sant Boi, Antoni Soler, blocaren la ciutat de Barcelona. Les autoritats locals aconseguiren la pacificació a canvi de substituir els allotjaments per una subvenció i la creació de casernes militars a les Drassanes de Barcelona i a Vic (1690-1692).
