Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Entrevista a n'Hervé Pi

Secretari i fundador de l'associació Aire Nou de Bao i cap de la colla Castellers del Riberal, n'Hervé Pi és un dels dinamitzadors més importants de la cultura catalana a la Catalunya Nord. La seva dedicació l'ha convertit en un dels personatges més rellevants dels Països Catalans.

Aire Nou de Bao forma part de la Federació que aplega entitats de la Catalunya Nord per la defensa de la llengua i cultura catalanes i és l'impulsora de la Trobada de la Catalanitat a Catalunya Nord, l'Identi'CAT.

29/10/2006 12:45 Entrevistes

Com va néixer Aire Nou de Bao?
Aire Nou de Bao va néixer a Bao el 1995. Les seves finalitats : protegir i fer conèixer el patrimoni cultural de Bao i del Riberal. Ràpidament l’objectiu es converteix en el de promoure i defensar la llengua i la cultura catalanes. Amb la creació el 1997 de la primera colla castellera de Catalunya Nord i els intercanvis amb el GRAFIC, una entitat de la Jonquera, Aire Nou agafa una altra envergadura, desenvolupa les seves propostes i es mou a nivell nacional.

Darrerament  ha augmentat la consciència catalana?
Des de sempre la gent és conscient que aquesta terra és catalana. La política estatal ha estat molt ferma, dura i repressiva fins a la segona guerra mundial i jugant sobre "un sentiment patriotique", i de possible millora social d'ençà. Afegim que ha tingut (i continua tenint) una política de desarrelament que facilitava el transllat dels joves del país cap al nord de l'estat i la vinguda de forasters, nos sem trapat amb un país català on els de soca-rel sem minoria. El prestigi de l'estat ha canviat. Els mitjans de comunicació han millorat, avui tothom sap que França no és el centre del món. Podem afegir que el fenomen de mundialització comporta també una recerca de la identitat pròpia.

Com ho constateu?
Les banderes catalanes onegen a tot arreu. De banderes franceses n'hi ha únicament als edificis de les institucions. Les escoles catalanes: Arrels i la Bressola no poden donar l'abast per falta de mitjans. El nombre d'alumnes matriculats a les escoles bilingües és en constant augmentació. Falta també mitjans per a desenvolupar les fileres bilingües. Les institucions frenen totes  les iniciatives, no volen formar ni mestres, ni professors, no deixen pas la possibilitat de fer-ne promoció, quan un mestre bilingüe és de baixa se'l reemplaça quasi bé sempre per un francòfon... Aquest estiu Ràdio Arrels ha fet pública una enquesta que posa de manifest l'èxit d'aquest mitjà de comunicació en català, que viu amb pocs mitjans (també).

Què penseu de la situació política a Catalunya Nord en relació a la consciència nord-catalana?
Llevat d'ERC-N, cap dels partits dits catalanistes utilitzen la llengua catalana amb normalitat. Creuen necessari subordinar-la a la francesa, els partits d'àmbit estatal no tenen gaire consideració per la llengua catalana. No tenen cap problema per a ajudar i promoure la "culture catalane" però no la Cultura Catalana.

Catalunya Nord pateix agressions al territori?
Com a tot arreu, quan gent adinerada flaira que se pot guanyar diners tan li fa el medi ambient. Fa poc se'ns volia posar gàbies d'engreixament de tonyines a costat de la reserva submarina de Banyuls, hi ha hagut projectes d'endegament del territori, que sigui de  les muntanyes o del mar, nos han fet esgarrifar. Hem patit urbanitzacions salvatges i destruccions del que ha fet fins ara la riquesa del país, vull parlar dels camps, de les vinyes, de la ramaderia... per a una política del tot turisme que pagarem aviat.

Com es troba la lluita contra la MAT?
Els nord-catalans sem conscients del perill que comporta aquest projecte, sem conscients també que els resposables d'aquest projecte esperen dies millors, esperen el moment oportú per a engegar de nou aquest projecte. La població en el seu conjunt és en contra i és sostinguda pels polítics de Catalunya Nord (com és sempre el cas quan un projecte fa la unanimitat). Regularment un esdeveniment mobilitza la ciutadania, les grans empreses hauran d'esperar encara un cert temps. Llàstima que els partits polítics del Principat acceptin que se destrossi una part del país.

Què en penseu del TGV (Perpinyà - Barcelona)?
Tot vincle entre Perpinyà i Barcelona, Barcelona i Perpinyà és bo i necessari. Això dit

  1. tinc por que aquest tren sigui reservat a poca gent, els preus solen ser prohibitius.

  2. un TGV per a fer Barcelona Perpinyà, Perpinyà Barcelona molt bé i què? caldrà esperar 2025 per arribar a Montpeller i no sé quant per anar a València.

Pensi que per apropar les dues capitals catalanes hi ha coses a fer urgentment i que no són tan costoses. Fa 15 anys que nos diuen que les fronteres a l'interior d'Europa no existeixen més, no  ho pot creure qui passa per la Jonquera. Els múltiples controls, els alentiments a la frontera poden fer interminables les anades a la Jonquera.

Agilitar el trànsit és necessari. Cal traslladar el transport de mercaderies que tapa l'autopista al ferro carril, cal millorar l'autopista i cal fer possible d'anar de Perpinyà a Figueres o de Girona a Perpinyà amb tren amb menys d'una hora.

Què representarà pel país que Perpinyà sigui la capital de la cultura catalana l'any 2008?
Encara no ho sé. Esperi que doni una empenta a Perpinyà per a desenvelupar una política per la llengua catalana. Una responsable del projecte afirmava que d'aquí 10 anys tots els serveis depenent de l'ajuntament seran bilingües. Perpinyà, allavontes pot esdevenir un exemple pels altres pobles. La població, en la seva gran majoria és favorable al fet que la llengua catalana sigui usada normalment. Els polítics faran el que ells creen bo.

Segur que us molesta que TV3 i Catalunya Ràdio no tradueixi al català les entrevistes i talls de veu que es fan en espanyol. Què en penseu?
No entenc! Un mitjà de comunicació dit nacional s'ha d'expressar amb la veu de la Nació. Quan no ho fa, falla. Si afegim que els nord-catalans no entenem i no tenim cap obligació d'entendre el castellà, quan se fan entrevistes llargues esdevé realment desagradable. Quan un periodista usa el castellà, que els entrevistats xerren en el seu idioma que no és el nostre, nos sentim exclosos. Si passès poc sovint no seria un problema important, però això passa cada dia. Els programes humorístics també abusen del castellà. Si aquests mitjans de comunicació entrevisten un alemany o un japonès troben traductors. Per què no en posen pels castellanoparlants. Quan un català se fa entrevistar per mitjans de comunicació espanyols, el tradueixen si s'expressa en català?

Quins lligams teniu amb el Sud?
Aire Nou de Bao participa i organitza de 10 a 15 intercanvis cada any. Participem, sempre que podem a trobades castelleres, diableres... de Països Catalans. Portem els socis a visitar una part del territori. Al larg dels 11 anys d'existència hem recorregut bona part del territori i hem encontrat moltes entitats i persones. Aire Nou de Bao és també una entitat que ha entrat a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, a la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya i recentment a l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya. Actuar al Principat, fer part de les diverses Federacions Nacionals és natural.

Des del nord de la nació, com veieu la resta?
Hem d'aprendre molt, els del nord com els del sud. Hem d'aprendre tots els uns dels altres. Hem patit i encara patim d'una dominació que ens ha fet perdre una part de la nostra identitat, de la nostra cultura. Els intercanvis, els lligams permeten alliberar-se d'aquest pes que ens aixafa. Reivindiquem la nostra identitat i desitgem que sigui reconeguda, evidentment pels poders públics de l'estat francès, però també i sobretot pels mateixos catalans. Massa sovint quan veniu a Perpinyà penseu arribar a França i massa sovint veiem gent que diu defensar la llengua catalana passar a parlar castellà o francès. És d'un ridícul quan se sap que més de 65% dels habitants de Catalunya Nord entenen el català i prop de 40 % el sap parlar. Els catalans qui volen defensar la llengua l'han de fer arreu del territori nacional.

Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid