El programa d'actes per commemorar el Corpus de sang consistirà en un sopar, en el transcurs del qual intervindrà el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya Joan Manuel Tresserras. En aquest sopar tindrà lloc l’entrega de la quarta Medalla d’Honor “Pau Claris” amb què aquesta associació vol reconèixer i homenatjar la trajectòria en la defensa dels drets i les llibertats de la Nació Catalana de persones físiques o jurídiques. Per decisió del Jurat, Joan Triadú serà el guardonat.
El sopar tindrà lloc a l’Hotel Montblanc (Via Laietana, 61) i el preu serà de 30 euros per persona. L’hotel disposa d’un nombre limitat de places gratuïtes d’aparcament per als assistents. 
L’aparcament de l’hotel està situat al mateix edifici, just a la dreta de l’entrada.
Joan Triadú i Font, Premi d'Honor Pau Claris
Joan Triadú i Font va néixer a Ribes de Freser (al Ripollès), d’orígens familiars obrers, ara fa gairebé noranta anys, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de qui és soci d’honor, el considera un dels crítics literaris catalans més destacats del segle XX. Estudià primària i batxillerat a Barcelona, però les necessitats de la guerra el portaren ben aviat, encara adolescent, a formar-se com a mestre de la República. Així, el 1937 fou habilitat a través d'un curset accelerat convocat per la Generalitat per tal d'atendre les necessitats d'escolarització d'infants que la marxa de mestres al front de guerra i l'allau de refugiats havia provocat.
El gener de 1938, fou nomenat mestre interí de primària per la Generalitat de Catalunya i destinat al Grup Escolar Ferrer i Guàrdia, de Granollers, on exercí fins al final de la guerra: l’Arxiu Nacional de Catalunya conserva el preciós testimoni documental d’aquella feina amb els infants en temps d’horror.
Just acabada la Guerra Civil espanyola, col·laborà amb el Front Nacional de Catalunya (FNC) en la redacció d'articles al butlletí Per Catalunya. Durant tot el franquisme participà activament en la resistència cultural catalana contra la Dictadura. De ben jove s’havia interessat per l’estudi de les llengües clàssiques i el 1939-1940 inicià els estudis a la Universitat de Barcelona. Després de superar una llarga malaltia i de fer de docent a diverses escoles, marxà com a lector de català a la Universitat de Liverpool entre 1948 i 1950, on establí forts lligams amb el grup del Consell Nacional Català d’en Batista i Roca. Al seu retorn, a partir de 1951, començà la col·laboració fins a arribar a ser director de Institució Cultural del CIC.
Conscient, tot i la seva joventut, del temps de responsabilitat que li havia tocat viure, s’abocà a recompondre l’estudi de la literatura catalana després de la desfeta de la Guerra Civil, amb obres com ara l'Antologia de poesia catalana 1900-1950 (1951) o l'Antologia de contistes catalans (1953). Foren obres determinants per a salvar els mots en la literatura de postguerra, a les quals seguiren els estudis, garbellats amb el pas del temps La novel·la catalana de postguerra (1982) i La poesia catalana de postguerra (1985).
Coincidient amb la commemoració del Corpus de Sang l’
