Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La CUP Lleida titlla d'estafa social la constitució del consorci urbanístic entre Paeria i Incasol

Aquesta setmana la Paeria i l’Incasòl han constituït el consorci urbanístic per executar les obres per a la construcció d’habitatges del pla director de l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) de Lleida

La CUP de Lleida ha qualificat l'acord d'estafa social la constitució del consorci urbanístic entre Paeria i Incasòl per executar els habitatges de l'ARE. Per a la CUP, amb la creació  del consorci es confirma que l’ARE no només neix viciada de nul·litat pel fet de manllevar-li al municipi la competència en traçar el seu propi planejament urbanístic, que passa a decidir unilateralment la Generalitat (violant així l’autonomia municipal i la participació ciutadana) sinó que, a més a més, l’ARE s’executa mitjançant un consorci urbanístic que serà el destinatari final del 15% de cessió per l’aprofitament mig derivat de la operació.

19/12/2009 00:45 Territori
 
Això significa, segons la formació independentista, que el producte de la seva venda no el rebrà el municipi sinó aquest consorci, no quedant per tant garantit si s’acabarà o no destinant a equipaments pel municipi i, en cas afirmatiu, això suposarà que la Generalitat -que hauria de costejar algunes d’aquestes inversions en equipaments de la seva competència- veurà finançada la seva despesa a Ponent per aquesta via, el que és el mateix que haver d’assumir el cost el municipi. Una autèntica estafa social, ja que es ven l’ARE com una inversió de la Generalitat en els municipis i pràcticament es pot dir que succeirà a la inversa.
 
A més a més, la CUP recorda que segueix en tràmit el nostre recurs davant la Secció  3a de la sala contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en impugnació de tot el pla director de les ARE de Ponent (núm. d’actuacions 470/2009). El recurs es fonamenta en la vulneració, per part d’aquestes ARE, del creixement urbanístic sostenible, de l’autonomia municipal, dels drets de participació ciutadana, de la distribució de poders i per una manca patent de garantia en la dotació d’equipaments públics projectats, que no tenen caràcter obligacional sinó merament “indicatiu” segons termes del propi pla director.
 
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid