Montblanc i Poblet han commemorat aquest dissabte el 50è aniversari dels fets del 12 de setembre de 1976, quan la repressió policial va impedir que els participants de la Marxa de la Llibertat culminessin a Poblet una mobilització que durant més de dos mesos havia recorregut els Països Catalans.
La commemoració ha recuperat la memòria d’una de les grans mobilitzacions populars de l’antifranquisme, iniciada el 4 de juliol de 1976 i organitzada en sis columnes que van passar per prop de 300 pobles de Catalunya Sud. Catalunya Nord, el País Valencià i les Illes Balears. Malgrat haver estat prohibida per les autoritats, la Marxa va continuar endavant entre detencions, multes, vigilància i repressió policial.
A Montblanc s'ha inaugurat l’exposició «1976-2026. 50 anys de la Marxa de la Llibertat», a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà. La mostra, de caràcter itinerant, reuneix fotografies, octavetes i retalls de premsa de l’època amb l’objectiu de preservar la memòria d’aquella mobilització i transmetre-la a les noves generacions.
La commemoració també ha inclòs una caminada entre l’Espluga de Francolí i Poblet, recuperant simbòlicament el trajecte que els marxaires no van poder completar fa cinquanta anys. El 12 de setembre de 1976, les càrregues policials a Montblanc van impedir que les columnes arribessin al monestir, tot i que alguns participants ho van aconseguir clandestinament.
Mig segle després, antics participants han reivindicat especialment el llegat de la resistència pacífica i la no-violència. Lluís Llobet, integrant de la columna Francesc Macià, considera que aquella experiència va contribuir a assentar les bases d’una forma de lluita popular que dècades després tindria continuïtat en mobilitzacions com les de l’1 d’Octubre.
També Pilar Magrinyà ha remarcat aquest fil de continuïtat amb les grans mobilitzacions independentistes dels darrers anys. Segons recorda, malgrat que el context polític ha canviat profundament en cinquanta anys, «encara no hem aconseguit tot el que volíem».
La commemoració dels cinquanta anys torna així a posar en primer pla una mobilització que va portar les reivindicacions democràtiques més enllà de les grans ciutats i les va estendre arreu del territori. Una Marxa que, sota el lema «Poble català, posa’t a caminar», va convertir els camins i les places dels Països Catalans en espais de reivindicació i que cinquanta anys després continua formant part de la memòria de les lluites populars del país.
