Més de 200 persones van omplir divendres el Centre Obrer Recreatiu de Montesquiu en l’acte d’homenatge a Pep Musté i Teresa Putellas, celebrat en el marc de la 24a Marxa dels Vigatans. Un reconeixement a més de quatre dècades de militància independentista, compromís social, defensa de la terra i solidaritat antirepressiva.
L’acte va ser obert per l’alcalde de Montesquiu, Carles Colomo, i la presidenta d’Òmnium Osona-Lluçanès, Assumpció Martínez, que van expressar posicions clarament independentistes i van posar en valor la trajectòria i el compromís dels dos homenatjats.
Un dels moments centrals va ser l’encomi de Carles Castellanos, que va situar el reconeixement més enllà de les trajectòries individuals de Musté i Putellas. Castellanos va remarcar que el valor del seu compromís rau especialment en la seva «influència col·lectiva» i en tota una vida dedicada «a la lluita per la llibertat i la independència del Poble Català», estretament vinculada alhora a la defensa de la terra.
Castellanos va recordar també que l’ecologisme, la solidaritat amb les mobilitzacions populars i la lluita contra la repressió han estat constants en més de quaranta anys de trajectòria. Una repressió, va remarcar, que no afecta únicament la persona detinguda o empresonada, sinó també les famílies i l’entorn. En aquest sentit, va posar especialment en relleu el paper de Teresa Putellas durant els anys d'empresonament de Musté: els llargs desplaçaments, el sosteniment de l’activitat econòmica i familiar i la necessitat de mantenir-se «forta com una roca».
La dimensió antirepressiva de l’homenatge també va ser recollida per Martí Majoral, d’Alerta Solidària, que va recordar la lluita contra la repressió que ha acompanyat l’independentisme combatiu durant aquestes dècades.
De la resistència a la construcció de l’independentisme contemporani
En la part final de l’acte van prendre la paraula els mateixos homenatjats. Pep Musté va recuperar la memòria dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) i del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i el paper que van tenir en el creixement i l’extensió de la consciència independentista.
Musté també va recordar el context en què es desenvolupà l'activitat de Terra Lliure i com les seves accions van contribuir, juntament amb l’activitat política i mobilitzadora de les organitzacions de l’època, a fer emergir i estendre una consciència independentista que aleshores encara era minoritària.
La intervenció enllaçava amb l’encomi de Castellanos, que havia recordat precisament el Moviment de Defensa de la Terra, organització que havia compartit amb els homenatjats, com una síntesi d’aquella concepció de la lluita: «resumeix en un sol nom la seva lluita, que és la nostra, per a aconseguir una Terra Lliure».
Teresa Putellas i Pep Musté van tancar l’acte reblant el caràcter col·lectiu del reconeixement i recuperant la memòria de les persones i organitzacions que durant dècades han sostingut la lluita independentista i la solidaritat davant la repressió.
Castellanos havia resumit aquest llegat en sis valors: «coherència, combativitat, valentia, honestedat, solidaritat i claredat», unes qualitats que, segons va defensar, el poble català necessita fer seves en el seu camí d’alliberament.
L’acte va acabar en un ambient emotiu i reivindicatiu, amb la sala plena a vessar, abans que l'homenatge a Musté i Putellas tingui continuïtat el 10 de setembre a Vic, en l’acte central de la 24a Marxa dels Vigatans.
Text íntegre de l’encomi de Carles Castellanos
Pep Musté i Teresa Putellas – Per l’Excel·lència en el compromís vital amb la Terra
Aquest reconeixement tan merescut envers en Pep Musté i la Teresa Putellas - en conjunt - és important per moltes raons que sobrepassen les accions i actituds individuals. Perquè la repercussió del seu compromís té sentit sobretot per la influència col·lectiva en el seu entorn, de tota una vida dedicada a la lluita per la llibertat i la independència del Poble Català que és alhora un combat continuat en defensa de la Terra.
Des d’un primer moment del seu compromís social, l’esperit ecologista va impregnar el seu independentisme, arrelat a la Terra, una relació realment fisica, íntima, com ho és per l’activitat professional que han portat a terme, any rere any. I la Solidaritat amb les mobilitzacions populars i contra la repressió ha estat també una constant en la seva actuació al llarg de més de quaranta anys seguits. Un compromís i una lluita que no han abandonat mai i que ha comportat esforços i sacrificis d’una manera ininterrompuda i sentida profundament per la duresa de la repressió que han patit tots dos – en Pep i la Teresa -. Perquè com sabem totes i tots els independentistes, les penes de presó (detencions, tortures, períodes llargs de confinament lluny de casa, com ha estat el cas d’en Pep durant uns anys molt llargs) afecten la persona que n’és objecte però representen un gran patiment per a qui n’és víctima afegida (la Teresa per a aquest cas) sobre la qual recauen penes d’esforços i humiliacions de part de la repressió, llargs viatges, contactes a la presó en què t’has de mostrar forta com una roca ... tot mantenint l’activitat econòmica i els contactes quotidians perquè cal mantenir l’entorn familiar i social en les millors condicions que la duríssima situació reclama ...
I per això exclamo un VISCA! per a en Pep i la Teresa, per la seva solidaritat i resistència !!
És en la situació d’opressió i explotació de tipus colonial que patim els Països Catalans dels dos Estats opressors principals (Espanya i França) que l’exemple dels nostres amics i companys exemplars, pren tot el seu valor ... perquè la Independència, la Igualtat i la Justícia que han defensat i defensen amb el seu compromís, exigeixen unes virtuts com són la coherència, la combativitat, la valentia, l’honestedat, la solidaritat i la claredat, tant en les idees com en els compromisos que el conjunt del poble català ha d’assolir com a pròpies en el seu camí d’alliberament.
En Pep i la Teresa ens mostren, doncs, el camí a tots nosaltres, a tot un poble oprimit ... I el millor homenatge que els podem fer és seguir les passes que ells han emprès i continuat, al llarg de la seva vida. Crec que el Moviment de Defensa de la Terra, organització que vam compartir, resumeix en un sol nom la seva lluita, que és la nostra, per a aconseguir una Terra Lliure.
Fem-los costat fins a la Independència, la República de la Igualtat i la Justícia, l’alliberament total de la nostra Terra.
Gràcies Pep i Teresa / Teresa i Pep, per tanta lluita i generositat.
- Visca la lluita Independentista !
- Visca la Terra !
