La Seu Universitària d'Alacant va acollir aquest dijous, 2 de juliol, la presentació del documental El Tio Cuc: la veu del poble, una producció que recupera la memòria d'un dels referents més destacats del periodisme popular i de la cultura valenciana a les comarques del sud del país. Més de dues-centes persones van omplir les dues sales del centre en un acte organitzat per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), que es va convertir en una reivindicació de la memòria col·lectiva, la llengua i el patrimoni cultural alacantí.
La vicepresidenta d'ACPV, Marinela Garcia Sempere, va obrir l'acte destacant la importància d'impulsar iniciatives que recuperen episodis sovint silenciats de la història del País Valencià. Segons va assenyalar, projectes com aquest contribueixen a preservar la llengua, la cultura i la memòria d'un poble.
El director del documental, Jaume R. Lloret Arabí, va explicar el procés de recerca i elaboració de l'obra, construïda a partir de documentació històrica i de nombrosos testimonis. Durant la seva intervenció va destacar la voluntat de rescatar una publicació que va anar molt més enllà del periodisme i que es va convertir en un instrument de defensa de la llengua, de denúncia social i de participació política.
La presentació també va comptar amb les intervencions del periodista Manuel Lillo i del doctor en filologia Jaume Lloret i Esquerdo, que van aprofundir en el valor periodístic, lingüístic i cultural d'El Tio Cuc i en la necessitat de recuperar aquest patrimoni per entendre la història contemporània d'Alacant.
Publicat entre 1914 i 1936, El Tio Cuc va ser el setmanari més popular de l'Alacant de preguerra. Republicà, democràtic i anticlerical, exercia de portaveu de les classes populars alacantines i s'expressava en valencià, la llengua del poble. Aquesta aposta li va permetre establir una identificació molt estreta amb els seus lectors i convertir-se en una publicació de gran difusió, distribuïda en nombroses poblacions de les comarques meridionals i centrals del País Valencià, fins i tot en zones de predomini castellanoparlant.
A més de la seva tasca periodística, El Tio Cuc va participar activament en la vida social i cultural de la ciutat. Va contribuir a l'impuls de les Fogueres de Sant Joan, va donar suport a l'esport local i va exercir una crítica constant contra la corrupció política, els privilegis de les classes dominants i les pràctiques de la monarquia. El setmanari es considera també la primera expressió clara del valencianisme polític a la ciutat d'Alacant, ja que va impulsar l'ús públic del valencià i va contribuir a la creació del primer partit polític nacionalista alacantí.
