La segona edició de La conspiració, de l'escriptor mallorquí Miquel López Crespí, torna a posar a l'abast dels lectors una de les novel·les històriques més destacades de la literatura catalana contemporània. Publicada per El Tall Editorial, aquesta nova edició coincideix amb la reivindicació que n'ha fet l'escriptor i investigador Felip Munar i Munar en un ampli article publicat al Diari de Mallorca, on defineix l'obra com «la memòria rebel de la llibertat».
Guardonada amb el I Premi Internacional de Narrativa Wenceslao Ayguals de Izco l'any 2006, la novel·la recupera un dels episodis menys coneguts de la història de Mallorca: la difusió de les idees de la Il·lustració i de la Revolució Francesa entre sectors de la societat mallorquina de finals del segle XVIII i les conspiracions contra l'absolutisme borbònic.
Segons Felip Munar, La conspiració supera els límits de la novel·la històrica convencional i esdevé una reflexió sobre el naixement de la consciència política, la llibertat i el conflicte permanent entre el poder i aquells que s'atreveixen a desafiar-lo. L'article destaca especialment la capacitat de López Crespí per recrear una Mallorca sotmesa al control de la monarquia i de la Inquisició, però també travessada per les noves idees il·lustrades que arribaven des d'Europa.
El protagonista, Miquel Sureda, inspirat en figures històriques com Joan Baptista Marià Picornell, simbolitza aquesta generació que va començar a qüestionar l'Antic Règim i a imaginar una societat basada en la llibertat, la igualtat i la sobirania popular. Per a Munar, aquesta és una de les grans aportacions de la novel·la: mostrar el moment en què les idees revolucionàries deixen de ser un debat intel·lectual i es converteixen en una alternativa política.
L'article també subratlla la vigència de l'obra vint anys després de la seva publicació. Les preguntes que planteja —qui escriu la història, per què el poder tem les idees transformadores o com es construeix la memòria dels vençuts— continuen interpel·lant la societat actual i expliquen, segons l'autor, l'interès de recuperar aquesta novel·la.
En diversos escrits sobre el procés de creació de La conspiració, Miquel López Crespí ha explicat que la novel·la neix d'un ampli treball de documentació sobre els corrents il·lustrats i republicans del segle XVIII, així com sobre figures com Joan Baptista Marià Picornell i els primers conspiradors que van intentar introduir les idees de la Revolució Francesa als territoris de parla catalana.
Amb aquesta segona edició, La conspiració recupera la memòria d'aquells primers homes i dones que, des de Mallorca, van desafiar l'absolutisme borbònic i van imaginar un futur fonamentat en la llibertat i la justícia. Una història que la literatura converteix en memòria viva i que, segons Felip Munar, continua essent una invitació a reflexionar sobre el valor de les idees i de la llibertat.
