L’Assemblea Nacional Catalana, juntament amb l’Organització de Pobles i Nacions No Representats i Geneva for Human Rights, ha presentat un informe davant un organisme de les Nacions Unides en què denuncia un “patró sistèmic de discriminació” contra el poble català per part de l’Estat espanyol. El document s’ha registrat en el marc de l’examen periòdic d’Espanya, previst per a l’agost de 2026, durant la 118a sessió del Comitè.
L’informe, adreçat al Comitè per l’Eliminació de la Discriminació Racial, assenyala que aquesta discriminació afecta àmbits clau com els drets culturals, civils, polítics i econòmics. Entre els elements identificats hi ha la discriminació lingüística, la normalització del discurs d’odi contra els catalans, el lawfare i l’aplicació irregular de la llei d’amnistia de 2024.
També posa el focus en les restriccions a la participació política i a la societat civil, el cas conegut com a Catalangate i el que considera una discriminació econòmica persistent, amb infrafinançament en serveis públics i infraestructures. Segons les entitats impulsores, totes aquestes qüestions conformen una dinàmica estructural que limita la capacitat del poble català per preservar la seva llengua i cultura i participar en igualtat en els processos democràtics.
El document expressa igualment preocupació per la manca de compromís de l’Estat espanyol amb els mecanismes internacionals de drets humans. Denuncia que la situació catalana ha estat sovint omesa en els informes oficials i que les recomanacions prèvies d’organismes internacionals han tingut una aplicació limitada, fet que, segons les entitats, posa en dubte la voluntat de l’Estat de complir plenament les seves obligacions.
El CERD, organisme de l’ONU encarregat de vetllar pel compliment de la Convenció Internacional sobre l’Eliminació de totes les formes de Discriminació Racial, defineix la discriminació com qualsevol distinció basada en l’origen nacional o ètnic que impedeixi l’exercici dels drets humans en igualtat de condicions. En aquest sentit, recorda que ja va demanar informació sobre la situació dels pobles català i basc els anys 1974 i 1979, tot i que l’Estat espanyol ha negat reiteradament que la Convenció sigui aplicable al cas català.
Per contra, l’UNPO defensa que el poble català constitueix un grup diferenciat amb llengua pròpia, continuïtat històrica i identitat cultural específica, elements que encaixen amb els criteris de protecció de la Convenció. A més, recorda que, segons els estàndards internacionals, la identificació d’un grup protegit s’ha de basar en l’autodefinició i no en el reconeixement estatal.
L’informe es fonamenta en conclusions de diversos mecanismes internacionals, incloent-hi decisions del Tribunal Europeu de Drets Humans i informes d’organitzacions com Amnistia Internacional i Citizen Lab, que, segons els autors, apunten cap a un patró global de discriminació estructural.
Davant d’això, les organitzacions reclamen al CERD que insti l’Estat espanyol a adoptar reformes immediates i estructurals. Entre les mesures proposades hi ha la protecció efectiva dels drets lingüístics, la reforma del Codi Penal per evitar-ne un ús indegut, l’aplicació coherent de la llei d’amnistia, la lluita contra el discurs d’odi i la correcció de les desigualtats econòmiques i d’infraestructures que afecten Catalunya.
