La greu crisi del dret a l’habitatge a l’Estat espanyol i la necessitat de prorrogar la moratòria de desnonaments per a persones en situació de vulnerabilitat han estat objecte d’una intervenció directa de Nacions Unides.
Aquest 12 de febrer, el Relator Especial de l’ONU sobre el dret a l’habitatge ha instat l’Estat espanyol a no posar fi a la moratòria de desnonaments de famílies vulnerables, aprovada inicialment l’abril de 2020. Segons ha advertit, permetre que decaigui “podria tenir conseqüències dramàtiques per a desenes de milers de les persones més vulnerables de la societat, que podrien quedar-se sense llar”.
De la mateixa manera, el passat 5 de febrer, el Comitè dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides va recomanar a Espanya suspendre els desnonaments de famílies amb fills i filles a càrrec fins que es garanteixi una alternativa habitacional adequada. L’organisme també va subratllar que tots els processos de desallotjament i reallotjament han d’estar guiats per l’interès superior del menor i supervisats per serveis especialitzats en infància.
Espanya, sota el focus per la crisi de l’habitatge
Aquestes advertències s’afegeixen a una sèrie de pronunciaments previs dels òrgans de drets humans de l’ONU. En els darrers anys, Espanya és el país amb més dictàmens condemnadors del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals (Comitè DESC) per vulneracions del dret a l’habitatge.
En aquests dictàmens, l’ONU ha recordat reiteradament l’obligació de l’Estat de garantir un allotjament alternatiu a les persones que afronten un desnonament sense recursos econòmics, així com d’incrementar de manera urgent el parc públic d’habitatge social de lloguer, que actualment és un dels més reduïts d’Europa.
El 2023, amb motiu de l’aprovació de la Llei d’Habitatge, tant el Relator Especial sobre el dret a l’habitatge com el Relator Especial sobre l’extrema pobresa i els drets humans van reiterar que els desallotjaments de persones en situació de vulnerabilitat només es poden executar un cop s’hagi ofert una alternativa habitacional adequada, d’acord amb els estàndards internacionals.
Una moratòria clau per a 70.000 famílies
En aquest context, les entitats que integren la Plataforma #NiUnDesahucioMás —que agrupa més d’un centenar d’organitzacions socials, jurídiques i veïnals— han reclamat als grups parlamentaris que convalidin al Congrés el Reial decret llei 2/2026, de 3 de febrer, que estableix mesures urgents per fer front a situacions de vulnerabilitat social.
Les organitzacions alerten que la fi de la moratòria podria comportar la reactivació immediata de fins a 70.000 procediments de desnonament que actualment es troben suspesos. Segons denuncien, això provocaria una emergència habitacional de gran magnitud i abocaria milers de famílies —amb menors, persones grans, persones amb discapacitat o víctimes de violència masclista— a situacions de sensellarisme i exclusió residencial.
Entre els casos recents que les entitats han acompanyat hi ha el d’un matrimoni de 76 i 72 anys a Barcelona, una de les quals en tractament oncològic, desnonat el 29 de gener després del decaïment de la moratòria; el d’una jove de 25 anys amb una filla de dos anys desallotjada a Alovera (Castella-la Manxa) malgrat una sol·licitud de suspensió del Comitè DESC; o el d’una dona de 69 anys a Saragossa, amb una pensió de 800 euros i un lloguer de 500, desnonada el 5 de febrer.
Les entitats també han denunciat que empreses immobiliàries han activat processos de desallotjament de manera immediata un cop han desaparegut les proteccions legals, fet que —asseguren— evidencia la pressió del mercat residencial en un context de forta tensió immobiliària.
Crisi estructural
Les organitzacions socials remarquen que la situació no és conjuntural sinó estructural, marcada per l’escassetat de lloguer assequible, l’augment sostingut dels preus, la financiarització del parc residencial i la manca històrica d’habitatge social.
Per tot plegat, insten els grups parlamentaris a votar a favor de la pròrroga de la moratòria i exigeixen al Govern espanyol que impulsi mesures estructurals que garanteixin que cap família sigui expulsada de casa seva sense una alternativa habitacional digna, adequada i estable.
