Una àmplia majoria social i institucional s’ha posicionat a favor de posar fi a l’escletxa dels lloguers de temporada i blindar-ne la regulació al Congrés dels Diputats. Més d’un centenar de plataformes i organitzacions que representen més de 7.000 entitats d’arreu del país han signat el manifest Per abaixar els lloguers: posem fi a l’escletxa dels lloguers de temporada, impulsat pel Sindicat de Llogateres.
Entre les entitats adherides hi ha els principals sindicats laborals, la Taula del Tercer Sector, les Entitats Catalanes d’Acció Social, les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) o el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, entre moltes altres. El manifest s’ha fet públic en ple procés de negociacions perquè el Congrés ampliï les mesures de protecció del dret a l’habitatge, en un context marcat per l’impacte creixent dels lloguers temporals i d’habitacions sobre el mercat residencial.
El món municipal també pressiona el Congrés
Diversos ajuntaments catalans han començat a traslladar formalment aquesta demanda als grups del Congrés mitjançant mocions municipals. Municipis com Barcelona, Sabadell, Sitges, Olot, Rubí, Vilanova i la Geltrú, Mollet del Vallès, Blanes, Tàrrega, Barberà del Vallès i Viladrau ja han aprovat iniciatives en aquest sentit.
Aquestes mocions reclamen blindar la regulació catalana, perseguir els frau de llei i garantir que la normativa es faci complir. En alguns d’aquests ajuntaments, Junts per Catalunya hi ha votat a favor (com a Olot, Vilanova i la Geltrú o Tàrrega), mentre que en d’altres s’ha abstingut. Les mocions es traslladaran als grups parlamentaris del Congrés, al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Ministeri d’Habitatge.
El lloguer de temporada, una escletxa a l’alça
Les dades mostren un creixement exponencial d’aquesta modalitat. Segons l’INCASÒL, els contractes de lloguer de temporada han passat de representar el 0,8% del total l’any 2021 al 10,08% el 2024 a Catalunya. Només entre el 2023 i el 2024, l’increment va ser del 44%, arribant a suposar un 20% dels contractes signats a ciutats com Barcelona.
Aquesta fórmula ha permès increments de preus sense límit i ha generat un incentiu per substituir contractes habituals per lloguers temporals o d’habitacions, sovint sota fórmules de coliving. Tot i l’entrada en vigor de la Llei 11/2025, que activa la regulació d’aquest tipus de lloguers i el topall de preus a Catalunya, les plataformes i agències continuen anunciant majoritàriament pisos per sobre del que permet la llei.
Un febrer clau per garantir el dret a l’habitatge
El Sindicat de Llogateres fa mesos que pressiona perquè el Congrés aprovi una reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) que protegeixi definitivament les llars llogateres. La proposta inclou la regulació dels lloguers temporals i d’habitacions a tot l’Estat —fet que blindaria la normativa catalana—, així com pròrrogues obligatòries dels contractes vigents, que donarien estabilitat a 155.000 llars catalanes a qui se’ls acaba el contracte aquest 2026.
La reforma també incorpora mesures contra pràctiques abusives d’immobiliàries i arrendadors, com el cobrament indegut de despeses, la no devolució de fiances o la manca de manteniment dels immobles. La votació està prevista aquest mes de febrer i, perquè prosperi, serà clau l’abstenció de Junts, ja que la iniciativa compta amb el suport de PSOE, PNB, ERC, Bildu, Sumar, Podemos i BNG.
A més, a principis de març el Congrés haurà de votar la convalidació de la moratòria de desnonaments per a famílies vulnerables i la pròrroga de l’escut social, aprovats recentment pel Consell de Ministres.
