El 27 de maig de 1990 la Diputació de Barcelona decideix enfonsar la reproducció de la caravel·la Santa Maria a un lloc secret de la costa del Maresme (que posteriorment es va saber que era davant de Calella). La caravel·la Santa Maria estava "tocada i enfonsada" per Terra Lliure després de múltiples accions: la de finals del 1986, la del 22 d'octubre del 1987, la del 27 de desembre del mateixa any....
El 23 de maig de 1990 va tornar a ser atacada la caravel·la Santa Maria (acció que va fer decidir a la Diputació de Barcelona de posar a la venda el vaixell). Dos dies després, el 25 de maig de 1990, fou l'últim intent d’acció contra la caravel·la (quan ja estava a la venda) fet que provocà que dos dies després la Diputació decidís enfonsar el vaixell a pocs quilòmetres de la costa del Maresme.
Com ja s'ha dit anteriorment, el 1986 havia sofert un atac i el 1987 dos més: El 1986 (quan dos artefactes de Terra Lliure van explotar a la coberta de la caravel·la), el 22 d’octubre de 1987 (quan un membre de Terra lliure amb equip de submarinisme va col·locar un artefacte explosiu en una de les cobertes de roda de camió que s’utilitzaven per esmorteir les topades contra el moll de la reproducció de la caravel·la). Poc després, el 27 de desembre de 1987, Terra Lliure va realitzar una altra acció contra la rèplica de la caravel·la amb un artefacte explosiu que va ser desactivat per la policia espanyola.
El 3 d’agost de 1990 es produir l’enfonsament calculat a la costa del Maresme de la reproducció de la caravel·la Santa Maria, que finalment va abandonar el Moll de la fusta de Barcelona.
La Diputació de Barcelona, propietària del vaixell, va decidir enfonsar-lo després que patís nombrosos desperfectes en diverses accions de Terra Lliure.
La rèplica de la caravel·la (botada el 1952 pel General Franco) descansa submergida a 57 metres de profunditat davant la costa de Calella del Maresme. El lloc es va posar al descobert l'any 1999 després de les queixes d'alguns pescadors que quedaven enganxats amb les seves xarxes en una zona on mai no hi havien tingut cap mena de problema per fer la pesca. A finals dels noranta diversos submarinistes del Centre Submarinista de Calella rebien l'encàrrec de dos armadors de Blanes i Arenys de Mar per rescatar les seves xarxes atrapades en un escull submarí fins aleshores no detectat per les sondes. La sorpresa dels submarinistes en baixar va ser trobar-se amb una caravel·la.