Suport a l'Ajuntament de Vic contra la sentència que rebaixa el requisit de català

Plataforma per la Llengua considera inacceptable la sentència que condemna l’Ajuntament de Vic per demanar un nivell “massa alt” de català en una oferta laboral, i ja s’ha ofert al consistori per recórrer la sentència i assessorar-lo en tot el que calgui. L’entitat considera que la sentència emesa pel Jutjat Contenciós Administratiu número 15 de Barcelona suposa un nou atac a la llengua, i un nou exemple de com la justícia treballa per defensar els interessos dels castellanoparlants per damunt de qualsevol altra consideració. En aquest sentit, l’entitat recorda que és l’administració qui s’ha d’organitzar per garantir que els drets lingüístics de la ciutadania quedin garantits, i no pas al revés, com pretén la sentència: rebaixar el nivell de català per facilitar la feina a un treballador.

L’organització en defensa del català coneix bé el context de Vic, atès que fa anys que hi treballa estretament per impulsar una política lingüística innovadora, amb actuacions estratègiques que potenciïn l’ús de la llengua en tots els àmbits, i que van des de les clàusules lingüístiques en la contractació pública fins als cursos de sensibilització en matèria de drets lingüístics per als treballadors municipals. L’Ajuntament de Vic, de fet, forma part des de l'inici de la xarxa de municipis ImpliCAT, que s’han compromès amb Plataforma per la Llengua a defensar el català de manera transversal des de tots els àmbits de la política municipal.

Una de les polítiques lingüístiques bàsiques, essencials, és la inclusió del requisit lingüístic de català per als treballadors municipals. És una exigència necessària per garantir els drets dels ciutadans. I si els treballadors no cal que n’acreditin cap, o que n’acreditin un de baix –com pretén la sentència-, els ciutadans corren el risc de no poder ser atesos en la llengua pròpia de Vic: el català. En concret, en aquest cas, el jutge defensa que un B2 de català és un nivell massa alt per una feina d’operari de cementiri i manteniment, i en rebaixa el nivell a un A2, el nivell bàsic. Segons el jutge, a més, el requisit de B2 “genera una barrera d’accés amb efecte excloent per a qui no acrediti aquest nivell”. Per Plataforma per la Llengua, és justament això el que ha de fer el requisit lingüístic: evitar que treballadors sense capacitat de parlar català puguin accedir a la funció pública, i evitar, per tant, que els ciutadans no tinguin garantits els seus drets lingüístics.

L’organització en defensa del català considera que el posicionament judicial només s’explica per motius polítics, i, en concret, pel supremacisme lingüístic intrínsec a les institucions estatals. Paradoxalment, ningú qüestiona ni judicialitza el fet de demanar un cert nivell de castellà per treballar a l’administració, quan, evidentment, exigir que els treballadors el dominin també és una "barrera d'accés". Aquesta asimetria en què unes llengües són més iguals que d'altres revela una jerarquia lingüística en què el castellà continua essent tractat com una llengua imprescindible mentre que les altres juguen un rol secundari fins i tot en el seu propi territori històric. En aquest context, Plataforma per la Llengua considera que el que cal no és rebaixar els nivells de català, sinó exigir-lo encara en més sectors, perquè els ciutadans puguin viure en igualtat de drets.

Plataforma per la Llengua recorda que els municipis són institucions clau per fer avançar la normalització del català arreu del domini lingüístic. En aquest sentit, la xarxa ImpliCAT, de municipis actius pel català, impulsada per la Plataforma per la Llengua, n’és una mostra clara: els ajuntaments es comprometen amb el dret de la ciutadania a viure plenament en la llengua pròpia del país i comparteixen  reptes, propostes i bones pràctiques que serveixen d’inspiració per a altres consistoris.