Davant l’anunci del Govern d’aprovar un pla director per actuar de manera estructural en barrancs, lleres i rius després dels darrers aiguats al Montsià, la Xarxa Aigua Ebre ha expressat el seu desacord amb la mesura principal prevista: la neteja de barrancs. L’entitat adverteix que destinar 27,25 milions d’euros en cinc anys a aquesta actuació és “una resposta a molt curt termini i provadament ineficaç”.
Segons la Xarxa, “no n’hi ha prou amb buidar les lleres o retirar vegetació”, ja que això pot empitjorar els efectes dels aiguats. L’organització, que agrupa diferents col·lectius ecologistes i veïnals del territori, recorda que el mateix Ministerio espanyol para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico ja ha declarat que les neteges de lleres no són una solució estructural davant el risc d’inundacions.
Reclamen Solucions Basades en la Natura
Les entitats proposen que el nou Pla Director incorpori Solucions Basades en la Naturalesa (NBS), una estratègia avalada per la Unió Europea, l’UICN i el Banc Mundial, que aposta per recuperar processos naturals per reduir riscos ambientals i augmentar la resiliència del territori. Això inclouria recuperar la funció natural de les lleres, crear zones de laminació o basses naturals per disminuir la força de l’aigua i adaptar les infraestructures al nou context climàtic. “Cal prendre seriosament la crisi climàtica, que ja provoca migracions ambientals i fenòmens meteorològics cada cop més extrems”, adverteixen.
Mesures municipals i coordinació territorial
La Xarxa Aigua Ebre reclama als ajuntaments més vigilància i gestió preventiva de les lleres, amb mesures concretes com:
-
Deixar d’utilitzar els barrancs com a abocadors i establir controls efectius.
-
Elaborar mapes municipals de vulnerabilitat.
-
Separar les xarxes de pluvials i residuals, i incrementar zones verdes no formigonades dins dels nuclis urbans.
També proposen un mapeig comarcal i supracomarcal de zones vulnerables per evitar actuacions municipals o privades desafortunades, com barreres de formigó, càmpings o conreus situats massa a prop de les lleres. En aquest sentit, critiquen que el nou decret llei 17/2025 permeti càmpings en zones inundables sempre que disposin d’un sistema d’alerta d’inundacions, considerant-ho insuficient.
Respecte pel domini públic hidràulic
Les entitats recorden que el Pla Hidrològic Nacional vigent obliga a eliminar construccions i instal·lacions situades en domini públic hidràulic o zones inundables que impliquin risc per a persones i béns. Per això, demanen a les administracions “un pla per eliminar, a deu anys vista, habitatges i construccions ubicats en zones d’alt risc, o fins i tot en zones d’inundació a 50 o 100 anys vista, donada la rapidesa dels canvis ambientals”.
Una gestió coordinada de les conques
Finalment, la Xarxa Aigua Ebre reclama una major coordinació entre organismes com la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), la del Xúquer (CHJ) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ja que les conques ebrenques afecten àmbits competencials diferents. Les entitats exigeixen que en aquesta coordinació “també es tingui en compte la veu de la societat civil i dels col·lectius del territori”.
