L’Ajuntament de Sant Martí Vell (Gironès) es va declarar el passat dijous municipi republicà i antimonàrquic en motiu d'aquest fet la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines ha emès un comunicat que tot seguit reproduïm:
"Avui dijous 2 d’octubre, l’Ajuntament de Sant Martí Vell ha declarat el municipi republicà i antimonàrquic, i gràcies tot sigui dit pels 2 vots de Sompoble, lamentablement els 3 representants del grup d ERC s'han abstingut, amb la seva abstenció han facilitat la aprovació lo qual ja es prou motiu d alegria, però no podem obviar que aquesta abstenció es per pura covardia i per ressentiment, i amb polítics així es el que ens frena cap a la República.
Però s'ha aconseguit, s'ha aprovat i aquest gest, més enllà de la seva dimensió simbòlica, representa un precedent valuós per a altres pobles i col·lectius que qüestionen la legitimitat de la monarquia. La declaració no només és un acte institucional, també és un alliberament col·lectiu que invalida, als ulls del poble, la polèmica visita reial del 24 de juliol.
Aquesta victòria posa punt final a un procés llarg i intens que molts han comparat amb una autèntica “batalla de Gualdacanal” a les comarques gironines, per la seva duresa, persistència i resistència constant. Després de mesos de pressió, insistència i mobilitzacions, l’objectiu s’ha assolit, i encara més després de la digna resposta popular que es va viure aquell 24 de juliol.
Aquell dia, malgrat el dispositiu policial desplegat per blindar el poble i els voltants, una columna republicana d’unes setanta persones va aconseguir avançar fins a un punt clau, a mig camí de Sant Martí Vell i Mas Cànoves, on es feia l’acte principal. Aquesta acció va sorprendre els comandaments policials i va significar el primer “gol” d’una jornada que esdevindria memorable.
Uns quaranta manifestants van ser ràpidament encerclats i escortats fins a l’entrada del poble, on van romandre encapsulats més de quatre hores i mitja. El que podia haver estat una situació de silenci i immobilització, es va transformar en un autèntic acte de resistència col·lectiva. Aquells quaranta es van convertir en una sola veu i un sol cos, i van fer del seu confinament una plataforma reivindicativa. Lluny de quedar anul·lats, van capgirar la situació i van passar d’“encerclats” al contratac, invertint la tensió a favor seu.
Durant aquelles hores, van ser arrossegats i canviats de lloc en més d’una ocasió, però no van defallir. Sempre dempeus, sempre amb eslògans, proclames, càntics i, sobretot, amb un humor combatiu que descol·locava tant la BRIMO com els convidats monàrquics. La seva energia, la ràbia ben administrada i la convicció inquebrantable van deixar clar que a terres gironines no tot està conquerit i que Catalunya no s’ha rendit ni es rendirà. Aquest missatge, impossible de passar per alt, va ser la gran victòria moral del dia.
Per això, la declaració d’avui a l’Ajuntament és molt més que un tràmit institucional: és el tancament d’un cercle, la culminació d’una lluita i la confirmació que la intel·ligència i la perseverança poden vèncer la repressió i la força. És una lliçó per a temps de desmobilització, un recordatori que, quan hi ha flama, motivació i dignitat, la victòria és possible."
