El GOB Mallorca i l’Associació de Defensa dels Paisatges d’Estellencs han presentat sengles denúncies formals davant ICOMOS Espanya —organisme assessor de la UNESCO— per advertir que la Serra de Tramuntana es troba en una situació “crítica” de degradació, agreujada i accelerada per les polítiques desreguladores del Govern de les Illes Balears. Les entitats avisen que les reformes normatives aprovades en els darrers mesos han deixat la Serra desprotegida davant l’especulació i la pressió turística, posant en risc els valors universals que motivaren la declaració de Patrimoni Mundial el 2011.
Un marc legal desarmat
Les organitzacions ecologistes qualifiquen el paquet legislatiu impulsat pel Govern Prohens com “el major retrocés en protecció territorial dels darrers 30 anys”, amb impacte directe sobre un dels espais més sensibles i simbòlics de Mallorca.
-
Legalització massiva d’habitatges il·legals. La Llei 7/2024 de “simplificació administrativa” i la Llei 4/2025 de “projectes residencials estratègics” permeten amnistiar milers de construccions il·legals en sòl rústic protegit, incloent grans mansions sense criteris paisatgístics. Segons el GOB, l’anul·lació de la imprescriptibilitat de les infraccions urbanístiques trenca compromisos assumits davant la UNESCO i obre la porta a la impunitat.
-
Impuls a la turistificació del patrimoni. El Decret llei 4/2025 —presentat com a mesura contra l’oferta il·legal— ha aixecat la suspensió de noves places turístiques i ha creat noves borses amb 1.500 places a Mallorca, incloent 500 per a edificis patrimonials protegits. Les entitats alerten que això fomenta la conversió d’immobles històrics en hotels de luxe i accelera la gentrificació dels nuclis de la Serra.
-
Desprotecció del sòl rústic i debilitament del PTM. La reforma de la Norma 19 del Pla Territorial de Mallorca permet construir en zones agrícoles i àrees de risc ambiental abans preservades, obrint la porta a nous creixements en plena Serra i desvirtuant el seu caràcter rural i paisatgístic.
-
Desmantellament institucional. Paral·lelament, s’ha reduït la capacitat tècnica i de control d’organismes ambientals i patrimonials. La nova Llei de la Serra en preparació, lluny d’abordar els dèficits, podria consolidar-los sota el paraigua de la “simplificació”.
Impactes sobre el territori i la vida quotidiana
La denúncia detalla altres impactes greus:
-
Turistificació i expulsió del veïnat. L’expansió del lloguer vacacional i la conversió d’habitatges en segones residències han disparat preus i expulsat població local —especialment joves— de pobles com Deià, Valldemossa o Banyalbufar. Les cases tradicionals es transformen en allotjaments turístics i els espais productius perden funció agrària.
-
Aigua al límit. L’increment de piscines, jardins ornamentals i habitatges de luxe tensiona uns recursos hídrics ja fràgils. Municipis com Estellencs, Deià o Banyalbufar han patit restriccions. El canvi climàtic i l’urbanització amenacen els sistemes hidràulics tradicionals, un element clau del paisatge cultural de la Serra.
-
Massificació i col·lapse de la mobilitat. La saturació de punts emblemàtics —com Sa Calobra, Valldemossa o Deià— provoca embussos, contaminació i malestar social. La manca d’un pla de mobilitat sostenible contradiu els criteris de la UNESCO.
-
Planejaments obsolets i deriva desenvolupista. Molts municipis operen amb planejament antiquat o propostes expansives, i només 2 dels 18 municipis de la Serra disposen de plans especials de protecció del patrimoni. Molins, marjades i sistemes de regadiu resten amenaçats per manca de manteniment i suport.
Governança feble i gestió desactualitzada
Les entitats denuncien la manca d’articulació entre les dues figures de protecció —Paratge Natural i Patrimoni Mundial— i un Pla de Gestió aprovat el 2010 que continua desfasat quinze anys després. El procés participatiu de la futura Llei de la Serra és qualificat de “formal i sense incidència real”, amb el risc d’acabar consolidant el model que degrada el paisatge.
El que reclamen a ICOMOS i a la UNESCO
-
Una avaluació independent del grau de compliment dels compromisos de la Serra com a Patrimoni Mundial.
-
Que ICOMOS alerti la UNESCO sobre el risc real de pèrdua dels valors que justificaren la declaració.
-
Que s’insti el Govern i el Consell de Mallorca a revertir la desregulació i restablir un marc de protecció ferm i coherent.
Les entitats indiquen que la carta oberta enviada a ICOMOS es pot consultar en línia
