Les cadenes privades de ràdio que emeten a Catalunya continuen lluny de complir l’emissió d’un 25 % de música cantada en català i la majoria són per sota fins i tot dels percentatges que havien sol·licitat al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) abans del darrer acord del CAC. En concret, una anàlisi en detall de Plataforma per la Llengua ha pogut constatar que ara per ara les cançons en català emeses suposen un 12,4 % del total de cançons, mentre que el temps d’emissió no arriba al 7,7 %. Això passa malgrat que el CAC va aprovar per unanimitat el novembre de 2024 posar fi a les pròrrogues i a les adequacions que des de fa vint anys han fet possible que les ràdios privades vulneressin l’obligació legal d’emetre el 25 % de la música cantada en català. L’entitat exigeix a les emissores que respectin la legalitat i els oients de música en català, i sol·licita una reunió amb el CAC per abordar el cas, i treballar plegats per aconseguir l’objectiu del 25 %.
En concret, l’estudi de Plataforma per la Llengua ha analitzat, entre març i juliol, la llengua de les cançons de 7 ràdios privades que emeten a Catalunya durant 147 hores en diferents franges del dia i en diferents moments de la setmana. Es tracta de Los40, Rock FM, Kiss FM, Cadena Dial, Los40 Classic, Cadena 100 i FlaixFM, ràdios que s’havien acollit a diferents adaptacions pactades amb el CAC per esquivar l’obligació legal general. Els resultats són clars: el temps d'emissió de música en català suposa, de mitjana, només el 7,7 %: del 4,1 % de Los40 Classic fins al 12,2 % de KissFM. En total, només són un 12,4 % del total de les cançons, i només un 40 % s'han emès senceres. A més, en algunes emissores les cançons en català només s’emeten en hores de molt baixa audiència. L'estudi s'ampliarà aviat amb l'anàlisi de la música d'altres ràdios privades.
Percentatges inferiors fins i tot als que van sol·licitar complir al CAC aquest 2025
La possibilitat d’acollir-se a les adaptacions específiques per esquivar l’obligació del 25 % de música en català va ser introduïda per primera vegada en l’Acord 118/2004 del CAC, perquè cada emissora pogués demanar la reducció del percentatge que considerés, sempre amb l’autorització del CAC. A partir del 2007, amb l'Acord 295/2007 del CAC, aquestes adaptacions específiques van passar a tenir una vigència de tres anys, prorrogables en finalitzar. A finals de 2024, va vèncer la darrera pròrroga, i les emissores haurien hagut de tornar a presentar peticions d’adaptació. Tanmateix, mitjançant l’Acord 104/2024, de 27 de novembre, el CAC va decidir posar fi a aquesta eina i va establir l’any 2025 com a període de transició per acostar-se progressivament al 25 % i l’1 de gener de 2026 com a data per eliminar definitivament les adaptacions.
Per a aquest 2025, el CAC permetia una darrera adaptació per a les ràdios, però revisada a l’alça per forçar a emetre més música en català. Així, en les darreres sol·licituds, per exemple, s’havien demanat i concedit adaptacions a un 2 % de música en català, un 7 %, un 12 %, un 12,5 % i un 20 %. Amb l'aplicació de la fórmula que proposava el CAC en l’Acord 104/2024 per al 2025, aquestes adaptacions van passar a ser entre un 13,5 % pels que solien demanar un 2 %, i, d'un 22,5 % per a aquells que solien demanar un 20 %.
La voluntat d’ajustar-se a norma, però, no va ser ben rebuda per les emissores, que es van mobilitzar contra l’obligació d’emetre el 25 % de la programació de música en català, presentant nombrosos recursos demanant la suspensió de l’acord. Les peticions van ser desestimades pel CAC durant el mes de gener de 2025, en tots els casos, “atès que no hi concorre cap circumstància que la fonamenti”. El Govern de la Generalitat de Catalunya va fer costat al CAC i el Departament de Política Lingüística va donar suport a l’eliminació de les exempcions i a fer complir la llei. El mes de maig d’enguany, el CAC va desestimar tots els recursos protestatius de reposició presentats com a resposta a la primera desestimació de suspensió de l’acord.
Malgrat tot, amb les dades a la mà, la majoria de les emissores analitzades no compleixen ni amb l’adequació que van sol·licitar al CAC. Només dues han superat el percentatge sol·licitat: Kiss FM i Flaix FM, malgrat que justament en aquest darrer cas és una de les emissores analitzada de menys música en català.
En hores vall i fragments més curts, si la música és en català
A través de les observacions, Plataforma per la Llengua ha detectat diverses pràctiques sistemàtiques que no mostren cap intenció de voler ajustar-se a la quota, cosa que mostra un menyspreu deliberat envers la música cantada en català i l’exigència del CAC. En aquest sentit, s’han observat casos d’emissores que només emeten música en català durant la matinada o a partir de certes hores de la nit que queden ja excloses de les franges de màxima audiència.
És pertinent recordar que durant tots aquests anys d’incompliment s’han adoptat diferents acords per facilitar la feina a les emissores i ajudar al compliment de les quotes. Per exemple, el 2004 s’aprovà una Instrucció General del CAC (Acord 118/2004), que establia diversos criteris per comptabilitzar la programació de la música en català: les cançons emeses entre les 7.00 h i les 12.00 h i entre les 18.00 h i les 20.00 h podien computar el doble per tractar-se, precisament, de franges considerades “de màxima audiència”.
Una altra de les pràctiques més habituals és la d’emetre les cançons cantades en català escurçades en fragments d’un o dos minuts, mentre que la immensa majoria de cançons cantades en la resta de llengües s’emeten senceres. Tornant a l’Acord 118/2004, l’article 10 sobre els criteris de còmput de la programació de la música cantada en català i aranès, establia que “es computen totes les peces musicals emeses de seixanta segons o més, dels quals la meitat, almenys, siguin cantats”. O, per exemple, que es computen com a catalanes les peces cantades “en dues o més llengües si la catalana ocupa, com a mínim, la meitat del temps total emès”.
Impacte sobre la indústria de la música en català
L’incompliment de la quota fixada durant tots aquests anys ha perjudicat la indústria musical que produeix música en català. En primer lloc, perquè les adequacions han repercutit en una manca de visibilitat i de difusió, però sobretot perquè han minvat els ingressos en concepte de drets de propietat intel·lectual i d’autor derivats de l’emissió d’aquestes cançons.
Cal recordar, també, que els criteris per acollir-se a aquestes adequacions es van establir fa prop de dues dècades. D’aleshores ençà, l’escena de la música cantada en català ha crescut tant en quantitat com en diversitat d’estils, una escena que s’hauria pogut beneficiar d’aquests ingressos en cas d’haver-los pogut generar.
