Com a president de la Federació Xarxa Vendrellenca, voldria compartir unes reflexions al voltant del Codi de Conducta i Bon Govern de l’Ajuntament del Vendrell, arran de la gestió opaca que s’està fent de l’afer de les factures vinculades al PSC.
Des del mes de novembre, quan es va fer públic aquest cas, hem pogut constatar com, lluny de donar explicacions sòlides i fonamentades, les representants del partit implicat han optat per esquivar responsabilitats i evitar qualsevol tipus de rendició de comptes. Paral·lelament, l’equip de govern ha rebutjat reiteradament la convocatòria de la Comissió de Seguiment del Codi de Conducta, espai previst per abordar situacions d’aquest tipus amb transparència i davant dels representants del poble.
És per això que, davant d’aquesta manca d’acció i de voluntat política per aclarir els fets, he decidit escriure aquest article per compartir la meva visió i traslladar-la a tothom qui hi estigui interessat.
El 17 de desembre de 2019, el ple municipal va aprovar definitivament el Codi de Conducta i Bon Govern, un reglament que havia de marcar les línies d’actuació ètica dels representants públics, fixant criteris per prevenir i corregir conductes impròpies. El pròleg d’aquest Codi és clar i contundent: “És voluntat de l’Ajuntament del Vendrell enfortir el seu compromís amb
l’adopció de mesures que millorin la confiança de totes les persones vers les institucions i els seus representants, i vetllar per garantir la integritat i ètica institucional”.
Quan llegim aquest text, resulta evident la contradicció entre aquestes paraules i l’actuació del govern municipal en aquest afer. Han estat ja tres les peticions formals per convocar la Comissió de Seguiment del Codi de Conducta per abordar el cas de les factures del PSC, sense cap resultat. La resposta de l’Ajuntament ha estat bloquejar l’accés a la documentació pública vinculada a aquest cas, incomplint el dret a la informació, i fins i tot plantejar possibles accions legals amb arguments febles, generant un clima d’opacitat i intimidació.
Aquesta actitud, més enllà de vulnerar el principi de transparència, envia un missatge de desconfiança a la ciutadania envers les institucions, i contribueix a erosionar el sistema democràtic. No és estrany, doncs, que alguns sectors, especialment entre el jovent, comencin a desconfiar de la democràcia i caiguin en discursos equivocats i perillosos que idealitzen sistemes autoritaris.
Més enllà del pròleg, i com a part activa en aquesta qüestió, vull denunciar la vulneració de l’article 4, apartat a) del Codi de Conducta, que estableix el compromís amb la legalitat i l’ètica institucional. Aquesta vulneració es concreta en la negativa a facilitar tota la informació
sol·licitada mitjançant una petició d’informació pública, així com en el fet que l’Ajuntament, a través del seu alcalde, trigués 89 dies a respondre la primera sol·licitud de convocatòria de la comissió amb un simple “acusem rebut”. Tampoc s’ha respost la segona petició, presentada el mes de maig, i ens hem vist forçats a presentar un tercer requeriment per exigir la seva convocatòria.
Davant aquesta situació, em dirigeixo públicament al senyor Kenneth Martínez Molina, alcalde del Vendrell i president de la Comissió de Seguiment del Codi de Conducta, perquè assumeixi la seva responsabilitat i convoqui de manera immediata aquesta comissió. Cal donar explicacions clares, traslladar tota la informació als representants del poble, i posar en marxa mecanismes de control eficaços per evitar que fets com els d’aquest cas, relacionats amb una despesa de 17.729,56 euros, tornin a repetir-se.
Voldria acabar aquestes línies adreçant-me a la ciutadania: no perdeu la fe en el sistema democràtic. Malgrat les imperfeccions i les zones fosques, disposem d’una eina poderosa: el vot. Cada quatre anys tenim l’oportunitat de canviar les coses i escollir nous representants, persones compromeses amb la transparència, amb la voluntat de donar la cara i de complir amb les normes. I recordeu equivocar-se és humà, però el que menteix, manipula, oculta informació i actua com si les institucions fossin seves, no mereix representar el poble.
Deia Abraham Lincoln al seu famós discurs de Gettysburg el 1863: “Un govern del poble, pel poble i per al poble”. Això és el que penso que necessitem, també, al Vendrell.
