“El consistori municipal és responsable de garantir el dret a la lliure expressió i a la manifestació dels seus veïns i veïnes, fonamentals en qualsevol societat democràtica. Tanmateix, el Govern de la ciutat ha demostrat haver pres una deriva autoritària alarmant, fent un ús repressiu d’eines administratives i d’actuacions del cos de la Guàrdia Urbana amb una clara intenció de silenciar la crítica, neutralitzar la protesta i limitar l’activitat de la dissidència política”. Així justifica la CUP de Reus la moció que defensarà al pròxim ple de divendres en què presenta tot un seguit de mesures per revertir “la bunquerització del govern del PSC-ERC-Ara davant de les crítiques polítiques”.
La regidora Aleida López exemplifica la “deriva autoritària” de l’Ajuntament de Reus amb tres casos. D’una banda, amb els escorcolls i identificacions que van patir a l’entrada del ple municipal les famílies afectades per la manca de places escolars públiques. Una pràctica que, recorda López, s’ha continuat donant en les següents convocatòries: “és del tot intolerable tenint en compte que la celebració dels plens és el moment en què els membres del consistori comuniquem de forma pública la feina que fem per tal que la ciutadania ens pugui fiscalitzar i pugui expressar-se, si cal, a la casa de tots”. D’altra banda, els cupaires denuncien el tracte que van rebre els joves de Força Catalana Antifeixista (FAC) que, durant la Festa Major de Sant Pere, van fer ús del seu dret a la llibertat d’expressió amb un gest simbòlic i pacífic com és el del desplegament d’estelades. “La reacció del cos policial va ser novament desproporcionada: la Guàrdia Urbana va identificar, retenir i intimidar els menors d’edat”, expressa la regidora. Finalment, denuncien la repressió aplicada Sindicat d’Habitatge de Reus respecte a una sèrie de sancions emparades en l’Ordenança de Civisme “malgrat tractar-se d’una situació de mobilització política”. La cupaire apunta que, “més enllà d’altres processos repressius que han patit aquestes persones per defensar el dret a l’habitatge digne, la Guàrdia Urbana de Reus va expedir multes de 200 € a 17 d’elles amb l’excusa d’incomplir l’Ordenança de Civisme per “no respectar el descans del veïnat””.
“No hi ha lliure expressió si es castiga econòmicament la dissidència política, igual que no hi ha convivència si s’expulsa les persones de casa seva”, sentència López que explica que per tot això la CUP planteja tot un seguit de mesures per garantir el dret a manifestació i protesta a la ciutat de Reus.D’una banda, la CUP insta a l’arxivament immediat de totes les sancions imposades per la Guàrdia Urbana a les persones que van participar en la protesta contra el desnonament del 18 de desembre de 2024; a més, demana revisar l’aplicació de la vigent Ordenança de Civisme per assegurar que no es faci una interpretació repressiva i redactar una nova Ordenança de Civisme de forma participativa, tenint en compte els agents de la ciutat que treballen per col·lectius vulnerables; centrats en la Guàrdia Urbana, la CUP proposa impulsar una revisió dels protocols interns de la Guàrdia Urbana, amb la participació de representants institucionals i socials, per tal que les seves actuacions es fonamentin en criteris de proporcionalitat, drets humans, i neutralitat política, prioritzant la mediació per davant de la repressió així com revisar els protocols d’actuació policial en l’espai públic durant actes simbòlics per tal de garantir que aquestes actuacions no derivin en intimidació ni vulneració de drets. Per últim, CUP insta a adquirir el compromís per part del consistori que no s’aplicarà cap normativa municipal de forma selectiva o arbitrària, ni es permetrà que cap cos policial actuï com a instrument de repressió o censura ideològica, reforçant així la confiança ciutadana en les institucions públics i així com als plens municipals siguin espais de participació ciutadana lliure i oberta, on es respecti el dret a la lliure expressió i protesta pacífica de totes les persones assistents, sense coercions ni requises preventives, i amb una presència policial mínima i no intimidatòria, d’acord amb els principis de proporcionalitat i respecte als drets fonamentals.
