L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha comparegut aquest dimarts davant la Comissió d’Investigació sobre la Infiltració de Policies dels Cossos de l’Estat en els Moviments Socials, Polítics i Populars dels Països Catalans i sobre Espionatge amb Programari Espia per part del Regne d’Espanya, denunciant les greus vulneracions de drets fonamentals comeses per l’Estat espanyol contra el moviment independentista català. Antoni Maria Gavarró, que ha comparegut en representació de l’ANC, ha qualificat les infiltracions policials encobertes i l’espionatge massiu amb programari com Pegasus i Candiru com a pràctiques “incompatibles amb els valors fundacionals de la Unió Europea”, vulnerant l’article 17 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Dret a la Privacitat.
Gavarró ha recordat que almenys 65 persones van ser víctimes d’espionatge il·legal entre 2015 i 2021, incloent-hi representants electes, activistes i familiars. Sis d’aquestes víctimes formaven part de l’ANC. A més, ha denunciat cinc casos d’infiltració policial en moviments socials catalans entre 2020 i 2022, alguns dels quals van incloure relacions personals amb activistes sense cap control judicial.
El representant de l’Assemblea ha reiterat el compromís de l’entitat en evidenciar internacionalment la vulneració de drets fonamentals de l’Estat espanyol. Conjuntament amb l’UNPO, l’Organització de Nacions i Pobles No Representats, l’Assemblea ha denunciat davant de diversos organismes i fòrums la manca de compliment d’Espanya de les recomanacions que va fer la comissió d’investigació de Pegasus, la comissió PEGA del Parlament Europeu, així com als relators de Nacions Unides, que el gener de 2023 van mostrar la seva preocupació pel Catalangate i van exigir explicacions a l’estat. En aquest sentit. L’ANC va enviar una nova denúncia a Relators de Nacions Unides, el juliol de 2024, denunciant les acusacions de terrorisme contra activistes catalans. L’octubre de 2024, es va denunciar la criminalització de l’independentisme català per part de l’estat espanyol, inclòs l’espionatge il·legítim, a l’informe que vam enviar a Nacions Unides en el marc de l’Examen Periòdic Universal d’Espanya. També es va enviar un informe al Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, per l’avaluació de la implementació del Pacte de Drets Civils i Polítics per part de l’estat espanyol.
Finalment, ha subratllat que totes aquestes pràctiques “vulneren drets garantits per la Carta de Drets Fonamentals de la UE, com la llibertat d’expressió, la intimitat, l’associació i la no discriminació per ideologia”. Per concloure, l’Assemblea ha reclamat mesures immediates:
• Control públic efectiu dels serveis d’intel·ligència.
• Prohibició legal d’infiltracions encobertes sense autorització judicial concreta.
• Investigació completa i moratòria sobre Pegasus i altres tecnologies d’espionatge.
• Establir un fons financer per tal que les víctimes puguin fer front a les despeses que suposen les investigacions dels seus telèfons. Com també un fons per dur a terme les querelles necessàries.
