Plataforma per la Llengua ha denuncia que el català està cada cop més arraconat a Castelldefels per culpa d'un ajuntament governat pel Partit Popular i SOM Castelldefels que frena la normalització de la llengua. L'entitat ha recollit diverses queixes, a través del seu grup local, que evidencien una situació de regressió lingüística greu, i exigeix al consistori que compleixi la normativa i vetlli pels drets lingüístics dels ciutadans. Ara, el català pateix vulneracions sistemàtiques en àmbits tan diversos com la cultura, l'esport, la sanitat, la retolació d'edificis públics i la comunicació institucional. L'actitud permissiva o directament hostil de l'Ajuntament de Castelldefels davant d'aquestes vulneracions ha afavorit un entorn institucional que invisibilitza el català.
Un dels fets més greus, i simbòlics, és el canvi unilateral de la versió en català d'una pel·lícula programada a dins del cicle de cinema d'estiu del barri de les Palmeres. A petició d'una sola persona, i amb el vistiplau del consistori, es va substituir la projecció en català per la versió en castellà. De les set pel·lícules programades, sis ja eren en castellà i només una en català, que finalment també es va acabar oferint en castellà. La decisió és un menyspreu als drets lingüístics dels espectadors i un exemple de com les institucions poden desprotegir el català davant pressions anecdòtiques.
Aquest fet, denunciat per una veïna de la ciutat, mostra fins a quin punt l'Ajuntament de Castelldefels és capaç de cedir davant d'actituds contràries a la normalització lingüística: una sola queixa va tenir més pes que la planificació cultural. Cal recordar que l'any 2021, gràcies a la pressió de Plataforma per la Llengua, ja es va aconseguir que aquest mateix cicle cinematogràfic incorporés pel·lícules en català per primera vegada després de 10 anys de programació exclusivament en castellà. Aquesta nova regressió suposa un pas enrere preocupant.
Doble discurs institucional: català en paper, castellà en veu
Mentre que les publicacions escrites del consistori, com el butlletí El Castell, fan servir el català de manera aparentment correcta, l'ús oral de la llengua és gairebé inexistent entre els representants municipals. Regidors i responsables polítics s'expressen habitualment en castellà, fins i tot en actes institucionals, fet que mostra una desconnexió total entre la formalitat administrativa i la comunicació real amb la ciutadania. Aquesta actitud transmet el missatge que el català és només un requisit formal, no pas una llengua d'ús quotidià. El discurs institucional oral és tan important com el comunicat per escrit, i cal que també es faci en la llengua pròpia del territori.
Retolació institucional amb predomini del castellà
La retolació d'edificis i equipaments municipals, com el Casal Rafael Casanova o l'edifici de la República, presenta greus irregularitats. Hi ha cartells només en castellà o amb combinacions desordenades d'idiomes, sovint amb la informació més destacada en castellà. El govern local ha decidit no actualitzar aquesta retolació, al·legant criteris econòmics, però d'aquesta manera incompleix la normativa que estableix el català com a llengua de les administracions públiques. La retolació és un element essencial per fer visible el català a l'espai públic. Mantenir rètols només en castellà envia un missatge clar: que el català no és prioritari.
El català, ignorat als centres esportius i sanitaris
Als centres esportius municipals, com el poliesportiu de Can Roca o les escoles de futbol per a infants i joves, les activitats es duen a terme predominantment en castellà. Aquest fet és especialment greu en entorns formatius, ja que transmet als joves que el català no forma part de la vida quotidiana.
A la sanitat pública, tot i no ser responsabilitat directa del consistori, la situació és igualment alarmant. Molts usuaris denuncien que no poden ser atesos en català i que han de repetir-se o canviar de llengua per ser compresos. A més, quan presenten una queixa en català, sovint reben la resposta en castellà. Aquesta manca de reciprocitat institucional vulnera els drets lingüístics i alimenta una sensació de marginació i invisibilitat. El consistori podria implicar-s'hi per capgirar la situació, però tampoc ho fa.
Declaracions de l'alcalde que qüestionen la voluntat política
L'alcalde Manuel Reyes, en una entrevista al programa Salvados al 2014, ja deixava clar el seu desinterès per la promoció del català. Afirmava que en algunes escoles "s'obliga" els nens a parlar català, una visió de la llengua pròpia més propera a la d'un obstacle que a la d'un element a preservar. Actualment, tot i mantenir una certa correcció formal per evitar denúncies, les seves paraules i actituds transmeten clarament una manca de voluntat política per preservar l'ús del català en l'àmbit municipal.
