Premi Àtila: Urbanisme en zones inundables a la consellera de Territori, Urbanisme i Transició ecològica, Silvia Paneque; l’Agència Catalana de l’Aigua i Ajuntaments diversos. Davant el risc demostrat d’urbanitzar en zones inundables, el nostre govern, la nostra flamant superconsellera de Territori passa de tot i segueix confiant en les mesures de mitigació i els informes de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que són paper mullat… mai millor dit.
Després de la DANA de València vam fer un requeriment ben clar de moratòria a tot urbanisme amb risc d’inundabilitat. Si passa una altra desgràcia, la senyora Paneque tindrà molt per lamentar en la seva pròpia pell, doncs ja té diversos requeriments al seu nom perquè deixi de destruir el territori. També el senyor director de l’ACA i alguns alcaldes/alcaldesses han de pensar-se bé si permeten urbanitzar allà on hi ha risc d’inundabilitat, també els hem adreçat peticions de moratòria a construir en zones inundables. Molts ni tan sols ens responen.
Des de la Generalitat es va prometre que al gener hi hauria llestos els nous mapes d’inundabilitat; que al febrer es faria la participació pública per actualitzar mapes d’inundabilitat actualitzats. Res d’això no està fet. És més, s’estan començant a executar plans urbanístics i infraestructures en base a informació desactualitzada sobre canvi climàtic, la qual cosa pot significar posar en perill a centenars de milers de persones a tot el país.
Pensem que cal emprar el principi de precaució, que hauria de ser bàsic en tot allò que tingui a veure amb la seguretat de les persones i la Vida. L’urbanisme que es va menjant i menjant terra fèrtil, terra que pot absorbir aigua i carboni; ciment i més ciment és, senzillament, cavar-nos la pròpia tomba.
Cavall d’Àtila: Permís per a destruir
Serveis d’Inspeccions de la Generalitat davant d’indústries contaminants i altres actuacions.
Depenent del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica a través de la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, des d’aquest organisme s’està permetent que indústries contaminants posin en perill el medi ambient i la salut sense control efectiu, així com que s’autoritzin obres i construccions que destrueixen el territori. La funció d’aquestes inspeccions haurien de ser protegir i prioritzar els interessos de tota la ciutadania, no els dels interessos privats.
Demanem més control de les autoritzacions ambientals que permeten el funcionament d’empreses altament contaminants, coordinació entre departaments, increment de personal a les Oficines de Gestió Ambiental Unificada territorials. Cal fer una Llei d’Avaluació Ambiental de Projectes i Estratègica per a plans i programes que estigui més ajustada i reculli l’estat actual de la ciència, que la jerarquia de mitigació sigui real. I que la compensació sigui real.
A cada punt del territori català hi ha diferents motius per a atorgar aquest premi. Per exemple:
- Al sud de Catalunya, el funcionament de l’empresa Kronospan Tortosa i l’ampliació del polígon CatSud impulsada per la mateixa.
Kronospan, és una empresa que fabrica conglomerats de fusta en què es fan servir compostos amb formaldehid i resines fenòliques. La manera de fer el conglomerat és cremant les fustes, suposadament netes de qualsevol altre component, a altres temperatures en unes calderes que emeten emissions a l’atmosfera com a conseqüència del propi procés industrial. El veïnat ha de respirar un fum negre que possiblement es produeix per la crema d’altres productes com plàstics. També s’emet un producte irritant que es creu que és formol molt contaminant. La fabrica treballa 24 hores diàries 365 dies l’any amb un soroll constant que impedeix dormir a més de 2 km de distància.
No hi ha constància de cap tipus de vigilància de les olors ni dels sorolls. Es desconeix si la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre controla els abocaments d’aigües. Estan acumulant residus de fusta sense separar ni aïllar-los del sol i es desconeix com es gestionen els residus perillosos. En concret no hi ha indicis de que s’estiguin duent a terme els suficients controls ambientals de l’autorització ambiental que permet el funcionament ambiental d’aquesta planta per part de l’administració competent.
El 5 de juny hi ha prevista una concentració a les 19h davant ajuntament de Tortosa.
- Al llarg del riu Besòs, pels successius accidents sense repercussions per als responsables.
Recordem que Ecologistes en Acció tenim una denúncia presentada a Fiscalia arrel de la fuita d’enormes quantitats d’amoníac i d’altres productes tòxics produïda el divendres 19 de juliol del 2024 al Besòs. Possible delicte de prevaricació per part d’autoritats i funcionaris de la Generalitat de Catalunya, ja que són els responsables de la inseguretat industrial que es viu a tota la zona.
Hem comprovat que les inspeccions que es fan a les empreses, moltes altament contaminants, són totalment insuficients i, sobretot, després no hi ha cap seguiment. Moltes surten negatives, amb deficiències que poden afectar la salut de les persones i del medi ambient, però ni se sancionen.
En aquella ocasió del 2024 vam dir prou, i vam demanar investigar les autoritats responsables, concretament el Director General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, el Responsable del Servei de Prevenció i Avaluació Ambiental d’Activitats, el Responsable del Servei d’Inspecció i Control Ambiental d’Activitats i el Conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
- A Pirineus, per la inacció de l’administració i el “passi de pilota” entre departaments, mentre la comarca veu créixer xalets en terrenys que no són urbanitzables i haurien de ser d’ús agrari. Els expedients s’eternitzen i les obres segueixen dempeus. Qui controla realment l’urbanisme a la zona?
El control depèn del mateix Ajuntament que permet les il·legalitats i se’n beneficien familiars dels que realitzen les obres i projectes. Parlem directament de Nepotisme i Caciquisme; a més d’una deriva judicialitzadora que assetja la societat civil que ha de fer aquest control. Ho denunciem a Cerdanya, i per extensió en molts indrets, on això passa.
El 31 de maig, les companyes de SOS Pirineus van organitzar un acte públic a l’Ateneu de Cerdanya per posar altaveu a la manca de transparència. Si les autoritats no ho fan, nosaltres sí, seguirem investigant. Al final sembla que sempre hem de ser la gent del carrer les que ens movem davant d’una injustícia i pagar els costos, tant de la butxaca com personals.
Accèssits per papers especialment patètics:
A l’Agència Catalana de Consum per la seva inacció i gansoneria respecte la publicitat il·lícita i enganyosa –el que es coneix com a greenwashing-. Hem de ser Ecologistes en Acció qui denunciem i estiguem alerta, perquè aquesta administració no actua. Per no fer, no ens dona ni resposta. Ni ens permet, ni tan sols, l’accés als expedients que hem denunciat.
Als partits polítics Junts i ERC pel seu paper penós en donar suport a VOX i PP per allargar la vida de les nuclears en la votació al Congreso de los Diputados quan la ciència, el sentit comú, inclús l’economia -els interessos de les empreses que van acordar-ho- porten al tancament. Per a qui volen governar? Amb qui s’alien? A qui estan beneficiant? El que està clar és que no miren per la ciutadania, ni les generacions futures. Sembla que busquin rascar morralla de les grans energètiques, potser alguna porta giratòria? I fer el fatxenda davant els grans poders fòssils.
Menció especial, extraordinària
Benjamin Netanyahu mereix que l’assenyalem com un dels grans destructors d’ecosistemes, humans, naturals. Un Premi Àtila li hagués quedat curt.
