“Entre aquests centres, ha denunciat Ariadna Moreno, membre de la CUP+GentxMollet, “es troba l’Hospital de Mollet i una llarga llista d’altres com, l’Hospital General de Vic, l’Hospital de Mataró, etc, que tenen un règim de concert amb el Departament de Salut per cobrir assistència sanitària pública als àmbits territorials, on el Servei Català de Salut, 35 anys després del seu naixement, no té centres públics per cobrir l’atenció sanitària de la població”.
La portaveu cupaire ha assenyalat que “la Llei de contractes del sector públic que va entrar en vigor el març de 2018 per a donar compliment a les directives comunitàries sobre contractació pública, invalida la possibilitat de contractar via concerts cap tipus de servei propi de la gestió pública” i ha recordat que “el sistema sanitari català s’ha fonamentat, en gran manera, en la concertació i la col·laboració publico-privada. Al portal de transparència del Servei Català de la Salut hi consten 55 contractes, 50 d’operatius, que costen més de 3.300 milions d’euros a les arques públiques i s’inclouen al sistema sanitari integral d’utilització pública, el SISCAT. Aquests concerts es van signar seguint la modalitat de contracte de gestió de serveis públics per la via de l’adjudicació directa i sense publicitat; però, amb el canvi legal, aquesta fórmula ha quedat suprimida”.
Moreno ha explicat que per aquest motiu “la CUP ha denunciat a Antifrau que el 65% dels contractes amb hospitals, com el de Mollet, van deixar de tenir vigència el 2021, però que continuen funcionant “de forma formalment fraudulenta" i ha alertat que “menys un, que caduca el 2036 i també podria resultar nul de dret per superar el màxim de 10 anys de durada, els vuit contractes legalment vigents expiren tots també a finals d’aquest any”.
La CUP+ GentxMollet, ha denunciat que els successius governs de la Generalitat “han passat de puntetes sobre aquesta irregularitat, demostrant la seva incapacitat d’endreçar aquesta qüestió i d’avançar en la seva obligació de dotar el territori d’una atenció sanitària hospitalària de gestió 100% pública”. A l’Administració sanitària “li ha estat molt més pràctic aquest sistema que gestionar els centres sanitaris de manera directa, perquè d’aquesta manera se’n despreocupa, no fiscalitza i li surt més barat a costa de mantenir baixes dotacions de recursos humans i condicions laborals precaritzades que repercuteixen en la qualitat assistencial. La caducitat dels concerts obre la porta a avançar cap a una sanitat de titularitat i gestió pública, com a única garantia d’oferir una sanitat de qualitat, atès que canvi de normativa implica que el model del SISCAT, articulat al voltant dels concerts amb actors privats, decau i s’ha de reestructurar”
“Si el Govern de la Generalitat no aposta decididament per la gestió directa i segueix mirant cap a una altra banda, obviant les previsions necessàries, s’aboca al país a que les grans companyies privades de sanitat, les grans asseguradores i, fins i tot, fons d’inversió que veuen aquest servei públic com un negoci, s’acabin quedant amb el control i la gestió de la nostra sanitat” han conclòs els cupaires.
