La vigília de la votació del Reial decret llei 4/2025 sobre mesures urgents de resposta a l'amenaça aranzelària, aprovat pel Govern espanyol a l'abril, i on el Partit Popular ha condicionat el vot a la modificació del calendari nuclear, el moviment ecologista qüestiona l'intent interessat del PP de desviar l'atenció proposant l'extensió de la vida i els riscos que comporta, sobre tota la ciutadania. En el context de l'apagada, el MIA assenyala la urgència de tenir un sistema elèctric renovable per combatre el canvi climàtic i la necessitat de prendre mesures per adaptar i millorar el sistema elèctric, de manera que es pugui passar pàgina del vell sistema basat en combustibles fòssils i nuclear. Les energies renovables són l'única garantia de futur segur, net i pròsper.
El Partit Popular està actuant al servei de la indústria nuclear que considera, sense cap fonament, imprescindible per garantir el subministrament elèctric, tenir sobirania energètica, reduir emissions de gasos d'efecte hivernacle i mantenir el lideratge en la tecnologia nuclear. En paraules del MIA, és una proposició de llei que “segurament no tingui recorregut, però si és un avenç de la seva política energètica, és lamentable, perquè no té en compte la situació del sistema elèctric actual”.
"Lamentem que el president en la seva intervenció d'ahir, també al Congrés, obri la porta a pactar un nou calendari de tancament nuclear, considerem imprescindible que les condicions per a una hipotètica extensió de vida garanteixin la màxima seguretat nuclear, l'estabilitat de la xarxa i que els costos de l'allargament els paguin les empreses propietàries. Des del Moviment Ibèric Antinuclear considerem que en aquests tres aspectes estem davant d'un tipus d'energia que perd clarament. “L'energia nuclear és un llast per a l'estabilitat a la xarxa i no treballa bé amb l'energia renovable. Tampoc no proporciona seguretat ni energia barata, per la qual cosa seguim exigint el seu tancament”, ha destacat Cristina Rois, portaveu del MIA.
L'energia nuclear no trobarà el seu lloc com a reserva per a les energies renovables a causa de la seva manca de flexibilitat i lentitud de resposta. Les centrals nuclears espanyoles no van ser dissenyades per reduir la potència per sota del 70% ni per fer-ho ràpidament. Malgrat això, la de Trillo ,va funcionar durant 31 dies al 61%. Això és nou i podria tenir un impacte en el nucli i alguns components de les centrals, que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha decidit que cal avaluar i autoritzar. El que fan les centrals nuclears, és treure part de la producció d'energia renovable de la xarxa, ja que no poden reduir la seva potència de manera ràpida i segura. Tot això, segons el MIA, demostra la difícil convivència i la manca de complementarietat entre l'energia nuclear i les renovables.
El problema que afronta el sector nuclear és que la seva electricitat és més cara de produir que l'electricitat generada amb tecnologies renovables. Aquesta és una competència que cada cop augmenta més. El 2024, ja representaven el 56% de tot el consum d'electricitat a Espanya. Ja hi ha més producció d'energia eòlica que d'energia nuclear. Quan les centrals elèctriques de gas més cares no són necessàries per satisfer la demanda, el preu de l'electricitat al mercat majorista cau en picat. I l'energia nuclear no pot cobrir els costos del seu combustible. És per això que el 2024 han aturat 16 dies a Almaraz I i 26 dies a Cofrents per no entrar en pèrdues, una situació que empitjora el 2025.
No hi ha garantia de subministrament ni sobirania energètica quan s’és completament dependent de la importació de combustible nuclear. En la seva proposta, el PP sembla voler oblidar que Espanya no només depèn del mineral d'urani (que es va explotar al país però ja s'ha esgotat): també depèn dels pocs països que fan els complexos processos de conversió i enriquiment de l'urani, on la Rússia de Putin controla un 28% dels serveis de conversió i el 40% del d’enriquiment L'empresa estatal ENUSA fabrica els elements combustibles que carreguen les nuclears espanyoles amb urani del Kazakhstan (66%), Uzbekistan (11%), Namíbia (9,7%), Rússia (6,3%), Níger (3,4%), Canadà (3%) i Sud-àfrica (0,9%). És a dir, el 83% de l'òrbita russa, el 14% d'Àfrica i només el 3% del Canadà. La mateixa ENUSA considera, a més, que els preus de l'urani van començar una forta pujada a partir del 2022 i que continuarà almenys fins al final de la guerra d'Ucraïna.
El PP reclama neutralitat tecnològica, com si totes les formes de producció presentessin els mateixos avantatges i problemes. Si es tracta de sobirania energètica i de seguretat de subministrament, les energies renovables, juntament amb l'emmagatzematge, són les úniques que no requereixen importar combustible i són controlables. No hi ha neutralitat en el risc d’accident associat a les centrals nuclears, cosa que la proposició del PP també prefereix oblidar. L'allargament del funcionament de les centrals més enllà dels 40 anys suposa acceptar una situació de risc creixent, que exigeix més vigilància de l'entitat reguladora i demana inversions milionàries de les empreses propietàries. Tot i que no hi ha informació sobre l'abast d'aquests costos a Espanya, se sap que la prolongació de 10 anys de dos reactors belgues, Doel-4 i Tihange-3, de potència equiparable a Almaraz, costarà fins a 2.500 milions d'euros. Per posar un referent més proper, la renovació de Garoña (menys de la meitat de potent que Almaraz) implicava la inversió de més de 200 milions d’euros.
Un funcionament nuclear més gran implica més residus radioactius. Per exemple, una dècada més de funcionament dels set reactors afegirà 1.230 tones d'urani més i 87 contenidors més als residus d'alta activitat que caldrà gestionar amb el pla de tancament. Almaraz I augmentaria en 13 contenidors el combustible gastat que s'acumularà a l'ATI (Magatzem Temporal Individualitzat). Això augmenta el cost de la gestió de residus sense que es pugui compensar amb la producció d'electricitat nuclear, llevat que pugés la taxa sobre la producció elèctrica de les nuclears, l'anomenada taxa Enresa (just al contrari del que demanen les elèctriques, que és rebaixar aquesta taxa). Les nuclears també emeten CO2. Tots els processos per disposar d'una pastilla d'urani (de la mineria a l'enriquiment en urani-235 i els transports) requereixen l'ús de combustibles fòssils, més la construcció, la clausura de la central i el tractament dels residus radioactius. Aquestes emissions es xifren en 66 grCO2e/KWh, aproximadament un 15% de les centrals de gas en cicle combinat de la mateixa potència, però un 600% superiors a les de l'eòlica.
