Una gran exaltació popular va recórrer els pobles i ciutats dels Països Catalans i també a Espanya, i a moltes indrets s'hi va proclamar la república, amb noves esperances per a l'avenir.
Francesc Macià amb aquesta declaració era fidel a la seva trajectòria política, que neix amb la fundació d’Estat Català (EC) el 1922, els Fets de Prats de Molló 1926, i l’aprovació de la Constitució Provisional de la República Catalana (l’Havana1928), la gran desconeguda de la nostra història.
Diuen les hemeroteques que aquell 14 d’abril, a Barcelona, uns manifestants que pujaven Rambla amunt cridaven: Visca Macià, mori Cambó ! S’havia produït un canvi de cicle polític en el nacionalisme català que durant 30 anys, des de la fundació de la Lliga Regionalista (1901), fins a la proclamació de la República catalana 1931, havia estat controlat per la dreta catalana al servei dels seus interessos de classe, passava a ésser dirigit per sectors de la petita i mitjana burgesia.
També cal recordar que, la proclamació de la República Catalana del 1931 té dos precedents: el president de la Generalitat de Catalunya, Pau Claris, el 1641, en el marc de la Guerra dels Segadors (1640-1652); i els intents repetits de proclamar l'estat català, el 1873, en temps de la Primera República.
El 1934 Lluís Companys, successor de Francesc Macià al davant de la Generalitat de Catalunya, va proclamar l'Estat Català de la República Federal Espanyola, en un acte contra la deriva conservadora que havia pres el règim republicà espanyol. El fet va originar el moviment revolucionari del Sis d'Octubre, que es va resoldre amb l'empresonament de tot el govern de la Generalitat. Seguint aquest fil, també cal recordar la proclamació del passat 27 d'octubre de 2017, implimentant el mandat del referèndum del 1r d'octubre d'aquell any.
