Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Simbologia franquista
L’Ajuntament de Girona retirarà les plaques franquistes dels edificis privats a la tardor

Si encara no ho han fet de forma voluntària després d'enviar les comunicacions oportunes a les comunitats de propietaris.

28/08/2024 Drets i Llibertats
L’Alcalde de Girona, Lluc Salellas, confia que "una bona colla" de comunitats de propietaris les haurà retirat, tot i que tenen marge fins la tardor. Diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò de les declaracions de l’Alcalde sobre aquesta qüestió.

En els darrers anys, l'Ajuntament de Girona ha impulsat diverses iniciatives amb l'objectiu de recuperar la dignitat i la memòria de les víctimes de la dictadura i la repressió franquista. Algunes d'aquestes accions han estat la retirada de les àguiles franquistes del pont de l'Aigua o el canvi de denominacions amb motius franquistes.

A la ciutat, però, encara hi ha simbologia feixista, bona part en edificis privats. Per això, i després de completar el cens municipal, al maig el consistori va demanar la col·laboració ciutadana per treure les plaques -sobretots amb insígnies de la Falange- de les propietats. L'Ajuntament va enviar un total de 128 notificacions als titulars de les propietats, ja fossin particulars o institucions, recordant que la llei de memòria democràtica obliga a retirar-los o a eliminar-los.

Valora
Rànquings
  1. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  2. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  3. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  4. Garzón es presenta com a víctima a TV3 i dona lliçons de democràcia
  5. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  6. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  7. 13 anys sense en Toni Lecha
  8. Cinquanta anys després de la mort de mossèn Armengou, Reeixida, l’Ajuntament de Berga, el Casal Panxo i l’ANC homenatjaran la seva figura
  9. Sis mesos després, el cas de les Festes de Tardor torna al carrer: nova concentració per exigir responsabilitats polítiques
  10. L'aplec del Canigó, la primera cita per a la regeneració de la Flama
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid