Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Llibres
Es publica un estudi sobre "Humbert Pardellans (1914-1968)", intel·lectual que formà part d'Estat Català i del FNC

L’editorial Punctum ha publicat aquest llibre de Xavier Vall i Solaz, professor de literatura de la UAB, sobre aquest oblidat escriptor i activista: "Humbert Pardellans (1914-1968). Del vitalisme relativista a l’existencialisme neorealista", que es pot descarregar gratuïtament en PDF

15/06/2024 Lletres

Amb el suport del projecte "Invisible Knowledge: The Politics of Censorship, and Science Popularization (1940-1990)" i adscrit al Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània (GELCC), l’editorial Punctum ha publicat un llibre de Xavier Vall, professor del Departament de Filologia Catalana de la UAB, sobre Humbert Pardellans (1914-1968), amb el subtítol "Del vitalisme relativista a l’existencialisme neorealista."

Pardellans fou un activista compromès del moviment independentista dels anys 30, 40 i 50, i participà en la xarxa d'espionatge a favor dels aliats del FNC. Escriví (i dirigí) a nombroses publicacions des de l'exili, especialment de resistència cultural i de debat.

 

Humbert Pardellans i Sala, va néixer a Sitges el 1914, però es va criar a Vilanova i la Geltrú, on, ajudant el pare adoptiu, va fer de fotògraf. Aquest ofici en va afavorir la plasticitat de l’obra literària.

Tot i haver-se vinculat a l’anarquisme, es va afiliar a Estat Català i, lluitant en les seves milícies des del Desembarcament de Mallorca, va esdevenir oficial. Capturat al final de la Guerra Civil, va ser reclòs, entre altres centres, al camp de concentració de Sant Marcos (Lleó) i a les presons barcelonines de Sant Elies i la Model. En ser alliberat, va participar en la lluita clandestina en el Front Nacional de Catalunya, a conseqüència de la qual es va haver de refugiar a París.

En aquesta ciutat, va fer de professor de llengua i literatura castellanes al Lycée Carnot i a l’École Berlitz, va divulgar aquestes matèries en diverses publicacions, va ser un dels principals redactors d’Estat Català, va dirigir Recull Literari, va col·laborar en altres revistes (algunes sud-americanes) i va projectar col·leccions de diversos gèneres. Establert a Portvendres des del 1965, va treballar per a editorials barcelonines com a traductor i corrector. A més de conrear ocasionalment el teatre i la poesia, va escriure articles sobre variades matèries i narracions en què va aplicar les seves teories sobre el simbolisme fenomenològic: Dotze hores (1955), aplec de relats cosmopolites, i «Proposició per a un conte o una novel·la» (1956). Es va formar en el vitalisme relativista dels anys trenta, que a la postguerra va assimilar a l’existencialisme, expressant-lo de manera, en part, neorealista. En el curs d’un dels nombrosos viatges arreu del món, va morir a Jaca el 1968, a causa d’un accident automobilístic.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid