Una vegada passats els actes i manifestacions del Primer de Maig, i sense l’apassionament que es pot generar als mítings i declaracions sindicals i polítiques, convé reflexionar sobre la realitat social que patim i les previsibles tendències. Intentarem fer-ho partint de dades que hom pot considerar «neutrals» o comunament acceptables des de les quals es pot fer el debat dialèctic entre interessos que necessàriament són contraposats.
El darrer informe presentat per EAPN (en les sigles en anglès), Xarxa Europea de lluita contra la pobresa i l’exclusió social de febrer del 2024, «L’estat de la pobresa 2024» (febrer 2024) apunta que la taxa de risc de pobresa i exclusió social AROPE a l’estat espanyol afecta el 26,5% de la població, és a dir 12,7 milions de persones. Aquest indicador és la suma de la població en risc de pobresa, la població en privació material severa (PMS) i la baixa intensitat d’ocupació a les llars (BITH). Es pot veure l’informe complet: Estado de la Pobreza en España 2024. Avance de Resultados – EAPN España.
Cal assenyalar que aquesta taxa de l’estat espanyol té diferències entre homes (25,5%) i dones (27,5%). És important saber que des del 2022, i en contrast amb les xifres mil milionàries de guanys de la banca i les grans empreses, la xifra de persones en situació de pobresa i exclusió ha augmentat en 400.000 persones.
També apareixen importants diferències entre els territoris, i pel que fa al País Valencià la taxa de pobresa i exclusió és del 29,6% dels valencians i valencianes, més de tres punts per damunt de la mitjana espanyola.
Per altra banda, la taxa de població que es troba en risc de pobresa (persones que tenen ingressos per davall del que es considera la mitjana) és del 20,2% i afecta 9,7 milions de persones. Una vegada més la taxa de les dones (20,8%) és superior a la dels homes (19,5%). I també en aquest apartat al País Valencià tenim xifres superiors (24,3%) pel que fa a les valencianes i els valencians en risc de pobresa.
Un altre indicador com la carència material i social severa s’incrementa fins al 9% de la població, és a dir, 4,3 milions de persones que no poden satisfer una sèrie de necessitats com ara:
- 20,7% de la població de l’estat espanyol no poden mantenir la llar a una temperatura adequada (22,8% en el cas de les valencianes i els valencians).
- 6,4% no poden permetre’s un menjar de carn, pollastre o peix cada dos dies (6,6% al País Valencià).
- 37,1% no pot fer front a despeses imprevistes (38,7% en el cas de la població del País Valencià).
- 33,1% no pot anar de vacances ni tan sols una setmana a l’any (36,9% de la població del País Valencià).
- 5,2% no poden tenir automòbil (el 4,7% dels valencians i les valencianes).
Si les taxes relatives a la carència material i social severa són escandaloses en l’àmbit estatal, que és la quarta economia de la UE, en el cas del País Valencià s’agreugen en la majoria dels ítems, degut al fet que la nostra economia funciona de manera subsidiària i depenent de l’estatal, al fet que fa molts anys que rep menys inversions públiques que la mitjana de l’estat, i al fet que les nostres administracions pateixen un alt grau d’infrafinançament, com es va reconèixer quan es van publicar les balances fiscals l’any 2007.
Les persones que tenen dificultats per a arribar a final de mes són el 48,5% de la població de l’estat espanyol, sobretot persones majors de 65 anys. Aquesta xifra puja fins al 51,2% al nostre territori.
Pel que fa a la renda mitjana anual per persona a l’estat espanyol es situa en 14.082 euros, mentre que la del País Valencià és de 12.805 euros. L’informe assenyala com a comunitats amb la renda més elevada el País Basc i la Comunitat Foral de Navarra (les dues comunitats amb règim fiscal propi) i la Comunitat de Madrid (que ha utilitzat el rol de la capitalitat política i tenir la seu de la majoria de les institucions estatals per a convertir-se també en la capital econòmica estatal). Així mateix, les rendes més baixes són les de Múrcia, Extremadura i Andalusia.
És significatiu el desequilibri arreu de tot l’estat espanyol segons l’informe: el 20% més ric de la població ingressa 5,5 vegades més que allò que ingressen el 20% de la població més pobra.
Podríem dir que, al contrari del que assenyalen algunes enquestes d’opinió, de metodologia qüestionable, i les diverses publicitats turístiques interessades, que ens assenyalen com un Estat i un País Valencià amb les més altes quotes de benestar i felicitat, l’indicador AROPE (At risk of poverty and/or exclusion) fet servir per la UE per avaluar el grau de compliment dels objectius d’inclusió social proposats a l’Estratègia EU2030, ens està indicant que existeixen importantíssims sectors de la població empobrits o greument empobrits, que gairebé la meitat (més de la meitat al PV) de la població tenen serioses dificultats per arribar a final de mes i que la bretxa entre la minoria enriquida i la majoria de la població no només no s’acurta sinó que tendeix a créixer.
Una explicació versemblant del cas del País Valencià, on la majoria dels ítems són pitjor respecte a la mitjana estatal, pot raure en la mancança d’una veritable autonomia política i en el fet que la majoria de les decisions estratègiques en l’àmbit econòmic es prenen en el llunyà Madrid.
Crec que es fa evident que, a més d’altres qüestions, necessitem una veritable estratègia contra la pobresa, pensada per al País Valencià i des del País Valencià.
