L'inici d'una demanda col·lectiva contra el Departament d'Educació amb l'acompanyament del bufet d'Advocats i Advocades del Col·lectiu Ronda, on de moment ja s'hi han sumant desenes de docents del país. El lliurament per registre d'una carta dirigida a la consellera Anna Simó exposant la greu problemàtica que fa més d'una dècada que arrosseguen.
L'inici de converses amb diferents forces polítiques per exposar les reivindicacions de la plataforma.
L’educació pública catalana ha patit uns processos privatitzadors que s’han materialitzat en retallades asfixiants i un infrafinançament crònic, provocant el deteriorament de les condicions materials a les aules: augment de ràtios, deteriorament de les instal·lacions, manca de recursos humans i materials, sobrecàrrega de feina i burocràcia, pèrdua de democràcia als centres i inestabilitat laboral, agreujant la situació unes retallades salarials que, com a col·lectiu docent, ens han situat a la cua salarial de l’estat espanyol, sent Catalunya la segona zona més cara on viure.
Apel·len al compromís i responsabilitat política que hauria de tenir el nostre país, demanem retornar a la via política per tancar la carpeta de les retallades amb la seva TOTAL reversió, incloent-hi el reconeixement del deute salarial i un calendari de retorn garantit. Només amb la reversió total de les retallades podrem iniciar un camí nou per millorar l'educació pública del país.
La Plataforma Deute Estadis Docents (@Deute_Estadis) neix a inicis de febrer de 2024 després d’un tancament en fals de la negociació per la reversió de retallades a l'educació pública, amb una signatura d’acord entre els sindicats CCOO, UGT i el Departament d'Educació, que avui és paper mullat amb la caiguda dels pressupostos i el nou cicle electoral, acabant així amb la via política de la negociació col·lectiva pel reconeixement del deute adquirit amb la retallada del sexenni i la planificació del seu retorn, una retallada salarial que significat un deute milers d’euros per part de l'administració i un dels factors principals en la pèrdua de poder adquisitiu del nostre col·lectiu, que des de 2009 ja arriba a més del 20%.
