I ho fan també, per denunciar la situació lamentable de moltes d’aquestes fonts; durant tants anys contaminades, i ara també eixutes.
Els resultats del mostreig d’aquest 2024, manifesten que són molt preocupants: més de la meitat de les fonts han deixat de rajar, concretament un 52% de les fonts, una dada que ha anat creixent progressivament els últims tres anys. L’any passat un 42% de les fonts no rajaven i en fa dos, eren un 33%.
Aquest any, de les 170 fonts mostrejades només 81 fonts rajaven, són aquestes les que hem pogut mostrejar. Un 41% d’aquestes estan contaminades, el mateix percentatge que l’any passat. La mitjana de nitrats d’aquestes fonts que ragen és de 58 mg/L de nitrats front dels 56,1 mg/L de l’any passat. Per tant, seguim amb uns valors superiors al llindar de contaminació fixat per l’OMS, que és de 50 mg/L.
Pel que fa a les tres fonts més contaminades, la font de Gallisans de Santa Cecília de Voltregà repeteix la primera posició amb 511,2 mg/L de nitrats, més de 10 vegades el llindar de contaminació. Al top 3 hi segueix havent la font Salada de Gurb amb 215,4 mg/L i la font del Raig de Torelló amb 192,4 mg/L, les mateixes fonts que l’any pas.
Apunten que la sequera ha posat al descobert el segrest de l'aigua per part de l'agroindústria del porc
La ramaderia intensiva del porcí ha contaminat bona part dels aqüífers de Catalunya. Osona i el Lluçanès, s’han convertit en la zona 0 de contaminació per nitrats d’origen ramader. És un fet incontestable i reconegut per tothom; malgrat que cap administració hagi pogut o volgut solucionar-ho. Aquesta contaminació ha inutilitzat una gran quantitat de pous, i ha fet que molts municipis hagin hagut de buscar alternatives, altres fonts d’aigua. A Osona, això ha significat connectar-se al Ter, fer potabilitzadores i quilòmetres de canonades. Tot pagat amb diners públics.
Al mateix temps, aquesta agroindústria del porc, sí que ha seguit fent servir els pous i aqüífers per abeurar porcs i netejar granges; o per fer funcionar escorxadors. Primer contaminen els aqüífers, i després se’n queden l’aigua. Un negoci rodó!
Denunciem que l’aigua que no raja en moltes fonts i rieres, sí que està rajant en granges i totes aquestes grans corporacions. Evidentment que la sequera agreuja la situació, però també fa evident el robatori de l’aigua per part d’algunes empreses, sobretot de l’agroindústria del porc. Si les fonts i rieres no baixen, no és només per la sequera, també és perquè algú se l’emporta.
Aquest model econòmic, desmesuradament centrat en el porc, ha significat una aposta pel treball precari; ha fet augmentar les desigualtats en els nostres barris; ha acabat pràcticament amb la pagesia; i contribueix enormement a la contaminació atmosfèrica local, i al canvi climàtic global. A més, ens ha deixat els aqüífers buits i contaminats! Aquesta és la realitat que hem trobat en el mostreig de les fonts d’enguany.
Demanen una reducció i reconversió sel sector porcí
Si es vol abordar seriosament el problema de l’aigua a Catalunya cal repensar el model porcí català. Més encara en comarques com Osona i el Lluçanès, on el sector del porc està encara més sobredimensionat. Per això, des del Grup de Defensa del Ter, veiem imprescindible:
1. Redactar i implementar un Pla estratègic de reducció del número d’animals fins a un 50% el 2030, per tal d’assolir un llindar sostenible des del punt de vista climàtic, ambiental, social i de salut. Alhora, també cal limitar i reduir la capacitat dels escorxadors actuals, molt sobredimensionats a les possibilitats i necessitats de la comarca.
2. Implementar una estratègia de reconversió del sector porcí industrial a Catalunya, que inclogui ajuts, suport i acompanyament a la pagesia familiar cap a sistemes productius ramaders agroecològics i sostenibles. Cal tornar a dimensionar les activitats ramaderes, a la mida de les finques agràries. Sobren porcs, però falten pagesos.
3. Elaborar, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, un pla de control i recuperació dels aqüífers contaminats per nitrats, finançat pel sector porcí; així com un registre exhaustiu dels pous i captacions existents, per tal de tenir control en l’explotació d’aquests aqüífers.
