Les terres valencianes excel·liren en franquícies i eren tingudes en la Confederació per terres de llibertat.
Ara el País Valencià es troba davant una nova oportunitat històrica. Pot tornar a ser terra de llibertat. Però té un gran problema que ho impedeix. Les forces polítiques valencianes són dividides en tres blocs. Els hereus del sistema passat que tracten desesperadament d'aïllar el país sota capa de folklorisme per després reconduir-lo al centralisme espanyol de sempre. Es el feixisme emmascarat que anomenen «bunker-barraqueta».
El segon bloc el formen forces polítiques parlamentàries importants que dubten, que són immerses en la indecisió, que amb aquesta actitud confonen el poble i poden arribar a frustrar l'actual oportunitat històrica.
El tercer bloc el formen els valencians senzills i clars que diuen que el País Valencià és un país amb una llarga tradició d'autogovern i que forma part de la nació que en diem Països Catalans, amb plena sobirania, dret a l'autodeterminació i, per tant, dret a constituir-se en un Estat. No serà, evidentment, un Estat centralista sinó un Estat d'Estats, com fou antigament; orgullós de la pluralitat interna dels diferents països que el componen. Una superestructura senzilla mínima, equivalent a la Corona inaugurada pel rei Jaume, amb unes estructures de cada país fortes, com foren les antigues Generalitats amb poder legislatiu, judicial i executiu propis, sense imposició de ningú sobre ningú.
Els opressors de mentalitat no catalana ens volen espantar amb fantasmes, inventats per ells, d'una possible opressió interior. Llops amb pells d'ovella. No els fem cas. Si d'alguna cosa s'ha d'acusar els catalans del Principat és d'una solemne despreocupació del País Valencià i de les Illes.
Cal refer en llibertat i amb decisió allò que féu el rei En Jaume.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina
