Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Moviment nacional català

Article de Lluís M. Xirinacs publicat al diari AVUI l'11 de setembre de 1978, a la secció "Al servei d'aquest poble"

11/09/2023 El fil roig
Fins a avui, en aquesta columna, he anat explicant què era un moviment, un moviment popular, un moviment nacional. He marcat la diferència i relacions entre els moviments i els partits, entre el poder popular i el poder polític.

Avui és el primer Onze de Setembre en llibertat. Hem triat nosaltres el lloc de concentració. L'estàtua de Casanova torna a dreçar-se en el seu lloc. L'ajuntament i les forces d'ordre serveixen el desig del poble. El retorn de la Generalitat és a punt.

Avui, dia de la més gran mobilització del nostre poble, és un dia adient per a anunciar als quatre vents que el Principat de Catalunya ha estat animat des de sempre per un moviment nacional català, potser de vegades informal i inconscient, i que, des d'ara, cal que es formalitzi i es faci ben conscient. És un moviment doble de lluita per les nostres llibertats i de llur defensa, i d'exercici i celebració de la nostra vitalitat com a catalans.

Aquest moviment pacífic i respectuós dels altres pobles es nodreix de l'exuberant associacionisme català dedicat, de sempre, a les més variades activitats. I té, com a fil conductor, les revoltes contra Felip V i contra les mesures uniformistes borbòniques, el moviment de la Renaixença industrial, comercial i literària de la primera meitat del segle XIX, la signatura del pacte del Tortosa el 1868, el federalisme català, la celebració dels congressos catalanistes el 1880 i el 1883, les Bases de Manresa i la Unió Catalanista el 1892, el Moviment de Solidaritat Catalana el 1906, la Mancomunitat de Catalunya el 1914, el Pacte de la Triple Aliança entre catalans, bascs i gallecs el 1923, el Pacte de Sant Sebastià el 1930, la Generalitat de Catalunya i l'Estatut el 1931 i el 1932. I, després de la guerra, el lent, però constant redreçament col·lectiu, que començà a surar a nivell conjunt els anys seixanta amb la Comunitat Catalana i el «fer país» de Jordi Pujol, i que els anys setanta arribà a la creació de l'Assemblea de Catalunya amb totes les assemblees de comarca, municipi o barri, i totes les associacions culturals, laborals, de veïns, etc., que hi enviaven delegació.

La gran corda de l'associacionisme català és formada per milers de fils reunits en cordills, que junts constitueixen el moviment nacional català, el qual fa possible avui la mobilització més gran de la història de Catalunya, l'acció d'unitat més convincent de la voluntat d'existència d'un poble davant tots els pobles del món.

En ocasió d'aquest fet transcendental demano a tots els catalans responsables que no vulguin dissoldre aquesta gran corda, sinó que vulguin continuar trenant-la endavant amb tot coneixement i responsabilitat. I que l'assemblea popular de Catalunya esdevingui el cap d'aquest moviment nacional català acceptat i sostingut per tots.

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina

Valora
Rànquings
  1. Fem pinya -tothom, tothom i tothom- amb l'ANC !!
  2. Ha mort l'Encarna Jordan, veterana independentista
  3. Comunicat de la CACG en relació a la manifestació d'ahir a Lloret de Mar
  4. Esther Lucea: "...experimentem una mena de sensació profètica malastruga, com si els nostres germans del nord exercissin de viatgers del temps per advertir-nos de quin pot ser el futur de la llengua catalana"
  5. La CACG es manifesta a Lloret contra la presència dels Borbons i l'entrega dels premis Princesa de Girona
  6. Escola de Formació Toni Villaescusa (1984-2024)
  7. 7 diputats de formacions independentistes de Còrcega, Polinèsia, Bretanya, Nova Caledònia i Euskal Herria al Parlament francès
  8. “Sense independència Catalunya no té projecte de futur possible”
  9. La CACG crida a participar a la manifestació del dia 10 a Lloret de Mar des de l'indret on es reuniran els Borbons
  10. Edicions del 1979 anuncia "Diccionari del fet i la qüestió nacionals" de Ferran Lopescu
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid