Avui és el primer Onze de Setembre en llibertat. Hem triat nosaltres el lloc de concentració. L'estàtua de Casanova torna a dreçar-se en el seu lloc. L'ajuntament i les forces d'ordre serveixen el desig del poble. El retorn de la Generalitat és a punt.
Avui, dia de la més gran mobilització del nostre poble, és un dia adient per a anunciar als quatre vents que el Principat de Catalunya ha estat animat des de sempre per un moviment nacional català, potser de vegades informal i inconscient, i que, des d'ara, cal que es formalitzi i es faci ben conscient. És un moviment doble de lluita per les nostres llibertats i de llur defensa, i d'exercici i celebració de la nostra vitalitat com a catalans.
Aquest moviment pacífic i respectuós dels altres pobles es nodreix de l'exuberant associacionisme català dedicat, de sempre, a les més variades activitats. I té, com a fil conductor, les revoltes contra Felip V i contra les mesures uniformistes borbòniques, el moviment de la Renaixença industrial, comercial i literària de la primera meitat del segle XIX, la signatura del pacte del Tortosa el 1868, el federalisme català, la celebració dels congressos catalanistes el 1880 i el 1883, les Bases de Manresa i la Unió Catalanista el 1892, el Moviment de Solidaritat Catalana el 1906, la Mancomunitat de Catalunya el 1914, el Pacte de la Triple Aliança entre catalans, bascs i gallecs el 1923, el Pacte de Sant Sebastià el 1930, la Generalitat de Catalunya i l'Estatut el 1931 i el 1932. I, després de la guerra, el lent, però constant redreçament col·lectiu, que començà a surar a nivell conjunt els anys seixanta amb la Comunitat Catalana i el «fer país» de Jordi Pujol, i que els anys setanta arribà a la creació de l'Assemblea de Catalunya amb totes les assemblees de comarca, municipi o barri, i totes les associacions culturals, laborals, de veïns, etc., que hi enviaven delegació.
La gran corda de l'associacionisme català és formada per milers de fils reunits en cordills, que junts constitueixen el moviment nacional català, el qual fa possible avui la mobilització més gran de la història de Catalunya, l'acció d'unitat més convincent de la voluntat d'existència d'un poble davant tots els pobles del món.
En ocasió d'aquest fet transcendental demano a tots els catalans responsables que no vulguin dissoldre aquesta gran corda, sinó que vulguin continuar trenant-la endavant amb tot coneixement i responsabilitat. I que l'assemblea popular de Catalunya esdevingui el cap d'aquest moviment nacional català acceptat i sostingut per tots.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina
