Malgrat que el projecte aparentment està aturat, podria fer un gir en qualsevol moment a remolc dels pactes polítics, sense que s’hagués aportat cap anàlisi seriosa sobre, primer, si cal fer créixer l’aeroport, i, segon, si cal fer-ho com vol AENA, envaint la Ricarda. Imaginem que, efectivament, es considera que cal fer créixer la capacitat del Prat. Doncs respecte a aquesta necessitat un equip d’experts enginyers aeronàutics grans coneixedors de l’aeroport en qüestió sostenen que hi ha una solució que tothom en el sector sap però que ningú no diu, tal com ho presenten en un article al blog 5centims.cat.
Resulta que la capacitat actual del Prat, amb pistes segregades (una per a enlairaments i una altra per a aterratges), és d’unes 80 OPH (operacions hora punta), incrementables fins a unes 90. Es podria arribar a 65 Mpax (milions de viatgers) anuals (ara 55M). Tanmateix, si operar amb pistes independents (en una pista es fa qualsevol operació independentment del que estigui fent l’altra) permetria puntes alternades de 90 enlairaments o 90 aterratges en paral·lel. Poder absorbir les puntes d’operacions el doble de ràpid permetria assolir uns nivells de trànsit anuals de 85-90 Mpax.
Els autors, encapçalats per l’enginyer Pere Pla i de Solà-Morales, sostenen que per operar amb pistes independents no cal nova infraestructura, ja existeix (és l’actual, que es correspon al pla director del 99, totalment executat). Aquesta solució, que és de gestió, gairebé dobla les puntes horàries actuals en enlairaments o aterratges. Qualsevol altra de les opcions d’ampliació que s’han posat sobre la taula són significativament pitjors. Els experts independents i AENA ho saben de sobres, una altra cosa és que l’empresa prefereixi un conflicte amb els ànecs abans que un conflicte amb els veïns de Gavà Mar. Cal gestió, pactes (limitació de vols en alguns horaris, insonoritzacions d’edificis, diners, etcètera), transparència i sentit comú.
